En llatí "nepos" significa "néts" i d'aquest vocable es deriva la mania històrica dels governants de col·locar als parents en llocs d'altura sense entrar en la seva qualificació per al càrrec.
A Roma, es va estrenar Pompeyo amb el seu sogre Metelo; en segles posteriors els papes es van inflar de col·locar nebots i Napoleó ens va enviar un germà a regnar a Espanya.
La tradició del parent ben col·locat s'ha seguit a Espanya amb passió encara que, de vegades, això de servir-se de cunyats, germans, cosins i altra parentela té un costat negatiu que es torna contra el practicant del nepotisme.
Esposes despitades han deixat amb les vergonyes a l'aire als seus libidinosos marits; germans xerraires i aficionats al "caferet" es van portar per davant a un vicepresident del govern: "Dos pel preu d'un" que va dir l'altre.
I ara és un primer el que amenaça amb cantar la Traviatta en la llengua de Rosalía si li segueixen deixant com a únic "campió" de l'embolic de Lugo.
Si algun lector té vocació per a la cosa pública, serà millor que es tempti el drap abans de posar-se a prop un parent. En això del poder, més val sol que acompanyat de cap familiar.
