Font: IDESCAT, elaborat de l'Enquesta Industrial de Productes de l'INE
Les gràfiques són molt interessants, és clar que a les empreses industrials catalanes la situació del 2010 és pitjor que la del 2008, mentre que en el 2008 venien productes pel valor de 96.500 M€, en el 2010 la venda de productes supera amb prou feines els 81.600 M€. És a dir una caiguda de més del 15% (a la qual cal sumar la inflació d'aquests dos anys, la qual agreujaria encara més la situació).
Algunes dades interessants,
els tres macrosectors industrials més importants de Catalunya, l'alimentari (sí, encara que pugui semblar que no, som potència mundial en indústria agroalimentària),
el sector químic i de derivats del petroli (les famoses petroquímiques de Tarragona i el nostre sector farmacèutic)
i el de l'automoció i producció de vagons de trens (una cosa que li agradarà a
Egocrata) són els que més han recuperat del 2009 al 2010, com en el sector industrial agroalimentari són els que menys van sofrir en el pitjor any de la crisi. És a dir,
en els tres macrosectors, on més quantitat de vendes de productes tenim i més valor afegit generem (i som més competitius) la recuperació s'està donant amb més intensitat.
La notícia positiva està en què pel que fa al 2009 ja hi ha una recuperació, 2009 pel que fa al 2008 suposa una caiguda superior al 22%, és a dir, les empreses industrials catalanes van perdre 1€ per cada 5€ que van vendre l'any anterior. Però aquesta pèrdua s'ha reduït parcialment (de l'ordre d'1/3) en el 2010. Pel que fa al 2009, el 2010 les empreses productives catalanes van vendre productes per un valor de més d'un 9% superior al del 2009, i el millor, fins i tot superior a la inflació (del 3% en el 2010 per a Catalunya). És a dir, es va recuperar part de les caiguda soferta l'any de més caiguda de la crisi.
No és per donar salts d'alegria, el sector serveis trigarà a apreciar aquesta millora del sector industrial, un altre motor industrial com és la construcció va de mal borràs (cosa que es nota en aquest gràfic en les vendes d'indústries que produeixen materials de construcció i maquinària per aquesta)
i l'atur segueix sent una xacra. Ara bé, aquestes dades indiquen que els fonaments a mitjà i llarg termini de la nostra economia productiva, i especialment de la nostra indústria estan sent positius.
Francament, si no fora pel problema de credibilitat que
té l'eurozona i per tant (i també per motius propis)
el deute públic espanyol i
la situació de retallades en la qual ens trobem
és molt possible que estiguéssim parlant de recuperació.
Pel que sembla, la "crisi de deute" (una cosa de la qual escriuré perquè cal posar les coses en el seu context i en comparació a altres crisis bancàries que hi ha hagut històricament), i el pànic dels governs de l'eurozona traduït en retallades de l'estat del benestar estan sent responsables que no s'estigui recuperant l'economia. Pel que sembla, per al sector privat industrial, estem mal però comencem a anar bé.
