Opinió

Ja ho diuen, a Espanya: “Genio y figura hasta la sepultura”. El president en funcions del govern espanyol i artífex de la baixada del seu partit a les profunditats insondables de la Fossa de les Mariannes, José Luis Rodríguez Zapatero, s’acomiada de tots nosaltres amb un darrer numeret dels que fan història. Divendres passat, durant el consell de ministres i mentre sonava la música de El Padrino, es va treure del barret un indult per al vicepresident i conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáez, que estava condemnat a tres mesos d’arrest major i a una pena d’inhabilitació, però Zapatero va considerar que no s’ho mereixia i li ha canviat aquestes penes per una multa. Tenint en compte que Alfredo Sáez cobra quasi 10 milions d’euros anuals, crec que podrà pagar la multa sense haver-se d’estrènyer el cinturó. Ni tan sols un ministre portaveu tan loquaç com Pepe Blanco sabia què dir i es va remetre a un dèbil comunicat del Ministeri de Justícia.

M’agradaria destacar un aspecte d’aquest tèrbol afer: el delinqüent Alfredo Sáez no va cometre una irregularitat comptable o va obviar algunes de les seves obligacions professionals. Ni tan sols va afavorir algun amic o va fer la vista grossa en relació a una transferència de capital. Res de tot això. El delinqüent Alfredo Sáez va presentar el 1994 una acusació falsa contra tres persones per treure’ls 600 milions de les antigues pessetes. Presentar una denúncia falsa és un delicte gravíssim. En aquest cas, resulta que el jutge del cas era Lluís Pascual Estivill, que va aprofitar l’avinentesa per posar els pobres acusats a la presó. Recordem que Pascual Estivill va ser condemnat a presó i expulsat de la carrera judicial per prevaricació, detenció il·legal i extorsió. El Tribunal Suprem (TS) va aclarir l’afer, va absoldre els acusats i va condemnar tan Estivill com Sáez. Tot plegat, un pastisset molt bonic, rematat ara per aquesta cirereta putrefacta que ens hi ha col·locat el Zapatero, degradant-nos una mica més la dignitat a tots plegats.

Hi ha, però, un altre aspecte. El Banc d’Espanya obliga a qualsevol persona que vulgui ser banquer a tenir un impecable expedient d’honorabilitat. En conseqüència, Alfredo Sáez, que continua essent conseller delegat del banc, vol que, a sobre, el seu nom sigui retirat del registre de penats i per això ha presentat recurs. Tal com van les coses, m’hi jugo un pèsol que treuen el seu nom del registre. Qui sap si, potser, Zapatero ha centrat la pilota i serà ara Mariano Rajoy qui remati la jugada de cap. Tots, els rojos i els blaus, deuen competir també pels favors del Banc Santander.

Per cert, em pregunto què en deu pensar oficialment el PSC, de tot aquest afer. Ja sé que ara tenen altres problemes més greus i que han fet una comanda a la Ganiveteria Roca de la plaça del Pi (on hi tenen compte obert), però de debò que voldria saber quina opinió tenen en relació a tot això. Sobretot tenint en compte que la seva cap de llista al Congrés, Carme Chacón, formava part del consell de ministres que divendres va donar llum verda a l’indult. Va badar boca per recordar allò de l’esforç i la justícia social?