El Reial Madrid ha guanyat aquest dissabte al Betis en un partit que quedarà per al record pel festival de Hiaguín que va marcar el seu segon 'hat trick' de lliga consecutiu i pel nou paper de Cristià Ronaldo, que ha passat de ser un golejador a un assistent, ja que Ozil està desaparegut en combat, el mateix que Kaká que hagués passat desapercebut si no hagués estat pel seu gol.
En la trobada cal destacar que el Betis va arribar al Bernabéu amb la lliçó ben apresa. Pepe Mel, el seu entrenador, va plantejar molt estudiat el partit amb un centre del camp que va ofegar a la línia de creació blanca i amb la premissa d'evitar pèrdues de pilota que provoquessin la temuda contra blanca. Això sí, sense renunciar a l'atac amb Rubén Castro i Vadillo per banda desquiciando a Arbeloa i Marcelo, respectivament. No obstant això, els seus plans ofensius es van anar al trast amb la lesió de Vadillo després d'una empenta de Sergio Ramos.
Malgrat aquest contratemps, el Betis no es va descompondre i va acabar per desquiciando a un Reial Madrid que en la primera part no va fer gens per a desesperació de la seva afició que fins i tot va xiular a l'equip en alguns moments.
El Betis va ser el que va prometre Mel de manera molt fugaç. La lesió del seu juvenil Vadillo va esborrar totes les petjades d'un començament valent i meritori. I això que va deixar vint minuts de gran estampa torera, plantat en els mitjans, discutint-li la pilota al Madrid, provant a Casillas i oferint un valor afegit poc freqüent en qui acaba d'ascendir.
Allò va ocórrer a lloms de l'impuls juvenil de Vadillo, un xaval de 17 anys recentment compliments que té pressa de debò per arribar. En el primer minut ja s'havia anat a per Casillas. Marcelo va passar mals moments enfront d'ell fins que als 17 minuts es va lesionar després de xocar amb Sergio Ramos. Aquell contratemps va desmaiar al Betis, la reculada del qual va ser immediat. El que havia estat un equip animós, entusiasta i atrevit va acabar quedant-se en un altre emmurallat i sobreprotegido, que va lliurar la pilota tot just començar. Beñat i Iriney amb prou feines van trobar sortides després de la primera cambra d'hora.
Això li va donar la possessió al Madrid, però va reduir els seus espais. La falta de territori ofega a Kaká, que al galop resulta demoledor però no està fet per colar-se per les escletxes. Així i tot, es va oferir sempre, va posar voluntat i va assumir l'adreça d'atac. Segueix en expansió. Mourinho va tornar a ajuntar-li amb Özil, jugador de semblants funcions, però amb un futbol menys vigorós, més pausado, més distingit. El problema és que l'alemany no ha trobat l'estabilitat en el seu joc. Va i torna, emergeix i se submergeix. I, a més, no se sent còmode pegat al voral dret, posició a la qual porta la titularitat de Kaká. Va intentar escapar d'aquella presó, però de la seva falta d'intensitat, de la seva fredor congènita, es va contagiar l'equip en la primera meitat.
La diferència en el marcador va convidar al Betis a desplegar-se, i a camp obert el Madrid és demoledor. Més davant una defensa avançada. El tant de Jorge Molina va tenir una resposta immediata i doble d'Higuaín. Dues superbes passades de Vaig donar María li van llançar i dels dos va treure màxim partit: el primer ho va resoldre amb poc angle, el segon amb una cullera 'raulista'. Benzema ho va contemplar amb extrema preocupació des de la banqueta. El seu competidor ha tornat i tan feroç com sempre.
