Avui em fa contenta recuperar en aquest espai una de les primeres finalitats que el van inspirar. És a dir, la recomanació de les noves ofertes de literatura, cinema, teatre, etc. que es van produint a casa nostra. Tots coneixeu la meva afecció pel gènere criminal. Per tant, no us estranyarà que us faci cinc cèntims de les novetats de la tardor d’enguany, que es presenta d’allò més negra. De fet, Compulsió crònica va debutar recollint l’aparició de la novel•la de Teresa Solana Negres tempestes, que havia guanyat el III Premi Crims de Tinta l’any 2010.
Abans de donar títols, però, voldria aturar-me en una reflexió prèvia, relacionada amb els escriptors d’aquí enfront de la narrativa negra que ve de fora. No sóc sospitosa d’un excés de localisme, perquè m’encanten Henning Mankell, Andrea Camilleri, Donna Leon, Sue Grafton, Jo Nesbo, Sjöwall i Wahlöö i molts d’altres. Tanmateix, considero que hem de dedicar-nos a llegir amb més assiduïtat els autors catalans. Si ho feu, us n’adonareu que en tenim un grapat que no han d’envejar res als noms estrangers. Ans al contrari, diria jo. Perquè darrerament, a recer del boom Stieg Larsson, també s’han traduït a les llengües peninsulars una sèrie d’autors/autores, sobretot nòrdics, que no fan grans aportacions al gènere i que, possiblement, en d’altres circumstàncies no haurien arribat tan al sud.
Em perdonareu que, pel que fa als nostres autors, no confegeixi una llista de noms. No voldria caure en el desencert d’oblidar-ne algun, però us remeto al meu bloc, on podeu trobar moltíssima informació. Amb tot, faré l’exercici de recomanar (com he dit a l’inici de l’article) les obres que sí que apareixen (o acaben de fer-ho) en aquests mesos de tardor. Ja que hem esmentat Teresa Solana, podeu prendre nota que ja és a la venda la seva darrera novel•la, intitulada L’hora Zen (Un crim refinat). Recuperant els improvisats detectius barcelonins, els bessons Eduard i Borja, protagonistes de les seves dues primeres novel•les (Un crim imperfecte i Drecera al Paradís), l’autora arremet en aquesta ocasió contra el munt de teràpies alternatives que, en relació amb el tema de la salut física i mental, ens aclaparen actualment. Amb el seu humor àcid i la seva ironia, Solana posa damunt la taula un tema gens banal. Us ho passareu molt bé.
L’oferta, però, no acaba aquí. També podem gaudir d’una novel•la ben diferent que acaba de sortir del forn i que, precisament, ha estat la guanyadora 2011 del Premi Crims de Tinta. Em refereixo a Quan la nit mata el dia, del figuerenc Agustí Vehí. Una ficció de seriós rerefons històric, ambientada a la Figueres de l’any 1958 (i, per tant, en ple franquisme) que indaga al voltant del nostre passat amb rigor, delicadesa i un humor molt fi. Una trama criminal, molt ben buscada, que l’autor utilitza com a pretext per reflectir qüestions molt més profundes.
I encara no hem acabat, perquè a finals de novembre apareixerà la cinquena novel•la criminal del mallorquí Sebastià Bennassar, de títol força inquietant:
La mar no sempre tapa, guanyadora del Premi Lloseta de narrativa 2011. Tot i que encara no l’he llegit, per la informació que tinc, que és de primera mà, puc avançar que és molt molt negra i que pinta molt bé.
Per tant, amics lectors, ja us he posat força deures. Crec que tots plegats hem de donar una oportunitat a uns escriptors que, us garanteixo, estan assolint un nivell de qualitat molt elevat. D’altra banda, aviso que s’aproxima l’aparició de dues obres més, molt interessants, de les quals penso informar-vos oportunament i puntualment. Que no quedi per nosaltres, els amants catalans de la narrativa criminal, la total normalització de la situació del gènere a casa nostra.
Si voleu aprofundir en el tema i consultar les meves ressenyes us remeto al meu bloc:
http://alombradelcrim.blogspot.com/
