Els bascos tenen les idees més clares que els catalans, tampoc han rebut la contaminació espanyola que hem tingut a Catalunya i no parlem de la resta dels Països Catalans. M'agraden els bascos perquè tenen les idees clares i tenen un parell de collons ben posats. Seran lliure sí o sí, i segurament molt abans que nosaltres. Els que uneixen independentisme amb terrorisme només poden ser aquells que uneixen tortura toros amb la cultura.

Vaja, m'estava sorprenent.

1er. paràgraf: Bé. Fins i tot, hi estariem d'acord.

2on. paràgraf: bé, també. Tot el que sigui perque la banda terrorista ETA acabi de matar,em sembla bé. Però es tracta d'en Cot. I, com no, ho havia d'espatllar. Com sempre, encara que sigui al final.

3er. paràgraf: "Euskadi té dret a decidir al marge de si ETA fa atemptats o no. Exactament igual que Catalunya, per cert". All.ucinant. El que te que fer Euskadi es respectar (i acatar)la voluntat del seu propi poble. Que per alguna cosa governe un partit del PSE. I d'atemptats, després de tantes dècades, n'estem tots fins els ous. Apart de que no han servit de res, apart de portar dolor i sufriment a tantísimes families.

ADEU ESPANYA
ADEU DURAN

INDEPENDÈNCIA

La violència no agrada a ningú amb dos dits de seny, la violència és la darrera sortida a la que es pot agafar l'home a fi de traure un profit desitjat. Aquest afer d'eta i el sentiment independista del poble basc no es pot arreglar de la nit al matí, però hi ha d'haver un moment on ja no valdrà cap excussa possible per a que aquest drama passe a millor vida i eixe moment quan més aviat millor.
Que recorde el món sencer que eta fou la reacció d'una part de la societat basca als patiments físics i morals que els feia passar la policia franquista. Desprès quan s'acabà la dictadura a Espanya l'espiral de violència sen sorti de mare i eta semblava haver-se tornat boja.
Un exemple de tot el que he dit la quantitat de nens morts i ferits, esquarterats en nom de que, baix quina dignitat es pot llevar la vida a un infant i que no em vinga ningú amb el conte de que van ser víctimes colaterarls, van ser a l'igual que els represaliats pel franquisme assassinats, clar i ras. El meu vot a favor de la pau encara que hi siga molt dura per a alguns.

Que es eso de Euzkadi?

Se dice provincias vascongadas.

I Euskadi é smés (valent) que Catalunya...

...que els estelats, i Espanya es més que el PP, i Potugal es més que tovalloles, i..........

Si tot és versemblant i el final d'ETA s'acaba confirmant -sembla que ha de ser així, en vista tant de la reacció furibunda de la "caverna mediàtica" (vegeu la detestable portada d'"El Mundo" amb la pobra Irene Villa) com de les expectatives de vot de l'àmplia coalició Amaiur, costa d'imaginar quina dialèctica política emprendran ara els nacionalismes de base ètnica espanyol i basc, molt allunyats de l'anòmal nacionalisme cultural català (ara també amb convincents components econòmics que col·loquen el discurs identitari en un segon terme). Amb tota seguretat, canvi, doncs, d'escenari polític: si la posada en escena amb Annan i Adams com a estendards passa a la història com la mutilació del braç armat del País Basc i no hi ha marxa enrere dels nostàlgics de totes dues bandes, ara sí, podrem anunciar obertament el principi de la mort de la transició espanyola, el principi de la mort de l'"Espanya foral", en paral·lel amb el fet que, per primera vegada, les autonomies, davant de la reivindicació fiscal catalana, deixaran de voler el "café para todos", perquè no es pot cantar la cançó de sempre amb superàvit, que -per si és que algú encara no ho sap- és el contrari de dèficit. Amb tot, per una simple qüestió de 'ratio' econòmica, el taló d'Aquiles de la resolució política d'Espanya continua sent l'ambigüitat de la dreta catalana, avantatgista, com totes, tant si és per retallar com si és per voler manar a Espanya. La dreta catalana, amb més cove que peix i amb una fracassada "operació Roca" a l'esquena que l'hauria d'ajudar a ser clarivident, ha de decidir què vol fer. Que ho digui, que es decideixi, que només així decidirem. Perquè, si tot acaba com sempre (per no anar gaire lluny, qui no recorda l'"entente cordiale" Mas-Zapatero de l'Estatut?), més val plegar veles i sortir del cul-de-sac administrant-nos tot solets el somnífer que faci viure la pau dels justos. Ja que aquí no s'han alçat mai les armes per resoldre la qüestió nacional, necessitem un referèndum per saber on som i deixar-nos de tanta declamatòria. Sabent que, l'endemà, surti el que surti, ens continuarem saludant com hem fet fins ara, en què ja som una societat dividida però civilitzada i que no ens espanta fer-ho patent. Per què existeix la democràcia si no és per dirimir conflictes?

