CCOO de Catalunya, UGT i Foment del Treball han signat el (pre)Acord interprofessional de Catalunya (AIC). L'AIC és un acord que compromet les organitzacions signants a orientar els continguts de la negociació col•lectiva en els diferents àmbits i sectors. Avui la seva importància rau en el fet que limita els articles més negatius i les interpretacions més restrictives de les reformes laborals i de la negociació col•lectiva aprovades sense acord previ en els darrers temps.
En l’actual context de crisi i d’alt nivell d'atur, és rellevant que sindicats i empresaris coincidim a afirmar que les relacions laborals s’han d’orientar a reforçar les empreses cap a la sortida de la crisi, evitar la destrucció d’ocupació i ajudar a crear-ne. D’aquest plantejament deriva el fil conductor de l’Acord: la flexibilitat interna negociada per adaptar-se als canvis en l'entorn econòmic o tecnològic de les empreses, una lògica que es contraposa a l'actual utilització abusiva de la flexibilitat externa, l’acomiadament, com a mecanisme per adequar-se als canvis. La flexibilitat interna entesa com a equilibri entre les adaptacions o adequacions de les condicions laborals i les garanties dels drets dels treballadors i treballadores, tant els de caràcter professional com de conciliació personal. Com tot acord, aquest equilibra les posicions divergents de sindicats i patronal, però l’AIC també construeix nous espais d’entesa i interès comú, i en qualsevol cas permet desenvolupar les estratègies i els objectius sindicals en el nou marc legal i davant dels nous problemes, mantenint la posició crítica amb la reforma laboral i de la Negociació Col•lectiva, i limitant els seus aspectes més negatius.
L’AIC planteja garantir la capacitat d’intervenció sindical en els ERO i en la modificació substancial dels contractes, que la darrera reforma limitava, cosa que ha de beneficiar sobretot els treballadors i treballadores de les petites empreses, que es troben més desprotegits. Estableix criteris per negociar l’actualització dels salaris, mantenint la inflació com a referent al costat de la productivitat i la reinversió de beneficis, barrant el pas al discurs de determinats poders econòmics, que volen eliminar tota referència a l’IPC. Proposa actualitzar i introduir nous continguts en els convenis col•lectius: participació i informació, criteris de subcontractació, mobilitat funcional, conciliació, polítiques d’igualtat, gestió de la diversitat d’origen i cultural, mobilitat sostenible al centre de treball, absentisme, ús de les TIC, formació professional i reconeixement de la qualificació a través de l’experiència laboral, etc. Aposta per aprofundir en el marc català de relacions sociolaborals, orientant a constituir convenis col•lectius sectorials d’àmbit de Catalunya, que articulin els diferents convenis col•lectius d’àmbit inferior; reforçant instruments propis per actuar en les relacions laborals, com el Tribunal Laboral de Catalunya, on els signants impulsen la resolució extrajudicial de conflictes, i ampliant la seva capacitat per intervenir en la negociació col•lectiva i els ERO, introduint també la figura de l’arbitratge voluntari com a element que pot evitar bloquejos i fer guanyar agilitat.
Crear ocupació, reactivar l’economia, necessita acció de govern concertada amb els agents socials. És evident que amb retallades i desregulacions no es combat la crisi ni es protegeix les persones, per això és important que l’AIC emplaci el Govern de la Generalitat a negociar una estratègia industrial i sectorial que permeti intervenir sobre les inversions i les adaptacions sectorials, per anticipar-nos i adequar-nos als canvis. I també en relació amb el sistema de formació professional i amb les polítiques d’ocupació, com a elements que ajudin a la modernització de les empreses i a les necessàries qualificació i inserció laborals.
Amb l’Acord es recupera part de la racionalitat perduda en aquest país a l'hora d'abordar la crisi i els problemes de les empreses i dels treballadors i treballadores. Fa temps que el moviment sindical va reclamant amplis consensos per fer canvis, i que critica que les reformes que s’imposen no tenen correspondència amb els problemes que es volen resoldre. Fins ara les negociacions quedaven trencades per l’expectativa creada per un Govern disposat a legislar unilateralment. L’AIC trenca aquesta lògica. Esperem que obrin via, ja que les reformes laborals només han generat conflicte i no han arreglat el problema, com ens diu la xifra d’atur.
Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya
