L’Ajuntament de Terrassa vol iniciar les gestions necessàries per a presentar oficialment la candidatura de la Seu d’Ègara per a rebre la catalogació de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. El Govern Municipal portarà al ple ordinari de novembre l’acord que la Junta de Govern va adoptar en aquest sentit el passat divendres per a la seva ratificació.
Per la transcendència d’aquest projecte i la gran repercussió que tindria per a la ciutat si s’aconsegueix l’objectiu, el Govern Municipal vol assolir una gran consens polític i ciutadà i per això vol que el ple ratifiqui per unanimitat l’acord.
Per tal de cursar la candidatura, la Generalitat de Catalunya ha de prendre en consideració la proposta de la ciutat de Terrassa i traslladar-la al Govern de l’Estat, que és qui ha de presentar la candidatura a la UNESCO.
La comissió de seguiment del conveni de gestió de la Seu, formada per l’Ajuntament de Terrassa i el Bisbat de Terrassa, ja va acordar iniciar els tràmits per a la presentació de la candidatura, i ara haurà de crear grups de treball que facin les seves aportacions a la documentació de la candidatura.
Un conjunt monumental únic
El conjunt monumental de la Seu d’Ègara constitueix un testimoni excepcional de la història de l’art cristià europeu des dels seus orígens fins a l’actualitat amb elements de gairebé tots els períodes. Tanmateix, la seva singularitat rau sobretot en els elements del període cristià antic i la seva evolució des del segle IV fins el VIII, i aquest és el seu principal actiu de cara a aconseguir la catalogació de patrimoni de la humanitat. Precisament, una de les principals consideracions a l’hora de valorar un conjunt monumental per a la seva inclusió en el llistat de patrimoni de la humanitat és que sigui un exemple eminent que il•lustri un període significatiu de la història humana.
La Seu d’Ègara és un magnífic exemple de conjunt episcopal amb bona part de les seves estructures conservades i que son el referent d’un conjunt complert en un espai no urbà. Molts dels elements que componen el conjunt són únics en la història de l’art cristià occidental, no tant sols per la seva conservació, com seria el cas de les pintures murals, sinó per la seva concepció i desplegament de la litúrgia cristiana. En el Llistat del Patrimoni Mundial figuren pocs casos d’arquitectura i art paleocristians occidentals anteriors al segle VIII.
Els tres elements artístics més singulars són, a part dels edificis romànics de Santa Maria i Sant Pere, les pintures murals altmedievals i romàniques i els retaules gòtics. El monument s'ha dotat d'unes eines museogràfiques integrades a l'habilitació dels edificis que permeten la seva interpretació històrica i al mateix temps el seu gaudi.
