Quin serà el model final de les caixes d'estalvi amb l'entrada del FROB en moltes d'elles? Quines dificultats suposarà mantenir el model d'obres socials vigent en els últims anys?
Durant aquests mesos la realitat ha estat més tossuda i dura del que prevèiem. Les recents valoracions del FROB en els casos de CatalunyaCaixa, Unimm o NovacaixaGalicia han estat molt inferiors a les que es preveien en un principi, deixant en mans dels bancs creats per les pròpies caixes uns percentatges de propietat inferiors al 10% o equivalents a un euro, com és el cas d'Unimm.
No han tingut millor sort aquelles caixes que han anat al mercat per finançar-se, com és el cas de Bankia o de Banca Cívica, que s'han enfrontat a valoracions molt inferiors a les previstes, de manera que les caixes matrius controlen percentatges d'accions al voltant del 50%.
Una notícia publicada per UBS fa dues setmanes, ja establia les alertes en afirmar que quatre caixes no podrien mantenir la seva obra social. Aquesta setmana, per primera vegada, s'han vist els resultats d'aquest procés. Hi ha ‘en perill més de 2.000 llocs de treball indirectes de l'Obra Social de NovacaixaGalicia', segons apunten els mitjans des que el passat divendres van anunciar que la seva obra social ‘és insostenible'.
Avui es repeteixen missatges semblants, encara que més elaborats i treballats, des de CatalunyaCaixa i Unimm. En la primera, s'aposta per la generació de recursos propis i l'autofinançament dels seus grans centres: la Pedrera i Món Sant Benet, com a estratègia de futur. Els turistes de la Pedrera, que són la immensa majoria dels que paguen entrada, seran precisament, els que faran possible la viabilitat de la seva Obra Social.
El cas d'Unimm és més complex. El seu centre estrella és la Fupar, una fundació que gestiona, entre d'altres, el centre especial d'ocupació per a persones amb discapacitat, en què l'activitat de mercat s'ha vist completada amb subvencions de l'Obra Social per sufragar el seu dèficit.
Són tres casos amb models molt diferents d'obra social. Mentre CatalunyaCaixa pot rendibilitzar els seus recursos propis, o bé paga el sector públic els seus serveis assistencials concertats, finançant la resta del cost de l'Obra Social amb unes hipotètiques i minvants reserves, en els casos d'Unimm i NovacaixaGalicia les solucions són certament més complexes.
A NovacaixaGalicia s'apunta com a solució la venda dels immobles de l'obra social al banc NovacaixaGalicia, és a dir, pagant el FROB per capitalitzar l'obra social i així poder mantenir les seves activitats. Més surrealisme financer: com si el nou banc pogués assumir una càrrega addicional d'immobles no productius.
En resum, les Obres Socials s'enfronten a un repte desconegut, la seva falta de capitalització. Els estrets marges de beneficis de les matrius a curt termini i la dilució de la propietat entre les caixes per l'entrada del FROB o per la sortida al mercat, o la prioritat del pagament del FROB sobre l'obra social, faran molt difícil el seu manteniment.
El model italià de privatització i capitalització de les seves caixes, sembla ple de virtuts al costat de l'estratègia del FROB.
Com a alternativa, es proposa acudir a les potencials reserves de les obres socials, però aquestes ja s'utilitzen des del 2009 per finançar prop del 40% de l'obra social, com es pot apreciar en les següents dades.
Ora Social 2010 i Milions d'euros
Aportació de la Caixa: 1.358.974
Ingressos generats per activitats i subvencions: 103.391
Total inversió en l'Obra Social 2010: 1.462.366
En resum, les conclusions són clares i diàfanes:
-
Ningú parla ja de l'obra social en col·laboració, que deixarà d'existir l'any 2012, amb un impacte indirecte estimat de 2.000 llocs de treball per NovacaixaGalicia, enfront dels 300 d'ocupació directa en obra pròpia.
-
Sorprèn en els ingressos de les obres socials, (que només són capaços de generar 103M€, el 7,5% del seu pressupost), la gratuïtat total dels seus serveis que s'acabarà i tot i així, no es podrà mantenir el 100% de l'obra social pròpia.
-
La Caixa que ja aportava més del 50% del total del pressupost de les obres socials, juntament amb les caixes basques, seran l'últim reducte de l'obra social tal com la coneixem. Acompanyaran a distància Ibercaja i Unicaja.
-
Veurem la capacitat i resistència de la pròpia Caixa de mantenir el compromís dels 500M€ d'obra social durant els propers anys, atesa la complexitat de l'entorn financer.
No obstant això, sorprèn la manca d'imaginació dels responsables de les obres socials. Hi ha alternatives a curt i mig termini per mantenir-la, més enllà de les retallades de despesa i el cobrament dels serveis. Té sentit que les obres socials utilitzin altres mitjans de generar recursos o captin fons?
Cal buscar una sortida a aquesta situació que vagi més enllà de l'actual, que ha consistit en "guanyar temps mentre les coses s'arreglen" i que ha dominat el sector financer a Espanya des del 2008.
El que no vagi per aquí serà un mal final per a les obres socials i, aquí hi ha l'important, per les pròpies caixes. Potser el FROB no és més que l'enterramorts d'un model de caixes que la seva estratègia i els seus propis gestors van portar a una situació terminal.
