Divendres va sortir publicada l’enquesta del CIS que serveix per posar les cartes damunt de la taula just a l’inici de campanya. Lògicament parlar a partir d’una enquesta suposa greus riscos en política, però hi ha determinats aspectes que tampoc són cap sorpresa, més aviat són la constatació de tendències que tothom ha anat veient, però en alguns casos el que és destacable és la intensitat de les tendències.
El PP inicia la campanya passat de voltes, amb una previsió de resultats espectacular. La onada conservadora és brutal i demostra que quan algunes persones parlen de que “el poble diu”, “la gent pensa” o “la majoria està amb nosaltres” ho fa des de la ingenuïtat o des de la voluntat de no veure la realitat. Si bé és cert que hi ha una immensa part de la població que no vota o que encara està indecisa, la suma de vot al PP i a altres forces conservadores com CIU ens ha de fer reaccionar. Un Partit Popular amb posicions clarament dretanes pot arrasar. I a Catalunya no podem treure pit, la suma del PP i CIU (amb un cap de llista del nivell dretà de Duran i Lleida) supera a la suma de les altres forces.
A mi no m’agradaria una majoria absoluta del PP, evidentment. Però he detectat darrerament una tendència de gent progressista a dir que cal evitar-la per damunt de tot. No ho sé, no ho tinc clar. A nivell social seria millor una majoria amb la suma del PP i CIU? Segur? És cert que el tema nacional podria ser diferent, però tampoc gaire, no ens enganyem, ja coneixem la “radicalitat sobiranista” de Duran i companyia. I davant d’aquesta previsió de resultat insultant a favor del PP, l’enquesta comença a apuntar la confiança de molta gent per tal de votar a formacions d’esquerra alternativa. En aquest sentit el magnífic resultat previst per ICV-EUiA, l’ascens més que destacat de IU o l’entrada de Equo en són bones notícies. La gent que creiem que ja n’hi ha prou hem d’aconseguir sumar vots que permetin evidenciar que som molta la gent disposada a reivindicar un altre model social, a les institucions i al carrer. El vot del 20 de novembre de la gent d’esquerres no hauria de ser un vot resignat per evitar una desfeta, sinó un vot clar per construir una alternativa. I em sembla que sóc prou clar a qui m’estic adreçant. Cap vot a ICV-EUiA servirà per fer un govern de dretes, ni per recolzar polítiques de dretes, però sobretot tots els vots a ICV-EUiA serviran per expressar la necessitat no tan sols de decidir un govern, sinó d’avisar de la necessita d’un canvi de model. Aquest cop, i com diu el nostre lema, com a mínim no callis i expressa amb veu prou clara que les dretes creixen, però que hi ha gent que sabrem plantar cara i sobretot construir alternatives amb molta altra gent. I no hi ha prou amb no callar, aquest cop també toca que no murmuris.
