El 25 d’octubre es va celebrar, gairebé exclusivament pel partit del govern basc i el que li permet exercir el poder (PSE-PSOE i PP) el “dia d’Euskadi”, instituït com a festa de la comunitat basca per l’executiu de Patxi López, amb ànim de substitució de la que havia estat única diada d’aquestes característiques, Aberri Eguna (día de la pàtria, el diumenge de Pasqua), que s’havia celebrat fins aleshores, sense aconseguir generalment actes unitaris.
El PNB va aprofitar la festa per reunir-se a Gernika, lloc emblemàtic, i el líder de l’executiva, Iñigo Urkullu, va datar ja al juliol del 2015 a la celebració del referèndum d’autodeterminació. Abans, en la reunió amb el president de la comunitat, havia demanat, a més de l’acostament a centres del país dels presos d’ETA (demanda repetida a Zapatero), un avançament de les eleccions autonòmiques, en considerar que el parlament actual no és representatiu, a falta de l’esquerra “abertzale” massivament votada a les darreres municipals.
Cal no oblidar que ens trobem en plena campanya (o precampanya, que en diuen).
Estem vivint molts “dies d’Euskadi” des de la conferència internacional, la petició a ETA pels polítics de la mateixa òrbita l’anunci de la fi de la “lluita armada” i el ràpid comunicat de l’organització que l’acceptava. I els que viurem. Perquè és ben sabut i acceptat que la fi dels actes violents no implica la pau, la normalització de la vida política i social i, menys, la reconciliació efectiva.
Tornant a la campanya, el candidat socialista i ex ministre de Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, deia en una llarga entrevista a una ràdio catalana que les mesures amb els reclosos, i d’altres, no es començaran a prendre fins després dels comicis del 20-N.
Veritat a mitges. D’una banda hi ha les reunions polítiques, com les del lehendakari amb els diversos partits bascos, separadament, per tantejar la formació de la taula de formacions, sense excepcions, que proposa un dels punts de a resolució de la conferència internacional. D’altra, una de les escases, si no única, entrevista de Zapatero amb Urkullu.
De l’altra, continuen les mesures, si no estrictament penitenciàries, judicials i polítiques. La més significativa, la renúncia per part de l’executiu espanyol a impugnar les candidatures d’Amaiur a les generals, que inclouen tots els grups reunits en Bildu més Aralar i candidats “marcats” per trajectòries de Batasuna i hereus.
De l’altra, les condemnes a dirigents de Segi, organització considerada branca juvenil oficiosa dels terroristes, algunes de fins a sis anys, han estat implícitament anul•lades pel Suprem, que ha ordenat la repetició del judici a la Audiència Nacional. Falta per veure, i tot indica que serà aviat, un nou senyal que afecti Arnaldo Otegi i companys de la reunió que segons la mateixa Audiència intentava reconstruir Batasuna i segons els reus, iniciar el procés de pau ara tan avançat.
Les mesures a favor de reclosos d’ETA que van anar condemnant la violència venen de llarg, des de la discreta política de pal i pastenaga del mateix Rubalcaba, amb detencions de segons quins terroristes i no persecució de segons quins altres.
Mariano Rajoy, de la seva part, s’ha manifestat implícitament disposat a estudiar mesures penitenciàries en el mateix sentit. Per això li han plogut pals de tots els qui només volen d’ETA una rendició absoluta, si potser humiliant, i una continuïtat en les detencions, judicis i empresonaments “fins que es podreixen” de tots els membres sense excepció. Especialment s’han manifestat en contra del candidat de la dreta les associacions de víctimes del terrorisme, que el mateix PP va impulsar i animar, una part de la premsa de la capital del regne i fins i tot membres del seu mateix partit. Els creadors de monstres acostumen a ser víctimes de les seves criatures, no només a la literatura i el cinema. I les enquestes continuen augurant una majoria absoluta àmplia del PP en els propers comicis. I tanmateix (eppur, deia Galileu)...
