domingo, noviembre 20, 2011

LA HORA DE DECIDIR

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

Hoy es el día de votar. En un año los catalanes hemos tenido tres citas con las urnas, y la de este domingo es la de mayor transcendencia, la situación es difícil, muy difícil y por lo tanto es el momento de tomar decisiones valientes y de castigar a las formaciones políticas tradicionales que nos han llevado a esta situación para la que ninguna tiene una salida clara y coherente.

El resultado de hoy deberá ser una clara muestra del rechazo que la gestión de los socialistas ha generado en todas las capas de nuestra sociedad. El PSOE ha actuado con irresponsabilidad con desidia, con una absoluta falta de iniciativa y de valentía para reconocer primer y actuar después ante una crisis sin precedentes que está provocando una verdadero drama social especialmente entre las clases medias y sobre todo las trabajadoras. Su única receta ha sido la aplicación de medidas neoliberales que tan sólo han conseguido empeorar la situación, su presunto “socialismo” ha quedado para la demagogia y para la galería, pero no para la defensa de los más débiles en estas difíciles circunstancias. Su candidato, Rubalcaba, simplemente no es creíble, su participación en el gobierno durante estos últimos ocho años le deja sin legitimidad para proponer soluciones que, de tenerlas realmente, debería haber aplicado antes.

El resultado de hoy debería ser un sonoro rechazo para quien juega a no proponer nada y a esperar órdenes de los mercados para recortar, hasta anular, el Estado del bienestar que tanto esfuerzo nos ha costado conseguir. Hay que ser claro: las elecciones españolas se celebran en plena ofensiva de los mercados contra las economías del sur de Europa, lo visto en Grecia y sobre todo en Italia no son más que golpes de estado encubiertos en los que el poder político queda anulado en beneficio del poder económico que impone un gobierno no elegido democráticamente para que cumpla las órdenes de los especuladores una a una. España es el siguiente eslabón en esa cadena, precisamente por eso Mariano Rajoy no se atreve a decir su programa, porque el que va a aplicar aún no lo sabe, será el que le dicten los mercados a partir del lunes 21. También ése es el motivo por el que no da el nombre de su Ministro de Economía, sencillamente porque no lo sabe, esa función vital para los próximos cuatro años caerá manos de quien los mercados señalen y no de quien decida Rajoy. Y los mercados señalarán a uno de sus tecnócratas que recortará y recortará sin límites para poder pagar la deuda a intereses casi usureros a costa de vender nuestro país a la gran banca. Y ese, aún desconocido Ministro, será quien realmente mande los próximos cuatro años. Algo muy peligroso para nuestra democracia y también para nuestra economía.

El resultado de hoy deberá ser una clara advertencia a quienes usan constantemente a Cataluña como moneda de cambio y la venden al mejor postor, sin importarles lo nefasta que pueda ser la acción de gobierno de ese mejor postor. El resultado de hoy deberá ser también una señal de rechazo para aquellos que en Cataluña han comenzado a actuar según las órdenes de los mercados y a aplicar neoliberales de recortes y liquidación de la sanidad pública que ya se han cobrado alguna víctima mortal.

Pero el resultado de hoy también evidenciará un cambio de tendencia y una señal de esperanza, una señal de que hay modos diferentes de hacer política y de que ante la vieja y caduca clase política de este país hay nuevas ideas, nuevos proyectos, nuevas caras y soluciones diferentes. El resultado de hoy, independientemente de decidir quién va a ser el delegado de los mercados financieros en la Moncloa, logrará sentar en el hemiciclo de las Cortes a una voz identitaria y social, una voz realmente alternativa a los poderes mundialistas y a los dictados de la banca, una voz que diga primero lo de casa, siempre los de casa, frente a los inmigrantes y frente a los mercados especulativos internacionales que amenazan con liquidar el futuro y la esperanza de nuestra sociedad. Hagamos que así sea.

jueves, octubre 20, 2011

EL PP ANUNCIA LA DESTRUCCIÓN DEL ESTADO DEL BIENESTAR Y LA RUINA DE LAS CLASES POPULARES CATALANAS

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic


A menos de un mes del 20N las encuestas señalan un triunfo del PP, estamos seguros de que mucho voto oculto y mucho indeciso matizarán el resultado final que no será todo lo esplendoroso que prevén en Génova, pero sí que parece claro que el PP será el que tenga la iniciativa de formar el gobierno de los próximos cuatro años, en los que España se va a enfrentar con una profunda agudización de la crisis, con más recesión económica y con una situación social al borde del estallido.

