Quant babaus catalans votaven FG i li feien les gràcies al Guerra ? Trist paper del PSOE ,al sopar de Lleida pel complot del 23 F. Trist paper del PSC.Trist paper de la Vanguardia del Joan Tàpia. Trista EXEMPLAR Transicio. I molts catalans ,tot i no votar-lo anyoran al FG. No fotem que als anys 80 criticaves al FG i et miraven malament, aquí.EL ZP com l'Obama senzillament son uns titelles.Avui no cal parlar d'Imperialisme, tothom te clar on es l'autèntic poder. El Poder financer. POT SER SOM EN GENERAL UNA MICA MENYS BABAUS

La seva propia estupidessa, ignorancia i continuar medran, aplaudeixen viure de la sopa boba, despres s'omp0len la boca dien, "Andalucia es una nacion" i es pot afegir: para que nos mantengan los demas, inclossos els emigrants que aquets si que ha treballat.
Aplaudeixen un mena de "socialfranquismo" de base franquista i del Frente de Juventudes, tots erls carrecs del PSOE, Guerras , Gonzalez i altres van ser falangistas..i aixo marca, ara be, Gonzalez, el gran cinic, el Andreotti de la politica española, asqueros i retorçat no s'esta de sere Conseller de Gas Natural i especulador en borsa, un autentic miserable. Guerra directament es un pinxo al que no costa gens veure'l vestit de Obergruppenfürer de les SS, aixo si , "mu salao", aixo es el que hi ha.

Doncs jo li agraeixo la "llei de la dependencia" ja que en aquets moments en som beneficiaris. Jo penso que una llei aixi no hauria sortit de cap mes partit politic, ja que aquets diners haurian anat destinats potser a credits per les empreses a moltes altres cosses necesaries potser tambe, pero que no haurien beneficiat les classes mitjanes que son les que mes reben per tots cantons.
En quan als GAL, en aquella epoca en aquest pais, del president cap avall encara hi habia gent que volia fer les cosses a la seva manera pensanse que tenia raò.

"No sé què aplaudeixen a Dos Hermanas", ja t'ho dic jo: el percollonisme, l'espanyolisme tronat i desacomplexat. ZP era un federalista ben intencionat, mentre que el tàndem González-Guerra era, i encara és, l'espanyolisme que tant agrada.

zapatero ha intentat domesticar espanya i s'ha estrellat. això és el que els catalans n'hem tret. gràcies a tocar els collons als peperos, s'ha generat una marea d'anticatalanisme FANTASTIC perquè ara catalunya es mobilitzi per aconseguir la independència. De fet zapatero ha estat el gran mentor independentista sense saber-ho i ha arruïnat econòmicament espanya . Per això encara té més sentyit separar-se d'aquesta espanya GASTONA. En qualsevol cas, els catalans tenim dos motius per marxar d'espanya. el pp, per la seva brutal repressió lingüística i catalans de fons, inadmissible i el PSOE per la seva tendència a arruinar l'economia que és la base de la supervivència de catalunya. NI PP NI PSOE poden ja aturar els catalans perquè són el passat. El pp català intenta salvar els mobles però la INDEPENDENCIA és A TOCAR i si el pp, fraga, aznar i cia ens fan venir VOMITERA, en zapatero ens fa venir POR A LA RUÏNA, per tant cap dels dos pot ser mai l'aliat de CAP CATALA. allò és un altre PAIS, ESPANYA és una altra cosa que no ens pertany ni hi pertanyem. Castella és la gran perdedora i per això necessita imposar-se, però no ho aconseguirà mai dels mais.

molt bon article salvador, felicitats, d'això se'n diu veritats com punys

Al final dels anys 70, gent de la dreta espanyola estava orgullosa dels anys que habien passat i que s'havia guanyant una guerra que habien costat 500000 morts i assassinats, entre ells el nostre Companys i els catalans callavem, no vam denunciar aquestes atrocitats i vam signar la pau de submisió anm el pais colon.
Avui pocs politics denuncien les morts del GAL i la corrupcio quan aquesta parella gobernava, ens retallen l'estatut, ens menteixen els seus hereus, Montilla, Chacon, pero continuen igual, frau a la diputació de Barcelona, PER,
pero no denunciem en veu alta. El PSOE torna a tenir diputats a Catalunya i el PP tras allò de l'estatut i l' idioma treurè el segon lloc a Catalunya a les el.lecions.
Els catalans no diem en VEU ALTA no sigui fem mal als nsotres enemics, eh Duran ?.

El problema de Catalumya es el Duran i altres politics

Cot

ENDAVANT REPUBLICANS!

FONT: Vilaweb

El New York Times qüestiona la qualitat de la democràcia espanyola



http://www.nytimes.com/2011/11/05/opinion/the-aging-of-spanish-democracy.html?hp


En l'article 'The Aging Of Spanish Democray' apunta que diversos socialistes i populars són investigats per corrupció

La democràcia espanyola és recent però ja s'ha fet vella. Aquesta és la tesi que defensa Jonathan Blitzer, periodista del New York Times a Madrid. En aquest article, publicat en l'edició d'ahir del diari nord-americà, Blitzer analitza la situació que viu la democràcia espanyola, que considera de qualitat dubtosa i marcada per un bipartidisme efectiu, amb una creixent desconfiança real i significativa vers el sistema polític, especialment per part de les noves generacions, però no només.

El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre --data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco i, per tant, de la dictadura-- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys. 'Per a una democràcia tant jove, són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura. Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes i la meitat dels populars, són investigats per corrupció.

Finalment alerta del descontentament general de la societat espanyola i de les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.