Els meus estimats gataddictes, he deixat passar uns dies perquè el Terminator de la COM pogués recuperar l'alè perdut. Estava l'home molt empipat perquè havíem descobert la infidelitat comesa envers el seu nou cap, el President de la Diputació, al que va menysprear acudint a visitar al Palau de la Generalitat al seu veritable 'baranda', per rebre in situ les instruccions corresponents. La veritat és que el "geni de Taradell", en ser enxampat a la plaça de Sant Jaume pels meus astuts ratolins, la va armar a tal nivell que de les seves amenaces i crits es va assabentar mitja Maternitat i gairebé tots els vianants que passejaven tranquil·lament per la Tavessera de Les Corts. Després dirà que el nostre confident és un Director en concret, al que té passat per la graella de les sospites com al bo de Sant Llorenç. Doncs no, paio, encara que no t'ho creguis, no tens raó. Si no fossis "un boques", segurament la gent no s'assabentaria del que fas, i el teu amic Isidoro estaria sec d'informació. La veritat és que avui volia escriure alguna cosa sobre tu i ja m'he perdut. Ah, si!, ja me'n recordo. L'altre dia, mentre cridaves a ple pulmó que anaves a posar al "puto carrer" a no sé quants, em va venir a la ment la idea d'oferir-te un pacte de legislatura: Tu no fas fora a ningú, a partir del 20-N, i aquest gat t'ignora informativament in saecula saeculorum. Però, per a això fa falta, que jo sàpiga, que li diguis al Traïdor que deixi d'anotar noms i que, en lloc de despatxar amb el teu "protector" de la Plaça de Sant Jaume, ho facis en endavant amb "l'Avi", que és com dieu ara els "pinyolaires" al President Esteve, al que us salteu de forma constant i premeditada.
Si acceptes, envia'm un missatger o missatgera. Aquí t'espero.
Ah, un altressí final com a homenatge a "La Presó de Paper" que el gran Evaristo Acevedo va immortalitzar a La Codorniz, vull rescatar de la meva memòria gatuna la figura del minúscul personatge conegut amb el nom d'"el pilota 3567", per focalitzar-la sobre un dels teus ajudants, que l'altre dia es vanava en veu alta, davant uns amics, que el gat deixaria de miolar aviat perquè a l'esposa del meu editor li donarien a la cresta a la seva feina. No et vull dir com es va posar el gallec en recordar com al "moñas" l'havien fet fora d'una cadena de ràdio privada per incompetent i dels esforços que ell va fer per salvar-li el cap. En fi, que no m'estranya que et passi el que et passa. Amb ajudants com aquest, o l'Avi, que ara, arreglada la seva jubilació, viu els vents per tu, el més probable és que acabis tornant a la teva antiga ocupació de caixer.
Digues-me alguna cosa, estimat, que ja saps que jo sóc un gat de paraula i sempre compleixo les meves promeses.
Miauuuuuuu….!
