En el comunicat -
consulti'l aquí-, ETA valora
la conferència que dilluns passat li va demanar el final definitiu de la violència. Asseguren que va ser una iniciativa de "gran transcendència" i que "reuneix ingredients per a una solució integral" del conflicte i "compta amb el suport de grans capes de la societat.
Es tracta d'un comunicat de llarg abast, ja que posa fi a més de 50 anys de terrorisme, però la banda es guarda un comodí per intentar, en la mesura que li sigui possible, marcar els temps en un futur, i no lliura les armes.
En el comunicat, es fa una crida als governs espanyol i francès per obrir un "diàleg que tingui per objectiu superar el conflicte i la superació de la confrontació". Així mateix, demana a la societat basca la implicació en aquest nou escenari, que augura que "tampoc serà fàcil".
"La lluita ha creat aquesta oportunitat"
ETA es presenta com el principal garant del nou moment polític a l'assegurar que "la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat". Aquesta frase evidència que en cap cas la banda ha acceptat tenir un paper secundari en el procés que s'obre, però amb altres instruments. Així, asseguren que "el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou període".
El pas lògic després de la Conferència
El comunicat de la banda es produeix després que dilluns passat es celebrés al Palau de Aiete de Sant Sebastià la Conferència de Pau en què importants personalitats internacionals, entre ells, l'exsecretari general de l'ONU, Kofi Annan, van reclamar a la banda "una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada".
També van col·laborar en la confecció del text l'excap del gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell; l'exprimer ministre irlandès, Bertie Ahern, l'exministre de l'Interior francès, Pierre Joxe, l'exprimera ministra de Noruega, Gro Harlem Bruntland; i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams.
Al document es van sumar aquest dimecres l'expresident dels EUA i Premi Nobel de la Pau Jimmy Carter, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, i el president de les negociacions de pau al nord d'Irlanda, George Mitchell.
Es tracta d'un anunci que tots els agents polítics, socials i sindicals intuïen després de la celebració de la Conferència de Pau, que s'ha considerat "el matalàs" perquè l'esquerra abertzale reclamés a ETA el cessament definitiu de la seva activitat a través de seva adhesió a la Declaració de Aiete.
