"És necessari un règim sancionador que obligui al morós a pagar els deutes"

Segons l'informe, Espanya és el tercer país de la UE-15 amb terminis de pagament més dilatats (99 dies), per darrere de Grècia (110) i d'Itàlia (103), i seguida de Portugal (92).

Per a Espanya concretament, la PMcM proposa mesures com la definició i aprovació d'un reglament i, sobretot, d'un règim sancionador per incompliment que concreti els mecanismes d'aplicació de la Ley15/2010, perquè "sense ella la Llei constitueix un marc normatiu incomplet i ineficaç ", explica Cañete.

Per això, la PMcM ha elaborat aquesta Proposició de Llei de modificació de la Ley3/2004 de 29 de desembre, per la qual s'estableixen multes d’entre 300.001 i 900.000 euros per infraccions molt greus, de30.001 a 300.000 euros per a les greus , i de 6.000 a 30.000 euros per a les lleus.

CatalunyaPress ha pogut parlar amb el portaveu de la PMcM, Antoni Cañete.

--Quines són les conclusions de l’estudi i quina valoració en feu?
--Es constata que Espanya és el país que pitjor paga les transaccions comercials europees després de Grècia i Itàlia. I això, sense cap dubte, té unes connotacions reals sobre l’economia. Constatem que pagar tard i malament és el que més està influint en la pèrdua de llocs de treball i el tancament d’empreses. Tres de cada quatre empreses tanquen per la morositat.

Una vegada constatat això, posem com a exemple com funcionen en aquest aspecte els països nòrdics i de l’Europa central. Concloem que Europa té una forma de fer front a la morositat molt distinta. També posem a sobre la taula el cas francès, on a través d’una llei de Modernització de l’Economia va posar sobre la taula mesures que han fet rebaixar el termini de pagament fins als 48 dies. A Espanya és de 99 dies en l’àmbit privat i de 161 en el públic.

--A la situació actual com s’ha arribat? Hi ha responsables o ha estat una conseqüència directa i inevitable de la crisi econòmica?
--Com diuen els anglesos, que tenen una paraula molt fàcil i significativa en aquests casos, “both”. Ambdós han influït. En primer lloc hi ha un factor cultural. De la mateixa manera que tenim cultures diferents a l’hora de menjar o d’afrontar la vida, els països del sud tenim una cultura deteriorada per afrontar la morositat i els pagaments. A banda, també ha influït que els grans lobbys van aconseguir l’any 2004 una llei molt permeable i permissiva que introduïa la possibilitat d’incloure el que s’anomena “acord de les parts”, i que significa que si dues parts acorden pagar a 300 dies, com és un acord privat, ho podem fer. Per últim, el fet de no tenir uns mecanismes de control davant l’augment de la morositat en esclatar la crisi també ha influït. Ni tan sols hi havia la sensació que fos un problema important per l’economia. Tot això era un càncer dins del sistema, però com fins abans de la crisi quan algú no et pagava demanaves crèdit, el problema estava tapat. Clar, tot això es va acabar...

--Per acabar amb els problemes que descrius, com s’ha d’actuar des de les administracions?
--L’any passat hi va haver una modificació històrica de la llei de 2004 que implica que ara pagar per sobre del plaç que marca la llei ja no és legal, i això és molt important. Avui dia, qui paga a 300 dies està fora de la legalitat. Això és un pas i una condició necessària, però no suficient. A partir d’ara s’han de posar mecanismes de control i mediació i un règim sancionador que obligui al morós a pagar els deutes.

Ampliar informació sobre l'informe.