Per segona vegada en els 35 anys transcorreguts des de l’inici de la transició, un president del govern espanyol va visitar el de l’executiu basc. El primer va ser el duc de Suárez, a Garaikoetxea, acabat d’aprovar l’estatut basc, rebut amb una manifestació massiva en suport del concert econòmic vigent. Ara ha estat Rodríguez Zapatero, a Patxi López, al palau d’Ajuria Enea.
Cal destacar que els dos viatges es van fer a la fi dels mandats dels ocupants de la Moncloa. Suárez encara no havia decidit, o ningú no ho sabia, la dimissió un any més tard, abans de l’entrada de Tejero al Congrés, el 23-F. ZP ja havia dimitit de fet, en renunciar a presentar-se a la reelecció.
L’entrevista va ser una mena d’autohomenatge mutu i, indirectament, al candidat i ex ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Si el duc nascut a Cebreros celebrava amb el PNB el difícil acord estatutari, Zapatero festejava la renúncia d’ETA a continuar amb la violència, de la qual va manifestar que havia estat “obra dels bascos”, en general, amb la seva resistència i oposició social, gairebé total. I López la va atribuir, també, a l’esforç del ministre Rubalcaba i de les forces de seguretat de l’Estat (espanyol) i de la cooperació internacional. Tots dos estaven carregats de raó.
Ara tothom espera la continuació del procés que ha de transformar la falta de violència en veritable pau i, el que encara sembla més complicat, normalització política d’Euskadi i de l’encaix del territori en Espanya i Europa. Tot i saber que serà imprescindible la discreció, tothom intueix quines seran les primeres passes: desarmament efectiu i comprovable, demanda de perdó a les víctimes (que l’“esquerra abertzale” dóna per segura) per part de l’organització i mesures de gràcia amb els presoners, aplicades a terminis.
El diari Deia anunciava ja que els primers alliberats són 8 dels reclosos malalts greus o incurables, i que, a poc a poc, s’ampliarà la decisió fins arribar, quan hagi passat un temps prudencial, al centenar i mig llarg de condemnats per assasinats. Deia, a més, el rotatiu basc, que aquest “full de ruta” l’han consensuat Rubalcaba i Rajoy. Un consens que explicaria l’absència de comentaris sobre un fet tan important, en el debat televisat entre els dos candidats.
Una altra pota de la lluita portada fins ara contra ETA i l’entorn ha estat el poder judicial, centralitzat en el tribunal especial que és l’Audiència Nacional (AN). Ja vam explicar que, a finals del mes passat, el Suprem va anul·lar una sentència de l’AN, un tribunal presidit pel magistrat Ángel Hurtado contra els membres de l’organització Segi, encarregada de la “kale borroka” entre d’altres accions paral·leles a les del grup mare, que s’haurà de reescriure amb condemnes diferents, o sense condemnes, als 15 reus, que arribaven a sis anys de presó. La resolució es va argumentar amb el fet que no es recollien les proves i testimonis presentat per les defenses.
En previsió que li passés quelcom de semblant, la magistrada Ángela Murillo, primera dona que presideix una sala de lo penal en aquesta instància, va relliscar davant el micròfon que havia descuidat tancar, i va insultar els acusats de la mort del regidor de Unió del Poble Navarrès (UPN) a Leitza (nord encara basquitzat de Navarra, poble de l’aixecador de pedres Iñaki Perurena). Preveient una nova anul•lació, i després de consultar altres magistrats més veterans, va decidir inhibir-se de cas, en el qual el principal acusat és Javier García Gaztelu, Txapote, un dels caps “militars” de l’organització detinguts en les operacions del temps de Rubalcaba.
Pocs dies més tard, el mateix Txapote rebia una pena de 105 anys de presó per haver organitzat i ordenat un altre assasinat, el del parlamentari socialista basc Fernando Buesa i el de l’ertzaina (policia basc) que l’escortava.
En aquest moment, quan gairebé tothom dóna per certa la fi definitiva de la “lluita armada”, les resolucions del Suprem, que s’apropa a absolucions,i la condemna al ex cap d’ETA, més que semblin el contrari, són plenament coherents. Cal preguntar-se, tanmateix, si la”manca d’objectivitat” que es veia a venir la magistrada Murillo com a causa d’anul·lació del judici no és raonablement general. O dit d’una altra manera: per molt jutge que sigui, hi haurà alguna persona que no miri malament, fins i tot amb odi, un màxim responsable de l’organització i d’assassinats?