Ésta es la papeleta que le va a tocar a Rajoy, para la que mucho nos tememos no está en absoluto preparado. Hasta ahora le ha servido jugar a callarse a esconderse y a rehuir cualquier debate, pero ese tipo de cosas valen para ganar unas elecciones ante un opositor moribundo, no para dirigir un país.

Como Rajoy no se atreve a decir cuál será su política económica y social, vamos a ser nosotros los que la adelantemos a los electores, pues sólo ellos tienen aún la posibilidad de evitar el desastre de que una política neo-liberal y anti-solidaria lleve a la ruina a este país, liquide el Estado social y provoque una auténtica catástrofe en las clases popular y trabajadores.

Pistas tenemos, Rajoy, en un acto de irresponsabilidad y de burla hacia el electorado, declaró hace pocos días que su política económica seria la “que Dios manda”, como sabemos que Dios no se dedica a tales menesteres, nos tenemos que preguntar a qué se refiera Rajoy con esta frase, y la conclusión es clara “a los mercados”, que ya sabemos que son una especie de divinidad para los neoliberales. Y la política que “dictan esos pequeños dioses de la usura y la estafa” también la sabemos: recortes sociales, recortes salariales, privatización de las pensiones, privatización de la sanidad, privatización de la educación, desmantelamiento del Estado del bienestar, liquidación de cualquier ayuda a los más desfavorecidos, todo en beneficio de su actividad especulativa. Ahí tienen en pocas líneas el divino mandato que ha recibido Rajoy y que ya ha anunciado va a aplicar a pie juntillas, como buen siervo de su divina excelencia: los Mercados internacionales que son los que “dictan” y él tan sólo quien “obedece”.

Pruebas de que el PP va actuar de esta forma son por todos sabidas y conocidas. El ejemplo de Castilla-La Mancha es sólo un aviso de lo que se viene encima, quizás menos sabido pero no menos grave es la política de brutales recortes que el gobierno popular está llevando a cabo en la Comunidad Valenciana, donde sólo la semana pasada se decretó la supresión de 262 camas de la sanidad pública. Por no hablar del anuncio de la presidenta de la Comunidad de Madrid y peso pesado del PP, por las que pretende liberalizar totalmente los horarios comerciales, lo que sólo beneficia a las grandes superficies y a las tiendas chinas en perjuicio de las del pequeño comercio autóctono. Son sólo anuncios de la que se nos avecina.

En Cataluña ya hemos probado algo de esa medicina ultra-liberal en lo que los meses que llevamos de gobierno Mas. Los resultados no hace falta detallarlos, los catalanes los conocemos muy bien. Y es que ya sabemos que CiU será el cómplice necesario del PP en la destrucción del Estado del bienestar y en todo lo que huela a protección social, en definitiva a CiU le dicta la política económica el mismo dios que Mariano Rajoy.

Por eso quiero insistir desde estas líneas en que es mucho lo que nos jugamos el 20N y no sólo en materia de inmigración, también en la defensa de los derechos sociales de nuestra gente que el PP y CiU pretenden arrasar en los próximos cuatro años. Por eso quiero insistir en pedir el voto para la única alternativa que defiende ante todo los intereses de los de casa, también contra lo que mandan los mercados y la banca internacional.

sábado, octubre 01, 2011

PP Y PSOE TIENEN LA MISMA POLÍTICA SUICIDA EN MATERIA DE INMIGRACIÓN

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic

Las cifras son impactantes y preocupantes. Aunque los datos en esta cuestión suelen ser opacos y los números reales se intentan presentar maquillados y atenuado, en España hay hoy unos 6. 000. 000 de inmigrantes a los que hay que sumar el millón largo de inmigrantes nacionalizados tras varios años de residencia legal. Eso significa un total de más de 7 millones de extranjeros, es decir más del 13 % de la población que vive en el Estado español es extranjera o de origen extranjero, al impacto que esto significa, hay que sumar en el poco lapso de tiempo que ha tenido lugar esta verdadera invasión.

