MADRID, 7 (EUROPA PRESS) El descobriment de fins a tretze bandes interestel·lars difuses amb les longituds d'ona més llargues fins ara podria algun dia resoldre un misteri de fa 90 anys. Astrònoms han identificat aquestes bandes a partir de dades recollides pel telescopi Gemini North a partir d'estrelles al centre de la Via Làctia. La revista 'Nature' informa en el seu web d'aquestes conclusions, que donen suport a idees recents sobre la presència de grans molècules orgàniques portadores basades en el carboni, amagades en els núvols de pols interestel·lar. "Aquestes bandes difuses interestel·lars (DIB) mai s'havien vist abans", diu Donald Figer, director del Center for Detectors al Rochester Institute of Technology i coautor de l'estudi. "Els espectres de les estrelles tenen línies d'absorció perquè el gas i pols al llarg de la línia de visió de les estrelles absorbeixen part de la llum." "Les idees més recents són que les bandes difuses interestel·lars són molècules de carboni relativament simples que transporten molècules, similars als aminoàcids", continua. "Potser són cadenes d'aminoàcids a l'espai, fet que dóna suport a la teoria que les llavors de la vida es van originar a l'espai i van caure sobre els planetes." "Les observacions en les diferents línies de visió galàctica indiquen que el material responsable d'aquests DIB sobreviu en diferents condicions físiques de temperatura i densitat", afegeix Paco Najarro, científic del Departament d'Astrofísica del centre d'Astrobiologia a Madrid. Les línies de baixa absorció d'energia que Figer i els seus col·legues han descobert proporcionen restriccions per determinar la naturalesa de les bandes difuses interestel·lars. Els futurs models teòrics que prediuen les longituds d'ona absorbides per aquestes misterioses partícules s'han d'adaptar ara a aquestes baixes energies, adverteix Figer. L'estudi de les emissions més poderoses pot dur a la comprensió del seu origen molecular. Algun dia, els laboratoris d'espectroscòpia es podrien usar per identificar les bandes interestel·lars difuses. Ningú ha tingut èxit encara en la reproducció de les bandes interestel·lars al laboratori, assenyala Figer, per la multitud de possibilitats i la dificultat de reproduir les temperatures i pressions que el gas experimentaria a l'espai.