El director d'una sucursal bancària de Vitòria, acuitat, segurament, per la penúria econòmica que patim, es va posar un passamuntanyes i un bigoti postís i va intentar atracar la seva pròpia oficina en companyia d'un cunyat. Com no estava molt posat en aquestes arts va ser detingut en el seu intent i ara espera a la presó la decisió judicial.
És clar que aquest pobre home mancava dels més elementals coneixements per ocupar el lloc si s'ha de jutjar per la manera tan primitiva utilitzada per portar-s'ho calentet.
Si hagués seguit les últimes tendències, hagués substituït el passamuntanyes per un master, l'arma del crim per la comptabilitat creativa i el bigoti postís per roba de marca i perfums caríssims.
Després, hagués utilitzat les seves amistats polítiques per aconseguir un càrrec de rellevància en una caixa d'estalvis (Castella La Macha o Mediterrani, per posar un exemple) i, tal com Déu mana, ara gaudiria d'un gojós retir, múltiples propietats i el respecte i admiració de les seves amistats que, al veure-ho passar, exclamarien: ¡És un geni de les finances!
I si algun jutge hagués tingut l'ocurrència d'investigar la seva gestió, li hagués aclaparat amb un brillant equip d'advocats que demostrarien, sense cap gènere de dubtes, que la seva gestió havia estat impecable i els fons que havien desaparegut de la caixa que els posi l'estat que per a això està.
Penarà el seu error a la presó, més que per lladre, per ignorant.
