Opinió

Considero que només hi ha dos grans grups de raons per què una persona que fa anys que viu als Països Catalans no parli en català. D’una banda, hi ha les limitacions de tipus intel•lectual, ja siguin per manca de desenvolupament cerebral o per manca d’estimulació en la creixença. I, d’altra banda, una actitud de no voler-lo parlar, ja sigui perquè l’entorn no ho fa necessari o perquè res ni ningú en fa despertar l’interès, o ja sigui per conclusió pròpia: no una manca de voluntat, sinó per una voluntat expressa de no parlar-lo. És a dir, si no saps parlar aquesta llengua, o si no saps parlar, o si no saps, és perquè ets neci o perquè vols ser-ho. El diccionari de l’IEC defineix neci com algú “que no sap el que podria o deuria saber; ximple”. En aquest article vull referir-me a algú que ja fa anys de sobres que viu als Països Catalans per haver après a parlar el català.

I considero que aquesta neciesa és molt més greu si es tracta d’una persona jove, que va arribar a Catalunya en el moment del seu màxim potencial intel•lectual per a aprendre llengües. Imaginem-nos el cas, per exemple, d’un xicot que ve des d’un país de l’altra banda del món però de llengua romànica. Que arriba als 13 anys per a aprendre un ofici totalment becat per un organisme català (un organisme que, a més, exerceix de bandera de catalanitat). I imaginem-nos que aquest xicot assoleix l’edat de 24 anys, en un moment de ple reconeixement professional, sense encara no parlar en català. Sembla impossible. Però tot això és possible; i en tenim un exemple concret: Messi.

No tindré pietat (i, com que no sóc futboler, no em tremolarà la veu): em sembla absolutament aberrant que en Messi no parli en català. De la mateix manera que hi ha un ampli consens en l’opinió en defensa del català que si algú que treballa de cara al públic no sap usar el català ha de ser apartat de les seves funcions (un professor d’universitat, un comercial, un cambrer), potser també caldria que algú li fes un ultimàtum a en Messi o l’apartés del seu càrrec. Entenc que un immigrant de condició humil pot no tenir a l’abast cap referent que el motivi per aprendre el català, però si al cap d’11 anys encara no hi ha caigut, ja em costa una mica d’entendre-ho (però puc), i si resulta que està en la jet set farcit de calés, ja em costa més, i si és el cas d’algú que cada cop exerceix el seu ofici és ungit per centenars de senyeres estelades, ja m’he d’aguantar el riure.

Opino que cal ser un anticatalanista radical militant per a viure 11 anys a Catalunya i no parlar el català si es tracta d’un jove amb tots els mitjans a l’abast. No conec si en Messi té limitacions intel•lectuals greus que l’hagin impedit mai d’aprendre una segona llengua romànica; per això dono per fet que no les té. I per això, per més cara de bon nano que faci, em pregunto si en Messi no serà un anticatalanista radical militant. Em sap greu si, dient això, estic esglaiant els que (a diferència de mi) sí que sabeu apreciar les seves espectaculars habilitats professionals. És el mateix que penso de qualsevol jove ric que hagi viscut 11 anys a Catalunya i no parli el català. Probablement la majoria de persones que compleixin aquest perfil no hauran arribat per elles mateixes a aquesta opció, sinó que seran el fruit d’un entorn connivent o anticatalanista, però també estic segur que tots els racistes que conec ho són perquè algú altre els ha inflat el cap, i això no els treu de ser, en efecte, racistes.
Podem pensar, així, que no és pas que Messi triï ser neci, sinó que aquesta mancança és responsabilitat dels que l’han pujat dins del Futbol Club Barcelona. Doncs entesos: aleshores trobo al•lucinant i intolerable que dins d’aquesta empresa es pugui formar una persona durant més d’11 anys, des que era un adolescent, i no ser capaços de garantir que pugui parlar en català i que així ho faci en públic. Per mi, això converteix aquesta empresa en objecte de protesta lingüística com ho són Danone o Nestlé, o les majors del cinema. Oimés en relació amb una qüestió de tanta actualitat: que no s’aplica la immersió lingüística a la Masia?! I, si s’aplica, s’aplica amb tanta desídia que no dóna cap resultat quan els joves arriben a adults? També seria interessant saber quantes persones s’adrecen en català a en Messi.

