Actualitzat el 15/11/2011 a les 00:01h

Els altres catalans

A l'hora de d'analitzar el comportament polític de la societat catalana, els entesos acostumen tenir en compte dos eixos: el que va de l'esquerra a la dreta i el que es mou entre Catalunya i Espanya. Hi ha un altre eix, però, al qual caldria parar més atenció, sobretot ara que vivim immersos en una nova campanya electoral: és el de la gravita entre vinculació i la desvinculació amb la política. A una punta hi trobarem els qui se senten interpelats pel llenguatge i les formes d'acció política, des dels qui voten opcions totalment integrades en el sistema fins als que militen en partits d'esquerra transformadora o moviments socials alternatius. A l'altra banda hi trobarem una sèrie de ciutadans que, senzillament, ho viuen com una cosa que no va amb ells. No militen en cap partit o col·lectiu. No es manifesten per res. No voten gairebé mai, o només en moments excepcionals. Cadascú tindrà el seu motiu, però el cas és que la política no els interessa. No forma part del seu imaginari ni de les seves prioritats.

Quin perfil tenen, aquesta mena de ciutadans? Sabem que no són pocs. Segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, a un 28,4% dels catalans li interessa "poc" la política, i a un 17% no li interressa "gens". Aquesta desvinculació es pot manifestar de diverses formes, però n'hi ha una de molt rellevant: el vot. A Catalunya, la taxa d'abstenció s'ha mantingut estable des de 1978: entre el 35% i el 45% a les eleccions autonòmiques i entre el 20% i el 30% a les espanyoles. És possible que part d'aquesta abstenció tingui un caràcter de contestació al sistema. Però hi ha una dada especialment rellevant: l'increment constant dels joves amb educació secundària o inferior que decideixen no exercir el seu dret a vot. La participació d'aquest segment de la societat ha caigut en picat, des del 58,9% de votants de 1992 fins al 36,3% actuals. Costa de creure que siguin tots militants de la CNT.

Fa l'efecte que entre els catalans que vivim immersos en la narrativa de la política –des del conseller de Sanitat fins a l'indignat– i aquests altres catalans desvinculats s'obre un abisme cada cop més gran. I això és perillós, perquè aquesta desvinculació és un terreny abonat per al populisme. Mentre una part del país segueix amb la seva mediocre batalla de hashtags de cara el 20N, entre els "altres catalans" que sembla que "passen de tot" hi ha una discurs que arrela i creix d'esquena a la política tradicional. Com en d'altres països d'Europa, ho fa en base a explotar la demagògia i la por a l'immigrant. Formacions com Plataforma per Catalunya n'estan recollint els primers fruits. I dins dels mateixos partits integrats, guanyen punts polítics com Garcia Albiol o Duran i Lleida, que no dubten en trepitjar aquesta mena de terrenys llefiscosos.

És probable que hi hagi una part de la societat que sempre decideixi viure al marge de la política. Però també és molt possible que alguna cosa estiguem fent malament els qui en participem. Alguna cosa falla entre els qui plantegen alternatives al sistema, perquè no són capaços d'atraure aquesta ciutadania a qui la política convencional no fa ni fred ni calor. Però, sobretot, són responsables els qui gestionen les polítiques públiques. Sabem que el nivell d'estudis i la classe social influeixen en la participació. La gent amb menys formació, amb menys recursos i poc connectats a xarxes associatives són els qui menys participen. Així doncs, un bon estat del benestar, una sanitat de qualitat, una escola pública potent i un teixit cultural dinàmic i participatiu són garantia de més solidesa democràtica. Salut, escola i cultura: allò que no hauriem de retallar mai, i menys en temps de crisi. Preguntem-nos, doncs, a qui li interessa que l'abisme segueixi creixent.