Si tot és versemblant i el final d'ETA s'acaba confirmant -sembla que ha de ser així, en vista tant de la reacció furibunda de la "caverna mediàtica" (vegeu la detestable portada d'"El Mundo" amb la pobra Irene Villa) com de les expectatives de vot de l'àmplia coalició Amaiur, costa d'imaginar quina dialèctica política emprendran ara els nacionalismes de base ètnica espanyol i basc, molt allunyats de l'anòmal nacionalisme cultural català (ara també amb convincents components econòmics que col·loquen el discurs identitari en un segon terme). Amb tota seguretat, canvi, doncs, d'escenari polític: si la posada en escena amb Annan i Adams com a estendards passa a la història com la mutilació del braç armat del País Basc i no hi ha marxa enrere dels nostàlgics de totes dues bandes, ara sí, podrem anunciar obertament el principi de la mort de la transició espanyola, el principi de la mort de l'"Espanya foral", en paral·lel amb el fet que, per primera vegada, les autonomies, davant de la reivindicació fiscal catalana, deixaran de voler el "café para todos", perquè no es pot cantar la cançó de sempre amb superàvit, que -per si és que algú encara no ho sap- és el contrari de dèficit. Amb tot, per una simple qüestió de 'ratio' econòmica, el taló d'Aquiles de la resolució política d'Espanya continua sent l'ambigüitat de la dreta catalana, avantatgista, com totes, tant si és per retallar com si és per voler manar a Espanya. La dreta catalana, amb més cove que peix i amb una fracassada "operació Roca" a l'esquena que l'hauria d'ajudar a ser clarivident, ha de decidir què vol fer. Que ho digui, que es decideixi, que només així decidirem. Perquè, si tot acaba com sempre (per no anar gaire lluny, qui no recorda l'"entente cordiale" Mas-Zapatero de l'Estatut?), més val plegar veles i sortir del cul-de-sac administrant-nos tot solets el somnífer que faci viure la pau dels justos. Ja que aquí no s'han alçat mai les armes per resoldre la qüestió nacional, necessitem un referèndum per saber on som i deixar-nos de tanta declamatòria. Sabent que, l'endemà, surti el que surti, ens continuarem saludant com hem fet fins ara, en què ja som una societat dividida però civilitzada i que no ens espanta fer-ho patent. Per què existeix la democràcia si no és per dirimir conflictes?

Completament d'acord. El terrorisme d'ETA no pot condicionar cap aspecte d'un status polític que supera els mínims democratics, que és el cas de l'estat espanyol. Potser sota el xantatge de voler sortir del franquisme però els catalans com el conjunt d'espanyols a les urnes el vam donar per bò i els bascos participant regularment a les eleccions també d'alguna manera. I aquest fet ens obliga a tots pensem el que pensem.
Però el dret de determinació de catalans i bascos, com ja va deixar clar Pasqual Maragall, és una qüestió superior a les deficiencies democràtiques de la Constitució Espanyola i la desaparició d'ETA ha de permetre que aquest reconeixement es defensi ja sense complexes pels que creuen en ell. A tot arreu, publicament i en qualsevol negociació o situació, sense admetre la demonització que en vol fer l'imperialisme espanyol i els seus mitjans de perversió ideològica.