En sólo catorce años España ha pasado de tener un 1% a un tener un13 % de población halógena. Un auténtico terremoto demográfico sin precedentes en la Historia mundial. Quizás los más jóvenes no lo recuerden, pero la mayoría de nosotros sí que nos acordamos de cuando en nuestras calles no había inmigrantes, ni es nuestras ciudades mezquitas, cuando los comercios estaban regentados por familias autóctonas y no por chinos exentos de impuestos y de cumplir horarios, y en los parques jugaban nuestros niños sin ser molestados ni chantajeados por bandas de delincuentes sudamericanos. Y es que no hace tanto tiempo de todo eso, así que hay que preguntarse: ¿Cuándo y quién empezó este disparate? Y la respuesta es clara: el Partido Popular en 1997. Recordemos los datos.

Ese mismo año, el porcentaje de población extranjera en España era del 1.6%, la inmensa mayoría jubilados del Norte de Europa instalados en la costa mediterránea para disfrutar del sol y del buen tiempo en los últimos años de su vida. Su estancia en España no producía el menor problema, tan europeos como nosotros, la convivencia era fácil y armónica. La cosa cambió rápido. En 2001 en plena época Aznar, el número de inmigrantes había llegado a 1.200.000 y ya no eran jubilados europeos, sino inmigrantes procedentes de Sudamérica y de los países islámicos, que venían aquí como mano de obra barata, el nefasto modelo económico de Aznar que descartó la creación de un tejido industrial sólido y se basó en la construcción y la especulación del suelo. Aznar aposto por una mano de obra barata y sobre todo dócil, que se encargara de romper los salarios y los derechos sociales de los trabajadores autóctonos, para así aumentar el beneficio del capital especulativo. Una sucia operación de ingeniería social de la que estamos pagando las duras consecuencias.

Fue precisamente ese año cuando el entonces ministro del Interior, Mariano Rajoy, reformó la ley de Extranjería y provocó de facto la primera regularización masiva de inmigrantes, ni más ni menos que 239.174 inmigrantes ilegales clandestinos pasaron por obra y gracia de Rajoy a situación “regular” de la noche a la mañana.

La cifra de inmigrantes NO dejó de aumentar los siguientes años, y así en 2003 se llegó a los tres millones, o lo que es lo mismo el 6% de la población residente en el Estado español.

Si el PP fue el encargado de abrir la puerta a la inmigración, el PSOE se dedicó a ponerles la alfombra roja. Ya con Zapatero en el poder, durante 2004, el 20% de los inmigrantes que llegaron a la UE lo hicieron a España. En 2005 el PSOE, en concreto el olvidado y desterrado Jesús Caldera, tuvo la desastrosa ocurrencia de proceder a una nueva masiva regularización de inmigrantes que provocó el consiguiente devastador efecto llamada. Así en 2007 la cifra llegábamos a los 4 millones, convirtiéndonos ese año en el segundo país que más inmigración recibió de todo el mundo sólo por detrás de los EE. UU.

El Zapaterismo ni siquiera ha sido capaz de parar la avalancha migratoria en los años de la crisis, y a pesar del aumento del paro, de la precariedad por la que pasan miles de familias españolas, del aumento de la inseguridad, de la incertidumbre y el colapso generalizado.

Según datos que recientemente hizo públicos el Instituto Nacional de Estadística en 2008 llegaron a España 400.000 inmigrantes más y en 2009 la cifra ascendía hasta los 520.000.

No hace falta añadir que tanto el PP como el PSOE han contado durante todos estos años con la complicidad y la colaboración de CiU, de ERC y de IU-ICV, entre cuyos deméritos está el haber logrado que el porcentaje de inmigrantes sea todavía mayor en Cataluña que en el resto de España y la presión migratoria un agobio constante para la sociedad catalana. Y aunque la Generalitat convergente siga con el mismo vicio que la anterior, de intentar ocultar –por motivos obvios– los datos reales de inmigrantes en Cataluña a la opinión pública, podemos afirmar que esa cifra está actualmente por encima de las 1.300.000 personas. Aquí también sigue el flujo constante a pesar de la crisis; en 2010 y según las cifras oficiales, supuso un incremento de 1.633 inmigrante en Cataluña, en cifras reales seguramente casi el doble, si incluimos los inmigrantes no censados. Una invasión demográfica en toda regla.

Digámoslo claro, el PP, el PSOE y el resto de partidos parlamentarios tienen una misma y única política migratoria, a la que hay que calificar por su nombre: suicida. Una política nefasta que sólo ha traído pobreza, marginación, inseguridad, injusticia, competencia desleal, caos en el sistema sanitario y social, y que creará todavía muchos más problemas y mucho más graves en los próximos años, cuando el porcentaje de inmigrantes llegue al 20, al 25 ó al 30%, algo que ocurrirá si nadie pone freno a esto.

