EP.- La Sala penal del Tribunal Suprem ha informat desfavorablement sobre l'indult al conseller delegat del Grup Santander, Alfredo Sáenz, davant la condemna a tres mesos d'arrest i inhabilitació pel delicte d'acusació falsa comès en 1994 contra uns creditors de Banesto quan era president de l'entitat, segons van confirmar fonts jurídiques.
La Sala conclou que "no s'aprecia la concurrència de raons de justícia o equitat per a la concessió de l'indult, per la qual cosa s'informa desfavorablement". Aquest informe no és preceptiu i serà el Govern el que tingui l'última paraula, el qual quedaria en molt mal lloc si opta per l'indult un cop el Suprem ha fallat desfavorablement.
El Suprem enviarà ara la seva decisió al Ministeri de Justícia, que ho remetrà al Consell de Ministres, el qual haurà de prendre la decisió final i publicar-la en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
La petició d'indult, presentada pel propi Sáenz el passat mes de febrer després de conèixer la sentència condemnatòria de l'Alt Tribunal, compta amb l'informe favorable del Ministeri Fiscal.
El 2 de setembre de 2011, l'Audiència Provincial de Barcelona va suspendre l'execució de la sentència que va condemnar al conseller delegat del Banc Santander, així com a Miguel Ángel Calama, antic director de Banesto a Catalunya, i a l'advocat Rafael Jiménez de Parga.
El tribunal va atendre així a la petició formulada per l'executiu de l'entitat càntabra i dels altres tres condemnats, a l'espera que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d'empara i que el Ministeri de Justícia es pronunciï sobre la petició d'indult.
No obstant això, l'Audiència Provincial va rebutjar la sol·licitud de no inscriure la sentència condemnatòria en el Registre Central de Penats i Rebels per evitar que figurin antecedents penals. Aquesta decisió dependrà del Banc d'Espanya, qui ha de determinar "l'honorabilitat" del banquer, segons el tribunal.
Sáenz va arribar a la presidència de Banesto a principis de 1994, després que l'entitat fos intervinguda al desembre de 2003 pel Banc d'Espanya, i va emprendre una estratègia de recuperació de crèdits impagats amb l'objectiu de sanear l'entitat.
Aquesta situació va conduir al banc a presentar una querella contra els accionistes del grup Harry Walker Pedro Olabarría, els germans Fernando i José Ignacio Romero García i Modest González, per l'impagament d'un deute al banc de més de 600 milions de pessetes (3,6 milions d'euros). Els tres van ser empresonats pel jutge Luis Pascual Estevill, que posteriorment va ser condemnat per prevaricació i detenció il·legal.
La Sala penal del Tribunal Suprem va aprovar la seva decisió en contra de l'indult per unanimitat del president, Juan Saavedra, i els magistrats Miguel Colmenero, José Manuel Maza, Francisco Monterde i Juan Ramón Berdugo.
