Els anglesos, que són llestíssims, quan decideixen, electoralment, canviar a l'inquilí del 10 de Downing Street, tenen muntat l'assumpte amb tal senzillesa legislativa que, en un pispas, el perdedor se'n va al seu domicili conjugal i el guanyador ocupa el seu lloc. Estalvien d'aquesta forma temps i diners i eviten als seus electors la pallisa mediàtica que, durant quaranta dies i quaranta nits, anem a sofrir els espanyols.
Ja ho va dir Cela, aquest és un país d'excessos i el munt legislatiu que caracteritza el nostre ordenament jurídic genera un cerimonial tan complex per al relleu governamental com ho fos el protocol de la casa d'Àustria en el XVI. Encara que, ben pensat, si ho comparem amb els tràmits necessaris per obrir una botiga de xuxes, un canvi de govern resulta una empresa àgil.
Zapatero va donar ahir una roda de premsa i Cospedal una altra on van explicar el que van a fer el sortint i l'entrant…¡Al febrer!
I la prima pujant i la borsa caient i, amb aquest sentit de l'oportunitat que el caracteritza, el Tresor traurà a subhasta deutes varis per a goig i gaudi dels compradors que van a percebre uns interessos desmesurats.
Clar que, ben pensat, amb la pluja que està caient no és temps per a mudances perquè se't poden posar perduts els "sofases" i les "cheslonges". S'està millor a casa, calentet, i com la nòmina arriba puntualment…¡Que pressa tenen!
