La PAC, que? Sí, home, la PAC... allò dels pagesos, de les subvencions que reben d’Europa...

Aquesta podria ser i és en realitat l’inici d’una conversa que podem escoltar a qualsevol bar el matí prenent el cafè i que pot derivar cap a terrenys inimaginables. En realitat la PAC es la gran desconeguda per a la societat en general, quan en realitat no és cosa poc important ja que la dotació econòmica de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea representa el 40% del seu pressupost, que en xifres absolutes equival a la no gens menyspreable quantitat de 55.000 milions d’euros.

La Política Agrària Comuna neix en el marc de la Comunitat Econòmica Europea (CEE)  i configura el primer acord polític a nivell europeu en moments de penúria i devastació, un cop acabada la II Guerra Mundial, per tal d’assegurar l’alimentació de la població. En aquests més de 50 anys hem aconseguit aquest objectiu, però també han sorgit nous problemes i noves realitats que s’han de corregir amb la revisió de la PAC i que han de conformar la nova Política Agrària Comuna per desprès del 2013.

La PAC no són ni han de ser subvencions indiscriminades que omplen de diners les butxaques dels grans terratinents a canvi de res.

La PAC  ha de ser sobirania alimentària que permeti dotar a tota la població d’aliments sans, d’alt valor nutritiu, que garanteixin la màxima seguretat alimentària i que es produeixin respectant el medi i el benestar dels animals. Però també els pagesos i ramaders els han de poder produir amb dignitat i rendibilitat.

La PAC ha de ser gestió de tot el territori i les subvencions i ajudes han de servir per equilibrar les rendes dels pagesos que gestionen les zones més desafavorides, permetent el desenvolupament d’aquells territoris més inhòspits i dotant-los d’infraestructures i oportunitats de creació de riquesa que assegurin la fixació dels efectius i garanteixi la continuïtat de la seva feina.

La PAC ha de ser creació de paisatge, ja que aquest paisatge rural que tant encisa el ciutadà urbà no és fruit de l’espontaneïtat sinó del treball diari de la gent del camp que amb el conreu dels seus camps, la gestió dels seus boscos i el manteniment dels camins dibuixa i manté aquest patrimoni del que ens hem de sentir orgullosos.

La PAC es molt més que “allò dels pagesos” i sembla que el Govern de Catalunya ho entén així i reclama una revisió profunda per reconduir la proposta presentada per la Comissió, que dona un tracte lineal als diferents models i realitats de producció i desvincula les ajudes de les produccions. Avui més que mai cal un estímul a la productivitat, a la gestió i a l’equilibri dels territoris.

La PAC és la nostra alimentació, la dels nostres i els seus fills, la gestió del territori que ens acull. I això em sembla que es prou important per dedicar-hi un temps de reflexió i un posicionament clar que doni força al Govern per defensar un model que asseguri l’assoliment dels objectius.