El 15 d'octubre passat, centenars de milers de ciutadans i ciutadanes vam inundar els carrers de tot el món per fer sentir de nou la nostra veu, més unida que mai, i cridar que seguim indignats, que seguim sense ser mercaderia en mans de polítics i banquers i que volem un canvi global que ens permeti treballar i viure dignament. Els carrers es van omplir de gent de tota mena, de tota condició, de totes les edats i de totes les tendències, unides bàsicament pel sentit comú, pel fet d'haver-nos parat a pensar i adonar-nos que
ens ho estan prenent tot davant els nostres nassos, i que no pararan fins que diguem prou.
Recordo durant la manifestació que un periodista em va preguntar: "S'ha dit que aquesta és la marxa de la utopia. Què en penses?". "Utopia, per mi, és la situació que estem vivint ara", li vaig respondre, "perquè
per part dels polítics és utòpic pensar que seguirem aguantant això de braços plegats". La paraula utopia es fa servir sovint per intentar desprestigiar el moviment 15M entre d'altres estratègies, com la criminalització. I és la mateixa paraula que es va fer servir quan els primers manifestants van començar a ocupar les places de Tunísia i el Caire, en una revolució ciutadana que va acabar enderrocant els tirans que governaven i que ha acabat contagiant a tota la regió. No creiem en utopies: estem convençuts que ens trobem davant el final d'un cicle, d'un sistema, del món com el coneixíem fins ara, i que som nosaltres qui decidirem com seran les nostres vides a partir d'ara. Ho creiem fermament, perquè si no no sortiríem al carrer. Ja n'hi ha prou de tractar-nos d'ingenus i de menysprear la nostra intel•ligència.
Aquest cèl•lebre periodista em va dir també que no podíem sortir al carrer només a queixar-nos, sense propostes. "I qui li ha dit a vostè que no tenim propostes?", vaig respondre-li. "Potser és que no s'ha preocupat vostè massa en esbrinar quines propostes tenim, ni per suposat en difondre-les", vaig rematar. Però de les nostres propostes en parlaré més endavant, perquè primer m'agradaria deixar clara una cosa:
Oi tant que puc sortir al carrer només a queixar-me, faltaria més! En teoria, i tal com està muntat el sistema, els encarregats d'el•laborar propostes són els polítics, per això els paguem (i per això s'encarreguen que les iniciatives populars no arribin mai a ser votades...). Així que com a ciutadà i com a caps que som d'ells, no ho oblidem, n'hi hauria prou amb dir-los: "Senyors, aquestes solucions no m'agraden, ja en poden estar confeccionant unes altres". Això és el que portem uns mesos fent, però com que no ens escolten i segueixen legislant en contra dels interessos del poble que representen, ens hem posat a treballar i a dissenyar les solucions nosaltres mateixos, compaginant aquesta feina com podem amb el nostre treball i amb la nostra vida, que bastant complicada la tenim ja. Al moviment 15M ens acusen de no tenir propostes, d'estar dividits, de ser un caos, de no saber el què volem; al moviment 15M se'ns exigeix que en qüestió de sis mesos presentem un paquet estructurat de mesures socials contra la crisi que els polítics –amb tots els seus coneixements, recursos i assessors– no han sigut capaços de presentar mai. (Perquè no els interessa, caldria afegir, encara que sigui obvi: aquest nivell d'incompetència no el té ningú.)
Doncs bé, ho estem fent: estem el•laborant propostes.
Per fer una mica d'autocrítica potser si que és veritat que en el nostre afany per despertar les consciències i fer que la ciutadania obri els ulls ens hem concentrat en denunciar i no en presentar les nostres propostes a la gran majoria de la societat, la que no està connectada a Internet o no transita per les xarxes socials.
A Democracia Real Ya estem treballant actualment en dos iniciatives destinades a fer realitat els vuit punts que conformen el nostre manifest. Es tracta de la iniciativa Democracia 4.0 i del Pla de Rescat Ciutadà. Les properes ratlles descriuen la primera de les dues, una iniciativa que precisament es presenta en roda de premsa aquesta setmana.