Però em nego a eximir en Leo Messi de tota responsabilitat sobre el seu perfil lingüístic: és un adult en possessió de les seves facultats i amb els mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà. No està en una altra galàxia: és un jove ric que viu i treballa a Barcelona. No cal ser gaire analista per endevinar que allò que el deu haver conduit a aquest perfil lingüístic és el fet que en l’empresa on treballa ningú no li ha fet veure cap necessitat de parlar en català. Però igualment em costa molt d’imaginar que, amb tots aquests anys, ell no hagi fet cap connexió neuronal entre l’ús de la llengua catalana (que ha d’haver estudiat a l’escola) i el tip de banderes catalanes que onegen al camp quan ell fa un gol.

Personalment, em sembla un menyspreu a la nostra llengua i al país que l’ha convertit en milionari als 24 anys (ell s’ho ha guanyat, però algú li ho ha de pagar). Tanmateix, honestament he de dir que, per més que em desagradi, opino que en Lionel Messi té el dret de no parlar en català, i la precària situació d’aquesta llengua li dóna la llibertat per a no fer-ho. Per això el meu principal interès escrivint això no és incidir en els hàbits lingüístics d’en Messi en concret. Cal tenir en compte, a més, que aquesta superestrella deixarà d’existir d’aquí alguns anys, i ja no es faran mones de Pasqua amb la seva cara, tal com ja no se’n fan d’en Ronaldinho. L’he triat a ell per a il•lustrar una anormalitat, però no em reconec cap autoritat moral per a exigir-li res. El meu principal interès és que es transformi la política lingüística del FCB.

Als Països Catalans estem força mancats de grans referents mediàtics que puguin contrarestar la influència lingüística de l’espanyol en els hàbits de la gent, i potser el Barça és l’únic gran fenomen mediàtic que és realment de masses i que és pròpiament català. És una llàstima que, a mesura que anem veient passar la Història, les lligues i les superestrelles, s’estigui desaprofitant tot el potencial que el Barça tindria per a modelar els hàbits lingüístics en favor de l’ús social del català. Aquesta reflexió ja ha estat feta diverses vegades anteriorment, i m’hi afegeixo. Entre uns nois catalanoparlants d’origen que demanen perdó per escriure en català, i uns nois immigrats que van passant els anys sense parlar en català (o com a molt, com l’Iniesta, diuen que faran l’esforç d’intentar-ho, però segueixen sense fer-ho), el modelatge lingüístic del Barça és en favor de l’espanyol. I, des del meu punt de vista, això posa molt en entredit totes les funcions nacionals que se li atribueixen a aquest equip català.

El Barça fa una important funció de cohesió social i també de projecció internacional de Catalunya. Però em preocupa que tinguem l’autoestima tan baixa per tolerar que molts dels nostres ambaixadors menystinguin tant la nostra llengua. Si ho volem resoldre, tindrem mala peça al teler mentre seguim considerant-los superiors i mentre ens seguim comportant com qui encara creu que el català no és una llengua per als beats.

Acabaré essent constructiu: proposo que tots els que els pagueu el sou, més o menys indirectament, ja sigui com a socis del FCB, via les televisions de pagament, o via tota la publicitat que accepteu rebre quan mireu un partit, feu una campanya de protesta reclamant que tots els jugadors adoptin urgentment el català com a llengua vehicular al seu lloc de treball. Ens podríem plantejar un boicot de consum responsable al Barça?

-----

P.D: Aquest article el vaig escriure molt abans que Andrés Iniesta parlés en català en una entrevista a Rac1 la setmana passada. Aquest fet penso que s’ha de celebrar com un pas concret, positiu i important. Ara bé, no com un fet extraordinari, sinó com un avenç per a superar una anormalitat. Confiem que no sigui un fet aïllat i que s’expandeixi. I que, ara encara amb més raó, tots els catalanoparlants se li adrecin en català. Ara li toca a Lionel Messi de fer el pas de parlar en català.