L’altre dia en un article al meu blog escrit just després de les eleccions deia que una de les conseqüències de les darreres eleccions del 20 de novembre és que hem d’assumir que la gent que creiem que val la pena fer un canvi social important al nostre país en tots els aspectes som minoria. Ho som, les dades ho demostren, i per tant cal treballar molt i millor. A vegades escoltem per part de determinades persones que els partits polítics tradicionals no representen a la societat. Escoltem dir que el poble pensa i actua al marge dels grans partits. Rebem missatges que posen en qüestió el sistema democràtic actual perquè una majoria de gent pensa diferent dels que ens governen. Doncs bé, les darreres eleccions ho qüestionen del tot, la veritat.
D’entrada fem números ràpids a Catalunya. Hi ha 1.738.341 persones que a Catalunya no van anar a votar. Arribem a acceptar que totes aquestes persones (evidentment no és així) no han anat a votar perquè no es senten representats i volen queixar-se del sistema actual. I li sumem els vots en blanc i els vots nuls, però també li sumem el vot a tots els partits que no han obtingut representació parlamentària (exceptuant Plataforma per Catalunya i UPyD per motius obvis). Bé, doncs la suma és molt important i suposa un total de 1.974.741. Però la suma de vots als partits que han obtingut representació parlamentària és de 3.266.754. Fem una cosa, restem els vots a ERC i a ICV-EUiA que des d’un punt de vista no molt estricte (acceptant campanya no les votes) poden representar també una voluntat de canvi i el resultat és de 2.743.960. La suma de vots a CIU, PP i PSC a Catalunya representa mig milió de vots de més que la resta de la gent (comptant a tothom que no ha votat i a qui ha votat a opcions diferents). I les coses crec que són així.
I si ho plantejo no és per pessimisme o per renunciar a res, al revés. No hi ha res més inútil que fer un esforç sense saber d’on partim. Per tant, per tal de plantejar un canvi social radical, en favor d’una societat més justa, lliure i solidària ens cal fer molta més feina i millor. Ens cal donar a conèixer que hi ha alternatives possibles. Ens cal fer veure la perversió del model actual. Ens cal demostrar a tothom que és possible la lluita al carrer i un paper actiu a les institucions. Ens cal acceptar que ni els partits ho podem arreglar sols ni que des de la mobilització exclusivament avançarem suficientment. Quan el govern de CIU impulsa un programa de retallades socials tan agressiu com el que ha dut a terme i guanya les eleccions a Catalunya, creieu que al senyor Mas li preocupen tant les manifestacions? Li preocuparia la mobilització si això es traduís en una pèrdua de vots i en posar en risc el seu govern o les seves aliances amb el PP. Ha perdut alguns vots respecte a les eleccions catalanes de l’any passat, però en cap cas li suposen cap risc, per tant la setmana després de les eleccions ja anuncia noves retallades.
Consolidar una alternativa política i social a l’actual model econòmic no és tan sols un plantejament oportú, sinó que també és una necessitat. I per tant és responsabilitat de tots els partits polítics d’esquerres, de tots els moviments socials transformadors i de totes les persones que volen construir alternatives, traçar un pla de ruta. Els resultats de ICV-EUiA han estat molt bons, però no representen encara el pas necessari per aconseguir un canvi polític. Per tant, parlem-ne molt i sobretot actuem.