Ahora se acercan las elecciones, y en los comicios del 20N nos jugamos muchas cosas que afectarán a nuestro futuro y al de nuestro hijos, entre otras cuestiones, nos encontramos ante una vital, ¿cómo actuar frente a la inmigración? Y sólo hay dos opciones: la de seguir en la catastrófica dinámica actual que nos conduce al desastre demográfico, económico y social o parar la invasión, primero detener y luego revertir el flujo migratorio, lo que es lo mismo que decir iniciar política serias de repatriación de inmigrantes.

La primera opción la representa toda la casta política, la segunda sólo Plataforma per Catalunya, por eso es de importancia vital que logremos un escaño en las próximas elecciones y que nuestras postura se oiga en el Congreso de los diputados.

Hoy más que nunca es necesaria y urgente la presencia de los identitarios en las máximas instituciones políticas. O nosotros, o la invasión, no hay soluciones intermedias.

miércoles, agosto 31, 2011

LLAMAMIENTO A LA MOVILIZACIÓN GENERAL IDENTITARIA

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic

La prohibición de la manifestación que habíamos convocados en Salt para oponernos a la construcción de la macro-mezquita salafista, marca un punto de inflexión negativo en la situación política de este país.

Un partido legal y democrático como el nuestro ve cercenados sus derechos por la presión ejercida por un grupo de extranjeros, muchos de ellos inmigrantes ilegales, todos ellos islamistas radicales. Es el mayor atentado a la libertad de expresión desde la Transición, y a su vez es la mayor concesión que las instituciones judiciales hacen a la presión islamista y de la extrema izquierda violenta. Lo ocurrido es tan grave que merece una reflexión profunda por parte de todos los que se sienten dispuestos a luchar por nuestra identidad y el futuro de este país.

Desde hace varios meses, Plataforma per Catalunya está trabajando intensamente en dos frentes: por un lado la expansión de nuestro proyecto al resto de España –algo cada día más necesario-; por otra las elecciones del próximo 20N donde por primera vez una formación identitaria como la nuestra, tiene opciones reales de lograr un escaño en el Congreso de los diputados. Hoy esos dos frentes convergen en uno solo, lo que hemos denominado “la batalla por Barcelona”.

El adelanto de la fecha electoral nos ha hecho decidir aplazar la presentación de nuestra nueva sigla a nivel estatal para después de los comicios generales. Toda nuestra actividad dentro y fuera de Cataluña –esta última está siendo especialmente activa- se va a centran en lograr movilizar los suficientes recursos económicos, materiales y humanos con los que hacer una campaña electoral en Barcelona de gran impacto mediático, vanguardista, dinámica y basada en el contacto directo con el elector. En esto consiste la “batalla por Barcelona” en organizar una gran movilización identitaria para poder lograr de un 3,1% de votos en la circunscripción de Barcelona, el necesario para obtener el acta de diputado que permitirá a Josep Anglada sentarse en el Congreso de los diputados la próxima legislatura. Un objetivo que supondría un salto cualitativo determinante para la alternativa identitaria y que sabemos está al alcance de nuestras manos. Los resultado obtenidos en las autonómicas de noviembre y las municipales nos han demostrado que confirman que PxC tiene un importante electorado fijo y estable, sólo haría falta lograr unos cuantos votos nuevos para llegar a la cifra que nos abriría la puerta del Parlamento español.

Para lograrlo hacemos el presente llamamiento a la movilización general identitaria en Cataluña y en toda España. Necesitamos el apoyo y el compromiso de todos vosotros. Toda ayuda que se nos haga llegar durante los próximos tres meses, será aprovechada al máximo. Son miles las personas que nos han dicho que votarían a Plataforma si nos presentásemos en todo el Estado, eso no ha sido posible en estos momento, pero nos dirigimos a todos ellos para pedirles no voto y sí su colaboración. Para ello hemos abierto una cuenta de apoyo: 2100 0007 84 0201366332 (La Caixa). Sin duda, lograr nuestro objetivo en noviembre significaría un espaldarazo muy importante al ya avanzado proceso de expansión e implantación en el conjunto de España.

No lo dudéis, no hay mejor ayuda para parar la invasión migratoria que estamos sufriendo que ayudar a PxC a entrar en el Parlamento español; no hay mayor castigo para la casta política que ayudar a Josep Anglada a sentarse en el Congreso de los diputados y permitir que su discurso se oiga con fuerza desde tan importante tribuna.

