Aquest cap de setmana he anat dos cops al cine. I els dos cops, a veure pel•lícules de casa nostra. Ambdues m’han semblat molt dignes i recomanables, de manera que, aprofitant que he confegit les crítiques per al meu bloc de cinema, he decidit que us en parlaré.
Es tracta d’
Eva, dirigida per Kike Maíllo, cinta de ciència-ficció que va inaugurar fa uns dies la 44 edició del Festival Internacional de cinema fantàstic de Sitges. I de
Mientras duermes, la darrera creació de Jaume Balagueró, un thriller de terror psicològic de factura impecable.
Com veieu, totes dues produccions corresponen a pel•lícules de gènere, fet que em sembla especialment remarcable. La primera, ciència-ficció. La segona, terror psicològic d’elevat nivell (a l’estil, com han apuntat alguns crítics, del millor Roman Polanski). Considero que convé valorar molt positivament la normalitat que implica filmar tota classe de cinema a Catalunya i amb pressupost d’aquí. Cinema sense complexos, com a qualsevol altre indret del món.
L’any passat ja va ser un bon any.
Pa negre, d'Agustí Villaronga, fins i tot ha arribat a ser la candidata a l’Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa. I també podem citar
Herois,
Bruc o, parlant precisament de distintes modalitats, el magnífic documental
Bicicleta, cullera, poma.
Tanmateix, encara no podem deixar de banda la històrica, esgotadora i sempiterna reivindicació. Em refereixo a la llengua. L’augment de la presència del català en les sales comercials continua essent clarament insuficient. I la qüestió encara es complica més quan en la majoria de cintes catalanes no hi apareix el català (tot i que l’acció tingui lloc a Barcelona, com a
Mientras duermes) o s’hi manté un inexplicable bilingüisme d’arbitrària distribució que l’espectador no comprèn i que caldria argumentar (
Eva).
Com veieu, la cara i la creu d’un tema que afecta directament la nostra cultura. Vull ser optimista: cada cop es fan més coses, i més bones. Però no em deixen ser-ho: sempre a causa del maltractament que rep la nostra esplèndida però dissortada llengua.
I no em vingueu ara amb els motius de sempre. Sé perfectament que l’economia mou el món. Però, tot i això, nosaltres som els espectadors. En les nostres mans està adoptar els hàbits i les actituds necessàries per donar la volta a la truita. Jo, per la banda que em toca, ho tinc molt clar.
Si voleu llegir les crítiques podeu anar fer-ho al meu blog:
Crítica d'EVA
Crítica de Mientras Duermes
