Josep M. Àlvarez
Més d’un any després de l’aprovació de la “urgent i necessària” reforma laboral -com era qualificada pel Govern-, l’economia espanyola continua sense crear ocupació. Gairebé 5 milions d’aturats a tota Espanya i més de 600.000 a Catalunya. Per tant, a més d’urgent i necessària se la pot qualificar de fracassada, inútil i profundament lesiva per als drets laborals.
Doncs, així les coses, la patronal CEOE dona a conèixer aquesta setmana el seu decàleg de propostes per a la contractació. Són 10 propostes que semblen més una crida al conflicte social fora i dins de les empreses que no pas una aproximació al diàleg i l’entesa amb els representants d’aquells que més, per no dir únicament, estem patint la crisi econòmica amb càrrec al nostre lloc de treball, el nostre salari o les cobertures socials. La realitat és tossuda i demostra que les velles receptes que prescriuen la precarietat laboral com a principal medicina per a la reactivació econòmica i l’activació de la contractació no serveixen de res. La prova salta a la vista.
Però la patronal, lluny d’entendre la situació i d’elaborar un diagnòstic realista i acurat dels veritables reptes que té la nostra economia, com és el canvi del model productiu a través de la inversió en innovació i desenvolupament, més i millor qualificació professional i la creació d’ocupació estable i amb drets associada a la producció d’alt valor afegit, el que fa és optar per la reducció de costos i punt, per continuar essent una economia de mirada curta i amb l’horitzó posat al Marroc i no a Alemanya, almenys en el terreny de la productivitat.
Abaratir l’acomiadament, afeblir la negociació col•lectiva i rebaixar salaris...el mantra de sempre per a reptes nous. Una proposta que, lluny de fer-nos sortir de la crisi, ens enfonsarà encara més en el pou. I el Partit Popular posant setge al Palau de la Moncloa... no són motius per a l’esperança però plantarem cara.
Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya
