Per entendre la importància del pacte fiscal per als catalans només hem de preguntar-nos una cosa: ¿amb 12.000 euros més cada any, les famílies catalanes podrien ser més optimistes davant la crisi? Si la resposta és que sí, acaben de definir quina és la importància del pacte fiscal per a la societat catalana perquè és exactament aquesta quantitat (12.000 euros l’any per família) els que els catalans paguem de més a Espanya, és a dir el que no se’ns retorna.
Les xifres mostren la magnitud de l’abús i expliquen la insistència amb la qual CiU reclama el pacte fiscal. Amb aquests diners que ara ens neguen, es garantirien els serveis, es podria accelerar la construcció del Corredor del Mediterrani, (fa fredor veure com tant PP com PSOE el defensen tèbiament i ja estan minimitzant les inversions i la seva necessitat per destinar-les a les comunitats a les quals sempre han beneficiat perquè es allí a on tenen més vots captius). Amb més recursos també es podrien garantir millor els serveis socials que facilita l’Administració sense sacrificis innecessaris.
Els catalans, davant les eleccions del 20-N, s’han de preguntar perquè el PP i el PSC van en contra dels que ens interessa als que vivim i treballem a Catalunya; perquè s’oposen al pacte fiscal; perquè no fan una aposta decidida pel corredor del Mediterrani i perquè ens regategen les infraestructures que farien més competitiva Catalunya i per extensió Espanya. També s’han de preguntar com és possible que socialistes i populars hagin votat sempre junts, sense cap tipus de pudor, contra els interessos dels catalans. Ho han fet en negar-nos la transferència dels aeroports del Prat, de Reus, de Girona o de Sabadell. També en limitar la capacitat de gestió autònoma dels ports de Barcelona o Tarragona. Sempre han votat en contra dels interessos econòmics de Catalunya sense oblidar la seva reforma amb nocturnitat i traïdoria de la Constitució limitant l’autonomia financera de Catalunya.
Són temps massa difícils com per continuar aguantant l’abús al qual Catalunya és sotmesa. Malauradament, en aquest terreny no hem notat cap diferència entre PP i PSOE. Per això, s’equivoca qui creu que a casa nostra el 20-N es decideix entre Rajoy i Rubalcaba. El que realment decidirem els catalans el 20-N és el futur de Catalunya i la possibilitat d’encetar una nova relació fiscal més justa i sobretot no abusiva. Aquesta possibilitat només la defensa Convergència i Unió. Això és el que ha de quedar clar a tots els catalans. A CiU no oferim la lluna, ni prometem miracles, ni venem sopars de duro, simplement exigim el que ens toca per poder oferir als catalans el que els catalans s’han guanyat amb el seu esforç i el seu treball.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió i directora de campanya de CiU
