A La seva Majestat li han posat negre un ull, que ha pogut dissimular amb unes ulleres de sol, que acompanyades d'uns cupons de l'ONCE penjats en la solapa del traji li donarien el proper 3 de Desembre la imatge més emblemàtica del Dia Internacional de la Discapacitat. I no obstant això, no sé perquè em dóna la sensació que el que més li dol al nostre Rei, en aquests moments, no és el vista, una miqueta maltrecha, sinó la tremenda puntada en lloc regi que li ha propinat el seu "audaç" gendre Iñaki Urdangarín, qui, dia sí i dia també, apareix en els periòdics com a protagonista de "heroiques" gestes financeres, en companyia d'un soci que a més era "fins a ahir" professor de ESADE, que ens han deixat a tots, primer, estupefactes i, poc després, molt cabrejats amb ell. Com estem en fase d'instrucció, tot el que es diu cal considerar-ho en grau de presumpció d'innocència, encara que aquesta, a la vista de l'al·luvió de dades que s'ofereixen, està a l'altura de la caldera de Botero en l'es cou un altre gendre famós d'un generalísimo, mèdic ell i no Duc sinó Marquès, que va estar en el poder fins que es va morir entre dolors atroços que li propinava "l'equip mèdic habitual" que, per cert, dirigia el citat parent. "Als gendres, com a les escopetes, els carrega el diable", em deia ahir un amic, que ja ha enterrat a dos dels quals tenia. Amb semblant bagatge, comprendran que un li tingui com una autèntica autoritat en la matèria. Per això, seguint els seus savis consells, em permeto recomanar a Don Joan Carlos que tracti al tal Iñaki, Duc de Palma, i a l'affaire "" que ens ocupa, amb "manu militari", perquè si no ho fa, la que "el palmell" va a ser la Monarquia espanyola que tant li va costar a S. M. rescatar de la Història. Alguna cosa que per a aquest fervent republicà que escriu seria un fet manifestament injust, encara que a alguns dels quals li han anat a visitar a la Zarzuela els semblaria molt satisfactori, perquè para això primer van ser franquistes i ara són demòcrates "de tota la vida", o si ho prefereix la seva Majestat, perquè ja l'hi hauran dit en més d'una ocasió: "juancarlistas", que ve a ser un succedani de monàrquics de mig pèl amb ànima fascistoide, que ara viatgen amb Juan i demà es marxen amb Pedro. Així que, en aquests temps de sotsobre: Cura i bon ànim, que aquesta partida cal guanyar-la.
Manuel Fernando González
Editor i director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