No vamos a parar hasta lograrlo. Esperamos contar con vuestra ayuda.

Ni los Tribunales, ni la casta política, ni los islamistas ni la extrema izquierda violenta van a poder pararnos. El éxito depende sólo de nosotros y de vosotros, los miles de simpatizantes que tiene PxC en Cataluña y en España.

viernes, agosto 26, 2011

ALGUNA COSA FA PUDOR A PODRIT A SALT

Article d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Notícies en premsa, entrevista als regidors trànsfugues, tertúlies radiofòniques, comentaris per televisió.

Durant els últims dies, Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha convertit en notícia de primera plana per culpa dels dos regidors de Salt que han abandonat la nostra formació. I de vegades és necessari mirar les coses amb distància i perspectiva per veure realment el que ha ocorregut. I el que ha ocorregut –més enllà de tota la tempesta informativa- és una cosa clara i evident. CiU estava a dos regidors de la majoria absoluta, dos regidors de PxC deixen la nostra formació, després que es reunís amb l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé.

No cal lligar gaires caps per saber de quin tipus d'operació es tracta. Per cert, convé recordar que Jaume Torramadé és un dels alcaldes imputat per presumpta estafa. L'operació finalitza amb el pas dels dos trànsfugues al grup mixt i una majoria absoluta “de facto” de CiU a Salt.

La casta política educada en la cultura del 3% i de la corrupció permanent, no pot consentir que l'amenaça d'una formació nova, amb principis, amb valors i amb ideal de servei, amenaci les seves còmodes poltrones i posi en perill l'estructura de poder i de clientelisme polític que ells han creat durant els últims 30 anys.

Aquesta casta política té por de la Plataforma per Catalunya, sabíem que ens atacarien amb totes les seves armes, i amb tots els seus trucs bruts. El de Salt ha estat un exemple d'això últim. Per a això s'han servit de dues persones sense criteri i sense escrúpols que han decidit vendre's al millor postor, i com totes les persones de baixa catadura moral, intentar tirar les culpes als altres d'allò del que només ells i la seva consciència han de respondre. Per descomptat, la lacrimògena historieta d'amor intercultural de Joana Martínez i el sobtat “desencantament” de Carles Bonet només serveixen per enganyar a innocents.

Des d'ara, molt ens temem que Joana Martínez i el seu nuvi subsaharià gaudiran d'una còmoda situació econòmica, i que Carles Bonet passarà a estar “encantat” amb tots els oferiments que li hagi fet CiU.

Desgraciadament, trànsfugues i jaqueters estan a l'ordre del dia en la política catalana i espanyola. Un espectacle dantesc que s'evitaria fàcilment amb una llei que determinés que el càrrec de regidor electe no pertany a la persona sinó al partit polític pel qual ha estat triat i que en cas d'abandonar el partit hauria també deixar l'acta de regidor. Seria un gran avanç per a la credibilitat i la salut de la nostra democràcia, i serà una de les mesures que incloguem al nostre programa electoral per als comicis del proper mes de novembre.

No obstant això, no vull tancar aquest article sense assumir la part de culpa que pugui tenir en aquest assumpte la direcció de Plataforma per Catalunya. Admetre errors és un exercici de maduresa al que ens tenen poc acostumats els partits de la casta política, però és una actitud que PxC considera necessària davant els seus votants i simpatitzants. El PP, el PSC o CiU, estan esquitxats de casos de transfuguisme, les direccions d'aquests mastodòntics partits amb milers d'alliberats i centenars d'assessors han demostrat equivocar-se puntualment en l'elecció d'alguns dels membres de les seves llistes electorals. És lògic que un partit com PxC també pugui fer alguna puntual elecció no del tot convenient. Ho assumim.

Però el que ha de quedar ben clar als dos trànsfugues, al senyor Jaume Torramadé, i a tota la casta política és que PxC seguirà amb més obstinació que mai lluitant per la defensa de la identitat catalana i en contra del devessall migratori que inunda els nostres pobles i ciutats. PxC s'ha compromès a alliberar Salt de la immigració i així ho farà, per sobre de trànsfugues de pacotilla i de tots els Jaumes Torramadés de torn que se'ns posin pel mig.

domingo, agosto 14, 2011

CONFLICTOS RACIALES: AYER PARÍS, HOY LONDRES, MAÑANA BARCELONA

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal en el Ayuntamiento de Vic

El balance de la violencia inmigrante en Reino Unido es por todos conocidos. Es un balance que se parecen demasiado a un parte de guerra: muertos, heridos, asaltos a casa, incendios de comercios, coches quemados, despliegue inusual de las fuerzas del orden. Para conocer los datos concretos sólo hace falta acudir a la prensa normal, por el contrario para calificar lo sucedido por su nombre, hay que ser claro y rotundo: violencia racista inmigrante.

