Jordi Pujol ha tornat a renyar els catalans que parlen en castellà -no sé si també als que ho fan en anglès, francès o italià- amb els immigrants. El senyor Pujol identifica els immigrants amb senyors negres o de faccions llatinoamericanes o àrabs.
Oblida el senyor Pujol que el contingent més important d'immigrants és el format pels comunitaris. De fet, la colònia més nombrosa a Barcelona ciutat, per exemple, és la italiana. Oblida també que, sigui quin sigui el seu origen, molts són marits o dones de catalans, caps de catalans, o persones que volen comprar en els nostres comerços, per cert, cada vegada més propietat d'immigrants. Qüestió que hauria de preocupar més als nostres polítics pel que significa la pèrdua del caràcter emprenedor tradicional, senyal d'identitat catalana, que s'ha vist substituïda per la vocació funcionarial, la qual cosa ens assimila més als espanyols.
En tots aquests casos, en què la relació no es limita simplement a demanar un tallat, prima comunicar el millor possible per sobre del proselitisme nacionalista. El que sí que trobo a faltar és que el senyor Pujol no renyi el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, pel fet que la publicitat a la samarreta del Barça no sigui en la nostra llengua. No sé si la Qatar Foundation té un representant a Barcelona, però si n'hi ha, segur que qualsevol prohom del nacionalisme s'ha dirigit a ell en la llengua que hagi fet falta, fins i tot el castellà, per demanar-li un donatiu.
El senyor Pujol hauria de saber que a un immigrant adult, excepte comptades excepcions, li costa molt aprendre correctament una nova llengua. Una altra cosa són els nens. Per això defenso que el català sigui la principal -no l'única- llengua vehicular del nostre ensenyament.
En fi, que no compti amb mi en la seva croada. Jo primaria la comunicació sobre qualsevol altre criteri, i per això faré servir la llengua que millor convingui en les meves relacions amb els "immigrants". I si l'immigrant, ell o ella, em vol comprar la casa, és el meu cap o m'enamoro, ni li explico.
I al final tornem al Barça: que és millor per a la projecció exterior de Catalunya, un Barça campió amb Messi, Iniesta, Villa, Pedro, Abidal, Alves o Adriano; o un equip vulgar i monolingüe en català? Doncs apliquin el mateix al conjunt de la societat.