X. Prera.- La indignació al món de la cultura el dia després de la renuncia en bloc de deu dels onze membres del CoNCA és evident. Se senten alliberats després de fer-ho, qualifiquen de “demagògia” aquells que parlen de diners i creuen que el Govern ha posat en marxa una “involució”.
CatalunyaPress ha pogut parlar aquest matí amb Juli Capella,
un dels deu que aquest dilluns va renunciar. Aquest arquitecte qualifica de “demagogs” aquells que asseguren que la retallada al CoNCA és per eixugar el dèficit, i en dona xifres: “El CoNCA suposa el 2,8% del pressupost del Departament de Cultura, i el Departament no arriba a l’1% del pressupost total de la Generalitat”. Aquestes xifres li permeten concloure que el que no vol el Govern de CiU és “soltar poder”.
Capella nega que aquest ens, creat en 2008, sigui car, i explica que només el President i el Vicepresident del plenari tenien sous fixes. La resta cobraven per feina feta, en base a dietes sobretot. “Això ho seguiríem cobrant amb el CoNCA retallat en competències, ja que seguiríem sent assessors del Govern”.
L’executiu, per substituir aquest ens en una de les seves principals funcions, la de donar subvencions, haurà de crear una nova oficina dins del Departament de Cultura, “amb el cost que això suposa”. I rebutja que el cost de donar subvencions sigui major, ja que el que més suma són els tràmits administratius, que s’han de fer igual.
Capella afirma que en els tres anys que han estat a la institució la cultura de la subvenció ha canviat. “Se’n reparteixen moltes més de 2.000 i 3.000 euros, al petit projecte que neix, i menys de 100.000 euros”. És en el sentit que es donen més subvencions –no necessàriament més cares- que el pressupost pot pujar, “però les quantitats són ínfimes”.
Mascarell
La decepció dels dimissionaris amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no pot ser major. Parlen sense embuts de “mutació ideològica” i es pregunten on s’ha quedat el seu entusiasme inicial amb el CoNCA. “Ja sabia que amb el càrrec anava la pèrdua de poder de l’organisme”, sentencia l’arquitecte.
De totes formes, hi ha esperança. Davant aquells que veuen aquesta renuncia massiva com la fi del CoNCA, Capella tira d’optimisme i assegura que “tard o d’hora tornarà a tenir sentit”. “Anem cap a un món on la democràcia vol ser més participativa, i això és una involució que va contracorrent”.
