El Telenotícies migdia de TV3 del passat 3 d'octubre obria els titulars del dia repassant una sèrie d'aeroports catalans i espanyols acabats de construir, que han costat un dineral i que a dia d'avui estan en desús i pràcticament abandonats. Entre altres apareixia l'aeroport d'Alguaire (Lleida), que ha costat 95 milions d’euros públics, el de Castelló, que n’ha costat 105, el d'Osca-Pirineus, 40, i el súmmum dels despropòsit, l'aeroport de Ciudad Real, que ha costat 1.100 milions d'euros, això sí, d'inversors privats.

Per amanir-ho, s'ha comptat amb la complicitat dels polítics dels partits majoritaris, que tenen imprès al seu ADN el gust per promoure obres mastodòntiques (per allò de poder estrenar alguna cosa sota el mandat de govern) i un atrofiat sentit comú. I sovint els ciutadans infantilment els hi aplaudim.

Ara fa un parell d'anys el Consell Comarcal d'Osona, encegat pel què entenia com a “progrés, oportunitats de negoci i creació de llocs de treball”, volia apostar fort i va presentar en roda de premsa un projecte d'aeroport per a jets privats a la comarca, en concret a Taradell. Es va presentar amb tota la pompa, acompanyat per un laboriós estudi d'enginyeria. En aquesta mateixa roda de premsa, quatre joves esvalotats varen desplegar una pancarta que deia “Toquem de peus a terra” i varen intervenir al torn de preguntes qüestionant la necessitat del projecte, cosa que no va agradar gaire als polítics protagonistes de l'acte.

Gràcies a la mobilització social i veïnal i a la campanya en favor del sentit comú que es va empènyer des del Grup de Defensa del Ter, aquest projecte d'aeroport a Osona no va tirar endavant i, per tant, no va costar ni un euro. Una petita victòria, que reflecteix la importància i coherència dels moviments socials.

Seguint un ritus similar al del projecte d'aeroport d'Osona, fa uns dies l'Ajuntament de Vic va emetre una nota per informar que ja es disposava de la llicència ambiental per tirar endavant el desdoblament de l'illa càrnia a Osona, al polígon del Bruguer de Vic.

Per aquest projecte, el discurs oficial diu que Osona serà líder europeu de l'abatiment de porcs (només en aquestes noves instal•lacions en podrem matar 600 cada hora i obtenir 1.920 tones de canals de porc netes diàries). Com en el cas dels aeroports, la retòrica de la competitivitat global, progrés i la creació de llocs de treball són els arguments públics. Realment el què hi ha és un capital inversor privat que veu una oportunitat per treure un profit econòmic a curt termini amb la complicitat de l'Administració. En canvi, es passen per alt les repercussions a llarg termini i la necessitat i l'interès real del projecte.

L'illa càrnia? Tant en la conjuntura actual de crisi com en la d'excessos de fa cinc anys, cal que ens la qüestionem. Econòmicament, no té futur que un territori posi tots els ous (o la majoria) al mateix cistell... i els vulgui anar a vendre a fora! Si a dia d'avui matem i transformem en aliments gairebé tots els porcs d'Europa al millor preu, en una economia global d'aquí uns anys qualsevol altre país perifèric segur que ens passarà al davant i aquest sector no trigarà gaire en fer les maletes. El tèxtil de fa uns anys va patir una situació similar.

Ecològicament, matar 24.000 porcs més al dia en una comarca que ja és líder en la contaminació de nitrats dels aqüífers subterranis no és cap bona notícia. A més de l'increment del trànsit de camions i la despesa energètica associada, caldrà gestionar milers de vísceres i tones de purins més de les que ja es produeixen actualment. Apostar per un sector que competeix en el marc de l'economia internacional suposa una elevada pressió i un risc pel medi: per tal de reduir els costos de producció es pressionarà per abaixar el llistó del requisits ambientals (o directament s'incompliran). Tant l'engreix de bestiar intensiu, com la indústria càrnia consumeixen moltíssima aigua en el seu procés productiu i de neteja. Cosa que pressionarà encara més els cada cop més escassos recursos d'aigua potable existents.

A més, socialment la indústria càrnia s'ha caracteritzat per produir en unes condicions laborals precàries, de ser intensiu en llocs de treball de poca qualificació i oferir salaris baixos.

Construir la segona illa càrnia vol dir que no hem après res d'aquests anys d'excessos i que no es tenen idees per posar-hi remei. Ans al contrari, ens ensorra encara més en les causes profundes de la crisi. El desenvolupament del sentit comú ens diu que cal enfortir les economies locals, fomentar la producció i venda a pocs quilòmetres a la rodona i promoure el treball digne i d'acord amb les possibilitats del territori. Així, serem menys dependents del petroli i dels mercats internacionals i especuladors.

Que ho tinguem ben clar: no volem, ni ens convé, ser l'escorxador d'Europa!