Tots sabem que estem molt malament, però no tant com perquè països que tenen un percentatge molt significatiu de la seva població per sota del nivell de subsistència estiguin millor que nosaltres en la capacitat de generar ocupació.
També sabem que les dades de desocupació en la UE ens posa al capdavant amb EL DOBLE de la mitjana europea.
Ara bé, totes aquestes dades tenen un costat ocult, la dada no és solament la desocupació, sigui el registrat (aquell que denota els que estan buscant ocupació a través del servei públic d'ocupació i que serveix també per poder estar rebent les prestacions de desocupació i altres ajudes públiques) o l'atur que emergeix en l'EPA (aquell que mostra a aquelles persones que diuen que estan buscant ocupació i que no en troben) ens donen dades del doble d'aturats pel que fa a la mitjana europea.
Ara bé, tot això és relatiu, a Espanya ha augmentat durant molts anys l'ocupació, hem atret un gran nombre de persones en edat de treballar, la taxa d'"activitat" a Espanya segueix sent alta (encara hi ha un munt de gent que espera trobar treball), i per tant parlar de l'atur "en l'aire" ens produeix comparacions curioses però que no són exactes.
Una foto més correcta ens pot mostrar el nivell de gent que està emprada o amb activitat econòmica pel que fa a la població en edat legal de treballar. Aquesta gràfica ens dóna una visió una mica diferent (encara que no del tot positiva per a Espanya).
La imatge és dolenta, dramàtica si ho acceptem però no tercermundista. Un dels països emergents està a més de 10 punts per sota d'Espanya. Espanya està uns 6 punts per sota de la mitjana de la UE, per entendre'ns, a la zona Euro 35 de cada 100 persones en edat de treballar no ho fa, a Espanya són 41 de cada 100. És a dir, la nostra societat deixa fora de l'ocupació un 18% més de possibles treballadors, o som un 10% més ineficients generant ocupació per a les persones en edat de poder treballar.
La lectura la fem com la fem és negativa, però no som "el doble de dolents que els nostres veïns". Una cosa lògica, no estem vivint a Bostwana o a qualsevol altre país emergent. Hi ha a més països de la vella UE-12 que estan tan o gairebé tan malament com nosaltres. Itàlia està pitjor, i Irlanda solament ens treu 2 punts.
Per tant, hem de ser conscients que estem malament, bastant malament, dramàticament malament, però no com alguns insinuen a l'altura de països en vies de desenvolupament.
El mateix ocorre quan s'analitza la tendència històrica, volem creure que la nostra capacitat de generar ocupació està pitjor que en 1994, com si la crisi actual ens hagués fet retardar fins als anys 80 o encara més enrere. Sí, l'ocupació està malament i
si comparem les dades de desocupació pures i dures dibuixa un drama en el qual hem perdut 20 anys.
Ara bé, comparant la taxa d'ocupació amb la població entre 15 i 64 anys podem veure que el drama és greu però no tant com sembla pintar-se.
És a dir, podem dir que l'actual crisi, que encara no ha arribat a fons (les dades amb les quals treballa Eurostat són les mitjanes anuals i el 2011 també ha destruït ocupació), però aquesta crisi no ens ha fet retrocedir 20 anys, ni tan sols encara ens ha deixat al nivell de l'anterior crisi (la del 90-93), sinó a nivells del 2001 o 2002. O sigui que la crisi s'ha polit de moment el creixement del boum econòmic de la bombolla (una cosa normal si aquesta ha hagut de punxar) i hem retrocedit a nivells de fa 10 anys.
El tema no li treu gens de dramatisme, però no genera la imatge de "
vamos a morir todos" es contagia facilmente entre els opinadors a la xarxa i fora d'ella.
Font de les imatges: Eurostat
