El passat diumenge 23 d’octubre a Centelles vàrem fer una nova edició del mercat anticrisi. Concretament la tercera edició d’un esdeveniment que va néixer per ser un complement del mercat setmanal del diumenge a Centelles i començar a donar sortides des del món local a la crisi. L’objectiu era que, a través d’un mercat, es donava l’oportunitat d’obtenir uns ingressos extres i/o que es poguessin trobar objectes i utensilis a un preu més econòmic.

Des de l’Ajuntament la valoració que fem de les tres edicions en conjunt és positiva; l’afluència de públic ha estat elevada i ha anat augmentant amb els anys, com també ho han fet el nombre de parades i, en definitiva, el mercat s’ha convertit en un nou atractiu comercial per a la vila de Centelles.

No obstant això, voldria reflexionar sobre dos elements. El primer és que entre les persones que tenien parada comentaven que, tot i haver venut, a la gent li costava comprar i realment valoraven si necessitaven aquell objecte. El segon és que els improvisats marxants van acabar essent consumidors dels altres companys o companyes del mercat (fins aquí lògic i normal), però aquest any n’hi havia que compraven a d’altres parades per vendre-ho a la seva.

El primer és l‘exemple clar que les coses estan canviant; evidentment la crisi estreny i la situació està complicada, però el que és interessant és que hi comença a haver un canvi de mentalitat que deixa a un segon terme el consumisme i recupera els valors del reciclatge i la reutilització. El segon és un exemple més de l’esperit de supervivència que tenim les persones i de la capacitat d’idear noves estratègies que ens ajudin a millorar el nostre dia a dia o si més no d’intentar maximitzar el benefici que podem obtenir de les nostres activitat diàries. Jo estic convençut que per sortir de la crisi necessitarem fer sacrificis, però també canviar la mentalitat i recuperar valors com l’esforç i la tenacitat (tan necessaris per augmentar la productivitat del país) i segurament, fruit de la necessitat, es crearan noves activitats econòmiques i recuperarem l’esperit emprenedor i empresarial que sempre ha caracteritzat els catalans i catalanes.
   
La crisi i el món local

Des del món local, tot i les limitacions que tenim, es poden fer moltes més coses de les que a vegades ens pensem. I és que ara més que mai hem de tenir present que els petits canvis son poderosos... Evidentment, totes les accions que fem des de l’Ajuntament poden ser útils, especialment les mesures de promoció econòmica que són importants; en seria un bon exemple les empreses que s’han instal•lat a la nova zona industrial de Centelles i que estan creant nous llocs de treball (tan importants i necessaris actualment) o tots els programes de formació permanent que s’han impulsat des de l’Escola d’adults i l’Institut.

També podria parlar dels programes que es desenvolupen des de l’Àrea de Benestar social... però m’agradaria acabar l’escrit parlant de tots els programes i projectes que es fan i que tenen efecte directe sobre les persones (amb necessitats socials) i que compten amb una xarxa de gent que els fa possibles. I en aquesta xarxa, curiosament, en una societat que presumeix de voler ser laica, molts dels projectes actuals es desenvolupen a l’entorn de l’església i d’entitats com Càritas.

Un exemple clar el trobaríem a Osona, on hi ha diversos projectes interessants de conèixer i sense anar mes lluny a Centelles; una bona referència és la col•laboració entre Càritas i l’Ajuntament que ens permet gestionar el banc d’aliments de forma conjunta, impulsar les activitats extraescolars, crear programes de reforç escolar, etc. Projectes que només són possibles per la capacitat que tenim les persones d’actuar de forma desinteressada en benefici de la comunitat.

Conclusions per reflexionar

Les crisis i la necessitat ens fan valorar les coses de manera diferent i ens obliguen a pensar, a ser creatius i afinar l’enginy. La llàstima és que no sapiguem fer aquest tipus de valoracions en qualsevol moment. Ja que moltes vegades no es tracta de crear nous recursos, sinó d’aprofitar bé i gestionar amb eficiència i efectivitat els que ja tenim. Per tant, podem dir, que la conjuntura actual està obligant a qüestionar-nos els prejudicis que hem tingut en època de bonança respecte l’església, certs col•lectius socials o la motivació laboral? O simplement hem de dir que comencem a donar la resposta justa a la necessitat, en termes de mesura, d’altruisme i de no desproporció?

I és que ara més que mai, quan el pessimisme abunda i la majoria de notícies que ens arriben són negatives, com a societat hem de demostrar la nostra empatia i defensar que, per molt difícil que sigui la conjuntura socioeconòmica, sempre hi haurà persones disposades a col•laborar per augmentar el benestar col•lectiu i és que ara per ara les millors mesures anticrisi són les de treballar des de la proximitat en pro de la justícia social i la solidaritat.

Josep Paré Aregall
@jparegall (twitter) - facebook.com/jparegall
jparegall.blogspot.com