El raper en vers Pablo Hasel, va ser detingut per apologia del terrorisme el passat 4 d'Octubre. En les seves rimes d'Hip-hop, donava mort a la casa real dels Borbó i posava ovació a il·lícits per l'estat Español.
Podria ser aquest Gangsta Rap del nord del rio Segre un dissident dels que li agrada donar columna a Pedro Jota Ramírez?. O la seva trava és que no lletreja cançons parlant de masclisme procaz o enumerant les nenes del Sol naixent amb les que el senyor Sánchez Drago s'ha apujar la libido?.
A Pablo Hasel li va faltar una tertúlia d'Intereconomia i col·locar més recalcament en els bruscs del 15-M i en la seva connexió amb els bolcheviques del carrer Ferraz de Madrid. I avui tindria una taula de debat com Mario Conde en la TDT.
A Pablo Hasel, la policia li va requisar el seu ordinador, buscant proves de nexes amb organitzacions polític-pistoleres. Però i perquè no enviar a aquests gendarmes del ministeri de l'interior a qualsevol llibreria i que investiguin en la secció d'història a Manuel Fraga Iribarne. Allà trobaràn les proves per posar-li esposes, que en 1963 any de l'execució de Julián Grimau, l'era Ministre d'Informació i turisme de la dictadura Franco-Feixista i era vicepresident en 1976 durant els successos de vitoria, on 5 obrers van ser assassinats en una Església per part de la policia armada, entre altres presses de l'època.
I perquè no citar a Jaime Major Oreja a l'audiència Nacional, per negar-se a condemnar el règim colpista de Franco, per rapear l'extraordinària placidesa amb la que vivien els membres Divisionaris de la 250. Einheit spanischer Freiwilliger, els integrants de l'aparell de la FET-JONS i els habitants del Palau del Pardo, sobre els ossos de cuneta de la meitat de l'altra Espanya vermella i democràtica.
Il·lògic la guerra la van guanyar ells i sembla que el seu dia triomfal de la victòria s'aproxima, canviant els rajos tendres de primavera de l'1 d'Abril, pel fred del 20 de Novembre.
Per concloure demano un Break Dansi, pels pacients de les urgències de l'Hospital universitari de la Pau de Madrid. Per la seva paciència i els moments que han de passar sense assistència de personal d'infermeria, d'aquí a poc la sanitat d'Esperanza Aguirre, serà un autoservei per als seus malalts, jo m'enguixo, jo em punxo, jo em recepto la medació i tan bon punt em passin el copagament sanitari a casa.
Ens queda un dur hivern.
