Una gran mascarada

Amb Papandreu en el record, Berlusconi fent les maletes i Europa asseguda a les portes del purgatori, un té la sensació d'estar assistint no a una campanya electoral sinó a una mascarada. Una basta opereta en la que tot està ja decidit, inclòs el final, i els seus protagonistes es dediquen a la noble tasca de donar carnassa al respectable, incapaços de canviar el guió i el curs de la coses. En l'escenari de la mascarada, tots fan el que se suposa que han de fer, encara que ningú sàpiga amb certesa què passarà demà. Veure als que governen fent d'oposició i als que estan a l'oposició fer com si governessin no deixa de ser un espectacle en si mateix. I tots contents. Per a uns, perquè s'han passat un any i mig aplicant un programa de dreta liberal amb el nas tapat i mirant a un altre costat, sense veure fruits per cap lloc. Carregar contra les retallades, com si el tema no anés amb ells, és una sortida, la millor potser, per tapar les vergonyes. Per a uns altres, perquè veure's in pectore és com assaborir la mel de la victòria encara abans d'entrar en combat. Accedir a La Moncloa sense gastar ni un cartutx té el seu mèrit. No com els comparses. Necessitats d'ocupar taca per evitar que la marea blava se'ls endugui per davant, es veuen obligats a descarregar la seva munició contra tota bestiola vivent. El que vingui bé, és igual que es tracti d'immigrants, homosexuals, subsidiats del PER o bisbes. Un titular és un titular i val el seu pes en or. No sigui que el món s'acabi demà i ens agafi amb els deures per fer.

Xavier Gual
Periodista
http://www.comunicantia.com
http://xavigual.wordpress.com/
https://twitter.com/#!/xavigual