Som desagraïts de mena. Se’ns moren, per exemple, escriptors i intel•lectuals de primer rengle que han empès endavant la nostra literatura i, de passada, han somogut la consciència nacional del nostre país i, gairebé a la tornada de l’enterrament, ja comencem a oblidar-los, una circumstància que resulta inimaginable en cultures veïnes com, posem per cas, l’espanyola, la francesa o la italiana, que no paren de mimar els seus autors de capçalera.

Sembla talment que anem curts de memòria i d’orgull. El poeta Joan Vinyoli, mort el 1984, no ha rebut encara l’atenció que es mereix de part de l’estament universitari del país i ha de conformar-se, ara per ara, amb el mirament extraordinari que li professa el matemàtic selvatenc Pep Solà i Bohigas, el qual, amb una sensibilitat i humilitat inhabituals, ha escrit la fantàstica –i de moment única– biografia exhaustiva del gran líric: “La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli” (2010). Vint anys de dedicació constant i silenciosa a l’estudi de la seva vida i obra han precedit la redacció d’aquest vibrant i profund assaig biobibliogràfic de l’autor de Vent d’aram. Les quimeres personals, a vegades, passen al davant de les empreses col•lectives.

La tendència general, però, és la que és i continuem practicant aquest costum rar d’ignorar, gairebé de manera sistemàtica, els nostres artesans de la paraula. Un altre exemple manifestament sorollós d’aquesta anomalia cultural és l’oblit a què hem condemnat, darrerament, Salvador Espriu i Pere Quart, poetes enormes armats d’una vasta cultura i servidors fidels, cadascun a la seva manera, de Catalunya. Morts el 1985 i el 1986, respectivament, no en parla ningú, ni les nostres acadèmies ni les nostres institucions polítiques, ni tan sols aprofitant l’excusa rodona dels primers 25 anys dels seus traspassos, escaiguts la temporada passada i la present.

Encara no està, però, tot perdut. La iniciativa popular mitiga una mica, sortosament, el silenci atroç de les elits acadèmiques i polítiques. El Correllengua 2011 es dedica, enguany, a recordar la figura de Joan Oliver-Pere Quart i, així, moltes poblacions d’arreu de la geografia catalana poden retre el seu particular homenatge a l’exiliat que sempre va somiar una pàtria completa.

A banda dels actes celebrats o previstos a Vic i a Roda de Ter, destaca de manera especial, per la seva programació àmplia i variada, el Correllengua Lluçanès. Entre altres activitats, sobresurten la pintada d’un gran mural que reprodueix –en una de les parets del camp de futbol de Prats– el rostre greu i barbat de tombant patriarcal del poeta sabadellenc, la celebració d’un cicle de Clubs de Lectura a les biblioteques públiques de Perafita, Lluçà i Olost sobre “Vacances pagades” (1960), un dels seus poemaris més emblemàtics, i una conferència magistral sobre la seva vida i la seva obra a càrrec de l'escriptor Antoni Dalmases.

La poesia de Pere Quart, doncs, radicalment crítica envers la política i la societat del seu temps, tan escèptica i alhora tan esperançada sobre la condició humana, pot valer encara perfectament, un quart de segle després del seu traspàs, com a resposta lluminosa a moltes preguntes sobre els moviments erràtics de la cultura, la política i la societat actuals.