Govern de la Generalitat

Autor/a: Francesc Baltasar

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Mitjans on s'ha publicat l'article: El Periódico

Els catalans generem anualment uns 4,3 milions de tones de deixalles municipals, una xifra que està creixent any rere any paral•lelament al creixement de la població de Catalunya. Però també, cada vegada més, separem aquests residus domèstics per  ser reciclats. No obstant aquesta tendència, un dels objectius que s’ha marcat aquest Govern és reduir la generació de residus per capita en un 10% d’aquí a l’any 2012. Amb aquesta voluntat es fa necessari aprofundir en la seva solució des d’altres perspectives, principalment mitjançant les polítiques de prevenció i de reutilització que ja estem desenvolupant.

Amb tota seguretat, un dels elements més representatius de l’augment substancial de la generació de residus és la bossa de plàstic d’un sol ús, i la seva manera de distribució. La bossa de plàstic s’ha convertit en un símbol de la societat de consum i alhora en paradigma de la cultura d’usar i llençar, del consum sense control. No ens pot deixar indiferents que els catalans consumim uns 14 milions de bosses de plàstic cada setmana. La realitat és que 9 de cada 10 bosses tenen una vida útil relativament curta, sovint restringida al trajecte des del comerç que la dispensa fins al domicili del consumidor, és a dir, qui l’agafa. Si tenim en compte que només es reutilitza el 15% de les bosses que es distribueixen, és evident que l’ús que se’n fa és poc eficient. I contaminant, ja que no hem d’oblidar que una bossa de plàstic pot necessitar fins a 150 anys per descompondre’s de manera natural.

Alhora, si ho valorem des d’una perspectiva de producte, la bossa de plàstic és un derivat del petroli, i es consumeixen recursos i energia per produir-la. És a dir, que té un cost determinat per al productor i que assumeix el consumidor de manera indirecta. A més, al final de la seva –curta- vida útil, la bossa torna a necessitar d’un cost determinat, el de la seva gestió i eliminació, i aquesta és una despesa econòmica que, avui dia, assumim el conjunt dels ciutadans.

En aquests moments, veiem necessària una reflexió decidida que ens permeti trobar una solució adequada i correcta. Diverses són les fórmules que ja es poden aplicar actualment, però no podem perdre de vista els fonamentals conceptes de reduir, reutilitzar i reciclar. I amb aquesta visió, per seguir millorant i minimitzant l’impacte que generen les activitats humanes, continuem treballant en tots els àmbits, sense perdre de vista que el primer pas és el de la prevenció. Per aquesta raó el Govern de Catalunya ha aprovat la creació d’una comissió de treball que haurà d’elaborar un seguit de propostes d’actuació que ens permetin trobar les millors solucions per substituir el sistema de distribució gratuïta de bosses de plàstic d’un sol ús. Aquesta comissió està formada per representants del Govern amb responsabilitats en els àmbits empresarial i mediambiental, així com per entitats ecologistes, de consumidors, comercials i industrials. Les decisions consensuades per aquesta comissió de treball hauran de tenir uns objectius clars: reduir de manera efectiva el consum de bosses de plàstic en un 30% per al 2009 i un 50% per al 2012. I una altra vegada, la solució per arribar-hi es basa en l’acció individual tot i que, des de les institucions, hem de seguir conscienciant i sensibilitzant a la ciutadania sobre la necessitat de fer un ús sostenible d’un producte domèstic tan habitual com aquest. Així mateix, des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, per mitjà de l’Agència de Residus de Catalunya, estem treballant per formalitzar acords voluntaris amb el sector de la distribució alimentària catalana i estatal, que és un dels grans distribuïdors de bosses de plàstic del país. De moment, s’han signat convenis de reducció de consum amb un dels principals grups de supermercats de Catalunya i amb l’associació de farmàcies XarxaFarma, en els quals també hi ha participat la indústria productora de plàstic i una entitat que promou el reciclatge d’aquest material. No obstant això, seguim apostant per un conveni d’abast estatal en aquest sentit.  

A la resta del món, també trobem exemples que van en aquest sentit: diversos països en són capdavanters com Austràlia, Irlanda, França i la Xina. En d’altres casos, com a Alemanya, es fa pagar un impost a aquells ciutadans que superen un determinat llindar de residus. Però a Catalunya hem de ser capaços de trobar les millors solucions adaptades al nostre país i als seus ciutadans. Des del Govern hem d’encaminar-nos a reduir la generació de residus, i aquest és un compromís pel qual necessitem la complicitat dels consumidors i la coresponsabilitat i col•laboració d’aquelles empreses relacionades. No obstant això, el primer pas comença per un mateix, amb un esforç mínim, un gest que, sense adonar-nos-en, podem convertir en quotidià, i que de ben segur repercutirà en la millora de la qualitat del nostre entorn.