COMENTARIS

+2
-0
Els altres catalans
Anònim, 15/11/2011 a les 13:12
Ja te la dic jo la historia. A Catalunya hi ha un 40% d'individus (vinguts despres d'una conquesta i facil engenyeria social) que no senten mai o quasi parlar catala. Per aquests, els partits catalans, el deficit fiscal, la historia de Catalunya, no existeixen. No, no existeixen. Voten PP o PSOE com tu i jo votariem Messi o Xavi. La ideologia es igual, tot es igual. A mi els que s'abstenen me la suen completament. Jo diria que son aquests els altres catalans, i els que determinen que el vot a Catalunya sigui una absurditat monstruosa. Les radios i TVs ja s'encarreguen de no dir les mai aquestes cosetes.
+1
-0
Embolic
Passi-ho bé!, 15/11/2011 a les 12:23
Qui no entengui aquest article o se'n faci un embolic és que l'ha llegit a les fosques. Entre els que no voten per mandra, desinterès o desídia i els que no voten per la convicció que així s'enfronten i fan mal als polítics o al sistema que no admeten, només els més populistes se'n surten ben parats. La millor demostració que diu una veritat com un temple la tindrem en les properes eleccions. El Partido Popular fins i tot treurà profit dels vots d'una colla d'independentistes radicalitzats i cecs que enviaran els seus vots i les seves conviccions al sac de la profitosa abstenció, de la profitosa nul·litat i de la profitosa inutilitat del vot en blanc. Profitosa per als que guanyen, no per als que voldrien que perdessin. Com si les estelades que apareixeran en segles sobres haguessin de quedar penjades per sempre al frontispici de Las Cortes. Com si la normativa electoral l'haguessin fet aquests independentistes il·luminats. Desapareixeran per sempre, no se'n sabrà més ni gall ni gallina, llençades a la brossa com tots els altres vots o no vots inútils. I així anem...
+2
-0
El problema és radicalment polític
Toni Arregui, 15/11/2011 a les 11:07
El Parlament que tenim, l'autogovern del que disposem és, tal com ja s'ha dit, de fireta. Aquí rau el problema de la política a Catalunya. Com que el poder del que disposem és de joguina, els més aptes per a dirigir el país senzillament veuen que no hi ha res a fer mentre la Generalitat no sigui com la Moncloa, L'Elyse o The White House. És a dir, mentre no tingui poder real. Mentre les lleis del nostre parlament puguin ser fulminades a Madrit, ens governaran els vius que fan negoci del fer-nos creure que fan alguna cosa per nosaltres.
+1
-6
Quin embolic!!
Anònim, 15/11/2011 a les 09:36
En què quedem, els que no els va la política, voten o no voten (No voten gairebé mai, o només en moments excepcionals)? I als que sí els va (com els indignats i l'esquerra transformadora), voten o no voten?
Les dades d'abstenció només les pots fer servir i interpretar quan ens hagis deixat clar qui vota i qui no segons la teva opinió!!
Aquest article necessita un repàs per assegurar que és coherent!!
+0
-5
PER "a volar"
Anònim, 15/11/2011 a les 08:31
Si senyor, estic d'acord a volar el Congreso i si de pas volem al Parlament amb el Junqueres, Laporta, Carod, Mas ......, encara estaria més d'acord.

O és que només hi ha xoriços i inútils al Congreso?
+3
-0
Participar
Anònima, 15/11/2011 a les 01:44
La política sinó la fas, te la fan.
+4
-2
a volar!
Anònim, 15/11/2011 a les 01:03
Es normal no vivim en una democracia sino en una plutocracia partidista, on inutils demostrats com el Clos, Blanco o analfabets com el Montilla i el Kabracho van saltant de carrec en carrec. On ignorants sectaris com la Chacon, el Bolanyo o el Valles, van acaparant sous i prebendes. Parasits com el Duran, el Borrell, autentics dements com el Mayor Oreja, Zp o el VidalCabres, qui te interes en aquest xusma? en aquesta colla de parasits? El mes encertat no es votar, es volar....volar el Congreso el dia que hi fossin tots.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista. Cap de redacció de la revista Enderrock des de 2005. Va començar a aprendre l'ofici a la televisió local del seu barri, Gràcia, on encara fa vida, i va treballar durant cinc anys a la revista El Triangle. En l'actualitat combina el periodisme musical amb altres dèries, entre les quals destaca l'actualtizació constant del bloc Al darrera la nevera. També col·labora (menys del que li agradaria) amb el setmanari alternatiu Directa, del qual n'és un dels membres fundadors, i amb la revista El Temps. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: