Com cada any arriba la Festa del Sacrifici (Festa del Xai) per a la comunitat musulmana, una festa que porta l’alegria a les llars dels creients. Però aquesta celebració es veurà afectada si al final les famílies implicades decideixen no sacrificar un xai, perquè no poden fer front als elevats preus d’aquest bestiar, en comparació amb el seu preu d’abans de la festa.

La Festa del Sacrifici, a part de representar la submissió dels musulmans a Déu a través del record del sacrifici que va fer el nostre senyor Ibrahim (Abraham), és una festa en la qual el musulmà ha de ser solidari, ha de visitar els familiars i amics, ha de fer bondat amb els seus veïns, ha d’eliminar les divergències amb els altres, ha d’alegrar el dia als més petits i també als més necessitats de la població, donant-los la tercera part del xai. L’altra tercera part s’ofereix als convidats i la part restant se la menja la família.

Plantejar-se sacrificar el xai o no sorgeix desprès de la iniciativa de l’entitat Osona per la Pau de Manlleu de fer el boicot als venedors. La proposta es dóna a conèixer a les comarques catalanes i es trenquen tòpics:  que el xai és imprescindible en aquesta festa, que l’Islam i el cristianisme o la cultura occidental no tenen res a veure l’un amb l’altre (tenim en comú un pare i educador que era Abraham), que l’Islam només posa limitacions per a les accions de l’home (intenta alegrar el dia a aquesta comunitat, la cohesiona fent que la festa es visqui al carrer a través de les relacions personals).

Realment, els preus dels xais pugen més del 100% en aquestes dates. D’aquí les queixes del  consumidor musulmà. La majoria d’especuladors es posen d’acord amb els pagesos unes setmanes abans de la festa per reservar el més gran nombre de xais. I així els poden vendre llavors a un preu molt més alt, excusant-se en la llei de l’oferta i a demanda, una llei que molts dels consumidors se la creuen sense conèixer la riquesa real del sector oví de Catalunya. Els estan enganyant. La situació és greu perquè, a més, moltes famílies no podran comprar el xai.

La responsabilitat dels alts preus és de tothom. Per una part, encara que ens sembli llunyà, els governs que no saben controlar aquesta inflació. També els pagesos, que s’excusen amb el preu del pinso i la feina de manteniment, i que volen augmentar els guanys de la temporada. Per descomptat, els especuladors, que es fan passar per unes persones que ajuden a fer de pont entre el carnisser, el consumidor i el pagès. Especuladors que només es deixen veure en aquesta època. Els carnissers, que representa que certifiquen la carn halal i que tenen una relació més directa amb el consumidor, de bona fe, del qual se n’aprofiten.  I, per últim, els mateixos consumidors, que fins fa poc no ho trobaven tan car, perquè la seva economia els permetia fer front a la despesa o es pensaven que si no es comprava el xai s’acabava a l’infern.

També hi ha altres camins per ser un bon musulmà, com el zakat, una almoina obligatòria que forma part dels cinc pilars de l’Islam i on el fidel ha de calcular la suma dels seus béns del capital actiu anual i donar-ne el 2,5 % dels seus beneficis a la gent pobre. Però quan es tracta de treure diners de la butxaca, aquí ningú proposa iniciatives, no n’hi ha cap per impulsar aquesta almoina. Molts es fan els sords davant l’obligatorietat de treure diners de la butxaca per ajudar els més necessitats.

Tot i això, aquesta iniciativa on el poble es revela farà reflexionar les persones que fins ara s’aprofitaven de la situació. Però com a comunitat musulmana a Catalunya, hem de tenir en compte que durant l’any hi ha 365 dies en els quals estem pagant un preus irreals per uns productes que no valen tant, que la precarietat laboral té repercussions sobre nosaltres, que les retallades en educació i sanitat ens afecten. I realment, l’educació I la sanitat dels nostres fills són més importants que el xai. No només el xai té una conseqüència directa en les nostres vides. N’hi ha moltes més. També en podem parlar.