LA VERITAT ENS FARÀ... REVOLUCIONARIS?

La nostra democràcia no funciona. La gent està cada dia més allunyada de la presa de decisions. Falta una veritable separació entre el poder executiu, legislatiu i judicial. La llei electoral és clarament injusta i desvirtua la representació de la sobirania popular al Congrés dels Diputats; fomenta descaradament el bipartidisme, que emmascara la multitud de matisos que conformen la nostra societat.

Els grans partits polítics s'han institucionalitzat de tal manera que s'han fet seu el sistema de representació, al mateix temps que s'han convertit en còmplices dels grans poders econòmics, ja sigui per vici o per simple instint de supervivència. A causa d'això hem assistit a una desvirtuació impune de l'esperit social de la constitució, sobretot en els temes que fan referència al dret a l'habitatge, la prohibició de l'especulació, el dret a un treball digne, la progressivitat efectiva del sistema fiscal, la protecció de drets de les persones y tantes altres coses...

Encara més greu, és que un mecanisme que hauria de servir per controlar el poder polític i econòmic per part de la societat, com són els mitjans de comunicació, s’ha convertit en un oligopoli d'un petit nombre de societats, que manipula la opinió pública i que només respon als interessos dels seus amos. El control dels grans mitjans de comunicació i de les agències de notícies a escala global per part d'un entramat de societats que pertanyen a diversos grups d'inversió i a la banca, i la seva dependència dels anunciants (també grans multinacionals i bancs), ens ha portat a una situació en la que la gent està més desinformada que mai; es prioritza la mentida o la informació adulterada per davant de la veritat, i les qüestions banals per davant de les coses importants.

Si la democràcia funcionés, la gent seguiria estant perduda.

Ens parlen constantment d'economia, i per il•lustrar el tema ens presenten una sèrie d'experts que es fan dir “economistes”, sense advertir que els economistes, per regla general, no estan capacitats per donar una explicació científica als processos econòmics que ens ha tocat patir. Això es així per una senzilla raó, i és que les teories econòmiques dominants s'han oblidat d'incloure un petit factor, que pot ser podria semblar irrellevant, però que en realitat ho canvia tot: la terra es esfèrica!

La conseqüència més directa d'aquest fet és que, dissortadament, el creixement infinit és impossible, a més de ser, amb tota seguretat, una cosa indesitjable.

De manera que quan ens parlen del retorn al camí del creixement, dels números verds a les borses, del creixement del PIB que propiciarà la creació d'ocupació, de l'increment de les exportacions... tan sols ens estan contant una fàbula inventada per no haver da revisar els seus obsolets models de predicció, ja sigui per vici o per pur instint de supervivència.

La terra es esfèrica, i només hi ha la matèria que hi ha, i l'energia que ens arriba del sol, tant la renovable: que ens arriba cada dia de manera directa i fa créixer les plantes, escalfa l'aire i ens dona vent, evapora l'aigua i ens dona pluja, com també la no renovable, emmagatzemada fa milions d'anys a partir de matèria orgànica enterrada i compactada, com és el petroli, el gas o el carbó.

La societat industrial de les darreres dècades s'ha mantingut a partir del consum intensiu d'aquestes fonts d'energia no renovables, i per desgràcia ja hem esgotat les millors reserves que hem trobat a l'abast. Ara només ens queden les restes, les reserves més difícils d'extreure, les de pitjor qualitat, les de menys concentració energètica.

La producció de petroli cru porta estancada des de l'any 2006.

Hem viscut més d'un segle de creixement exponencial i les reserves existents, localitzades a llocs cada vegada més inaccessibles, no permeten ser massa optimistes pel que fa a garantir el subministrament energètic del futur.

Amb els coneixements actuals resulta completament impossible substituir el consum de petroli carbó i gas natural per energies alternatives obtenint la mateixa quantitat d'energia.

A més, la constant disminució de la Taxa de Retorn Energètic de les extraccions (és a dir, la relació entre l'energia obtinguda i l'energia invertida per la seva producció), ens auguren un panorama molt poc encoratjador pel que fa al creixement econòmic, el qual està totalment lligat al consum energètic i d'altres recursos naturals.

Cal apuntar que el sistema financer, que està basat en la banca de reserva fraccionària, es un autèntic esquema piramidal, que es desmorona tan aviat com es frena el creixement econòmic, transvasant així tota la riquesa de les classes humils i mitjanes cap a les elits.

Aquest tema resulta crucial per entendre l'actual crisi, ja que el sistema bancari ens ha fet addictes al creixement; sense un augment constant de la producció l'economia no troba els recursos per retornar els deutes, si no es retornen els deutes els actius de la banca s'esfumen, i amb ells, els estalvis i les pensions dels seus clients. Aturar el creixement suposaria la destrucció de tota la economia, i no aturar-lo ens allunya de la possibilitat de resoldre els grans problemes als que ens hem d'enfrontar.

Per acabar de complicar la cosa, l'actual model de producció d'aliments és tremendament depenent de l'energia, per exemple els fertilitzants, que es produeixen a partir del gas natural, o els herbicides i plaguicides que són productes derivats del petroli; per no parlar del combustible que es consumeix en les tasques de llaurat, sembra, collita i transport.

L'aplicació de maquinària pesada i productes químics esterilitza la terra, afavoreix l'erosió del sol fèrtil, que és un recurs escàs, i contamina les aigües, imprescindibles per mantenir la vida.

Per tot plegat, a més de reformar el nostre sistema de representació, s'imposa la necessitat d'impulsar un nou model pels mitjans de comunicació, de canviar el model energètic, de crear un nou sistema financer, de reformar el sistema monetari, a més de promoure un nou model agrari i de gestió del sol, així com una nova cultura de l'aigua.

La democràcia 4.0 és la nostra aposta per millorar la representació ciutadana; una vertadera democràcia, on la gent es pugui sentir inclosa i ben informada, és l'única garantia de que aquesta dura transició cap a un societat post-industrial es pugui dur a terme d'una manera pacífica i socialment justa.

Tenim molta feina per endavant, cal que ens posem les piles.

Xavier C.
Democràcia Real Ja, Barcelona.