M. Pilar Diaz López
Sumits en una crisi econòmica global, sense precedents en la història, on tot té preu, on l'especulació financera ens ha arrossegat fins a tocar fons, quan cada matí ens aixequem amb notícies més descoratjadores, si cap, sobre la crisi financera, el tipus d'interès de l'Euribor, la prima de risc que encareix el preu del diner, o de l'Ibex 35, la majoria de ciutadans i ciutadanes pensem en si demà tindrem treball, si podrem pagar la nostra hipoteca, si podrem omplir la cistella de compra… alguns també compartim valors com el del voluntariat.
Perquè encara que pensem que en la vida tot té un preu, no tot es paga amb diners. I dic que tot té un preu perquè hi ha qui afirma que quan una persona fa un voluntariat el que cobra a canvi del preu establert és el seu benestar emocional, la seva pau amb si mateix, el seu desig d'ajudar. I la moneda de canvi per pagar aquesta transacció, no és tal, simplement un somriure, una mirada, un gest… Realment quan una persona decideix ser voluntària, ¿per què ho fa? No importa el motiu, simplement la voluntat de fer...
Aquest any 2011, al que pràcticament li falten 60 dies per liquidar, ho recordarem per ser any d'eleccions municipals, de l'avanç de les generals, l'any en què Grècia ens va arrossegar a una caiguda de la borsa a nivell europeu, l'any que ETA abandona la lluita armada indefinidament… i així trobaríem centenars de titulars, però també cal recordar-ho com l'ANY EUROPEU DEL VOLUNTARIAT, amb tot el que això significa i reivindica.
En un model de societat capitalista, consumista, individualista… també hi ha un espai per ser altruista. Com diu M. Assumpció Barot, companya de la Federació Catalana del Voluntariat Social "tots portem un voluntari dins, TRAGUEM-HO".
M. Pilar Diaz López
Presidenta Associació Amputats Sant Jordi
