Llegueixo amb sorpresa un titular en els digitals d'avui: "Un turista alemany mor després de ser devorat per caníbals a la Polinèsia" i desitjo pel bé del difunt, que morís "abans" de ser devorat pels caníbals. Aquestes coses passen, han passat i passaran en el periodisme i bé ho sabem els qui vam tenir la sort de fer una ullada a la col·lecció de errades que Eduardo Ruiz de Velasco, "Pototo", guardava com a or en drap.
Errades a part, se m'ocorre, quan llegeixo completa la notícia, que les autoritats de la Polinèsia podien contractar a Kofi Annan i la seva "troupe" per muntar una taula amb els caníbals i dialogar sobre el costum de menjar semblants.
Estic segur que, sempre que disposin de possibles per pagar els seus emoluents, aquests saltimbanquis de la pau es desplaçarien encantats a tan ignotos territoris, compartirien taula i estovalles amb els caníbals i degustarien cuixa d'explorador sense el menor empatx.
Després, emetrien un comunicat demanant comprensió a les autoritats defensant com a fenomen cultural, digne de conservar-se, la tradició de cuinar exploradors i elevarien proposta a la UNESCO per declarar l'assumpte patrimoni cultural de la humanitat.
