Acostumats als comunicats i els posicionaments de, per exemple, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), sorprèn el to i l'actitud, assossegats, d'Enric, que vicepresideix la fundació que porta el nom del seu oncle Ernest. Ell comenta que la posició que pren cada víctima respecte al conflicte és una qüestió "que forma part d'allò més íntim" i que "tothom és lliure de pensar el que vulgui".
Aquesta comprensió dels que pensen diferent, que segons els que van conèixer al seu oncle també formava part d'aquell caràcter, no li impedeix tenir una posició molt clara sobre el paper de les víctimes en el nou escenari. "Ha de ser secundari. Cal donar pas a les persones especialitzades i als responsables polítics perquè facin la seva tasca el millor que sàpiguen, sense moltes ingerències", comenta.
La seva posició dista molt, per exemple, de la que en les últimes hores també ha plantejat Mari Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP assassinat per ETA. Ella sí que creu en un paper actiu de les víctimes, com demostren les seves paraules hores després del comunicat, assegurant que el patiment acabarà quan ETA reconegui el dolor causat i demani perdó per això.
"Les víctimes són persones molt properes a les repercussions més crues del conflicte i als atemptats, i això fa que en molts casos sigui difícil que tinguin un criteri tot el just que requereix aquesta nova situació", afirma Lluch. I és que si alguna cosa té clar és que en aquesta etapa farà falta "molta generositat" per entendre les posicions de la resta d'actors.
Pensar més en la vida
El nebot d'Ernest Lluch és conscient que la seva veu és molt diferent a la d'altres víctimes, més partidàries d'una actitud "més corporativa". La seva actitud, així com la de la seva família i la de la Fundació Ernest Lluch, afirma, "ha passat per pensar més en la vida de la persona perduda que en la seva mort, amb totes les repercussions que això té". "Pensem que fer bandera de la seva mort seria un equívoc", sentència.
El nou escenari
Lluch està segur que el nou escenari que s'obre amb l'anunci d'ETA (
recuperar el comunicat) de deixar les armes requerirà de dosis de generositat, diàleg i paciència. "Serà un procés llarg, en el qual de moment es fa difícil preveure quan pot acabar i quines dificultats queden encara per superar", adverteix.
Això si, és conscient que ambdues parts han d'estar disposade a donar passos. El Govern, per exemple, pot modificar la política penitenciària, ja que la llei no l'hi impedeix. El propi portaveu de l'executiu, José Blanco, ha advertit que l'acostament de presos forma part de l'elenc de possibilitats de la política antiterrorista.
En aquest sentit, i preguntat per quin paper pot jugar el PP en el cas d'arribar a Moncloa, es mostra confiat que al tauler hi ha molts actors en joc amb coses a dir, i que en l'hipotètic cas que el PP radicalitzés el seu discurs, quedarien les veus de "tots els estaments polítics, jurídics i els actors socials", que tindrien la responsabilitat de "fer avançar el procés de la millor manera que sàpiguen".
