Aquestes eleccions han donat una majoria absoluta al PP, una majoria totalment immerescuda ja que aquest partit sol ha estat votat pel 44% de les persones que van anar a votar diumenge passat, el 32% de les persones amb dret a vot. És evident que un partit que té a la majoria de la població en contra (com a mínim el 56% de les persones que van anar a votar i no van optar per aquest partit) no pot tenir una majoria absoluta com la qual té. No és just ni ètic. Però, ¿com és això possible? Per culpa d'una llei electoral injusta i manipulada. Aquesta llei electoral es va crear en la transició per facilitar la creació de governs forts, aquesta llei electoral es va fer sota coacció, amb la por de la dictadura encara respirant en el clatell dels ciutadans. Els responsables que encara existeixi aquesta llei electoral són tant el PP com el PSOE i ¿per què? perquè són els grans beneficiaris de aquesta llei. Si la llei electoral fos proporcional, o sigui, que cada partit es portés el mateix % d'escons que de vots, el PP hagués obtingut el 44,62% dels escons, 156, per tant obtindria 30 escons menys i estaria lluny de la majoria absoluta. El PSOE, l'altre gran beneficiat d'aquesta llei injusta, hagués obtingut el 28,73% dels escons, o sigui 101 escons, 9 menys dels quals ha obtingut. I davant aquest robatori d'escons un es planteja: i si això és un robatori, ¿a qui han robat? Doncs la resposta és simple, als partits que poden suposar una alternativa, IU, UPyD i a qualsevol partit nou que pugui representar una amenaça i desestabilitzar el quiosquet dels dos ‘grans'. IU ha obtingut 11 escons i hauria d'obtenir 24 si la llei electoral fos justa i proporcional, tindrien una quarta part dels escons del PSOE, no una desena part com ara. A UPyD li han robat 11 escons i tindria 16, i per no parlar d'altres formacions com per exemple EQUO, PACMA o Escons en blanc que haguessin obtingut representació al congrés i s'han quedat amb el marcador a zero.
Per afegir més llenya a aquest foc cal recordar que les mateixes regles del joc en període electoral estan arreglades. Els partits tenen més diners com més vots han tingut en les eleccions anteriors, i més minuts de publicitat gratuïta. Això genera un bucle que afavoreix als grans partits, a més presència en els mitjans i més diners per a publicitat, més possibilitats de fer arribar les teves ‘idees' a la ciutadania i d'obtenir més vots, i amb més vots, més diners i més publicitat. En aquest sistema arreglat s'obliga a determinats mitjans de comunicació a fer propaganda de determinats partits mentre se silencia a partits nous que podrien oferir una alternativa al ciutadà. Se silencia la informació per llei, però aquí no passa res. Els partits no diuen el que van a fer una vegada guanyin perquè, segons va dir Duran i Lleida "si dic el que penso no guanyaré les eleccions", i no ho va dir, i va estar el partit que més escons va obtenir a Catalunya. Aquestes pràctiques constitueixen un frau als votants, un frau i un engany a la ciutadania, un insult a la intel·ligència. I ¿què ha passat una vegada s'han acabat les eleccions? Que CIU ha tret pit i s'ha inventat que ‘TOTS' els catalans ¡TOTS! els han avalat les retallades en les urnes. Resulta increïble, enganyen en període electoral, menteixen, i una vegada obtenen els vots i les cadires es burlen de la nostra intel·ligència, però clar, aquí no passa res.
Últimament sembla que no passa res segons els polítics i els mitjans de comunicació. No passa res quan s'arreglen les regles del joc, quan s'insulta a la intel·ligència de la ciutadania, quan es roba al ciutadà (ja siguin escons o diners públics), quan a Galícia la Xunta deixa sense Sanitat pública a la població més desfavorida, quan a Madrid es multa als rodamóns per agafar menjar de les escombraries o a Barcelona se li diu a la gent com ha d'anar vestida. No passa res quan es rescata a bancs amb milers de milions d'Euros de diners públics mentre es deixa a famílies senceres al carrer, pares, mares, nens, avis, discapacitats... i se'ls deixa sense casa, i sense diners, a la seva sort. No passa res quan hi ha cops d'estat en països com Grècia o Itàlia en nom de la ‘estabilitat' i es posa a un tecnócrata a dirigir el país (un ‘bonic' eufemisme per a dictador), i cap país dels suposadament democràtics aixeca la veu i posa el crit en el cel, ni quan el president europeu (no triat pels ciutadans) s'atreveix a dir que a Itàlia "no és moment d'eleccions sinó d'accions". No passa res quan als supòsits demòcrates els produeix al·lèrgia la paraula REFERENDUM i fins i tot quan aquests ‘demòcrates' insulten al poble dient-li que no entendrien el que han de votar, és a dir, que són ximples. No passa res quan un grapat d'especuladors fa xantatge i amenaça a poblacions senceres, quan això provoca que la gent es quedi al carrer, que les llistes d'espera s'eternitzin, que això provoqui que la gent mori esperant.
Doncs sí, sí que passa. Una gran part de la població està farta de tot això. Malgrat la desinformació i les ‘mesures d'ajust' que s'encarreguen de subministrar-nos per via rectal, més de 3 milions i mig de persones han deixat de votar als dos grans partits. L'abstenció, els vots en blanc i nuls també han augmentat, han arribat fins i tot al 12% de vots en blanc i nuls al Senat a Catalunya. La població està despertant, està veient que els mercats i els banquers són màfies que fan xantatge països sencers perquè facin la seva voluntat i no la del poble. Que no pot ser que els mateixos que han enfonsat el vaixell siguin els que et llancen uns salvavides de pedra a preu d'or. Que els polítics amb poder i els mitjans de comunicació enganyen a la població per afavorir a aquests mercats i grans empreses que els financen les campanyes i que els paguen la publicitat a les seves pàgines o talls publicitaris. A poc a poc la gent està despertant. La democràcia està podrida però cada vegada més ciutadans oloran aquesta podridura. Però, ¿què diferència a una democràcia podrida d'una dictadura?, doncs una fina línia anomenada intervenció. Espero que arribem a temps i aconseguim canviar aquesta democràcia de cartró pedra abans d'acabar tots vomitant i lamentant-nos de no haver tirat les escombraries abans.
Jose MRC
Membre de Democràcia Real Ja