Los acontecimientos y las imágenes de Londres, nos recuerdan sobremanera a lo ocurrido en París hace pocos años. En la capital francesa y también en verano, los barrios de inmigrantes estallaron violentamente y sólo un aluvión de euros decretado por el gobierno francés logró calmar momentáneamente la revuelta. Esta semana ha ocurrido lo mismo en Londres, Liverpool y Birmingham. La mezcla de marginación, inmigración, crisis, paro y tensión racial siempre tiene el mismo resultado final.

En Reino Unido los motines raciales no son algo nuevo, fueron típicos en los años 70 y 80, entonces se trataba de enfrentamientos entre jóvenes inmigrantes y jóvenes británicos; a estos últimos la prensa los calificaba de “racistas”, de los primeros decía que luchaban por sus (supuestos) derecho.

En 2011 la cosa es diferente. Los jóvenes inmigrantes han manifestado todo su odio hacia la población blanca, siendo una práctica habitual que pandillas de delincuentes de color hayan obligado a desnudarse a las personas blancas que se encontraban y a hacerlas pasear sin ropa delante de ellos. Una humillación en la que subyace todo el odio y el racismo que las poblaciones inmigrantes tienen hacia los británicos autóctonos.

Otra diferencia notable es el enfrentamiento violento y brutal entre las comunidades de afro-caribeños y las de asiático-musulmanes. Con muerto por medio. Esto confirma lo que hemos dicho muchas veces las sociedades multirraciales los multiconflictivas y multirracistas. Entre los diferentes grupos étnicos no se crea la armonía ni mucho menos la “integración” sino un enfrentamiento latente constante que explota intermitentemente en choques violentos.

El hecho de que en suelo europeo –en este caso británico- la policía pagada por los autóctonos tenga que hacer un gigantesco y carísimo despliegue para evitar enfrentamientos entre africanos y musulmanes, es algo que debe hacernos reflexionar profundamente sobre el modelo de sociedad al que nos está llevando la casta política traidora que gobierna en Europa.

¿Y aquí? Es sólo cuestión de tiempo. La irresponsabilidad histórica de nuestra casta política local ha permitido que en pocos años se instalasen en nuestro suelo centenares de miles de inmigrantes de todos los orígenes, generalmente no integrados, con alto nivel de paro y bajo nivel de educación: el polvorín está servido.

Nos tememos que en Catalunya la situación pueda ser aún más grave, agrupaciones de delincuentes como las llamadas “bandas latinas” están llamadas a tener un papel muy grave en los conflictos raciales que amenazan a Barcelona. Por eso hemos dicho una y mil veces que deben ser rápidamente desarticuladas y sus miembros detenidos y deportados.

Seamos claros -Catalunya lo merece- para evitar situaciones como la vista en Londres sólo hay una solución, la presencia de formaciones identitarias en las instituciones de poder local, catalán y estatal. En noviembre tendremos la oportunidad de lograrlo… antes de que sea demasiado tarde.

martes, agosto 02, 2011

NOS PRESENTAMOS EN LAS GENERALES DEL 20-N

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

President de PxC i concejal en el Ayuntamiento de Vic


El adelanto electoral no causó sorpresa a nadie, Zapatero y su ejecutivo hace meses que se encontraban en situación catatónica y Rubalcaba decidió que había llegado el momento de desconectar al enfermo terminal.

Desde el anuncio de la fecha de los comicios, las maquinarias electorales de todos los partidos se han puesto en marcha, la nuestra también. Quedan cuatro meses para hacer llegar propuestas y proyectos a un electorado desencantado y desconfiado de una clase política cada vez percibida como algo cada vez más ajeno y distante por todos los ciudadanos.

La casta política dará de nuevo una imagen patética e impresentable en una campaña electoral que prevemos con muchos insultos y pocas propuestas, con mucho dialéctica y pocas soluciones. CiU, PP y el PSOE podrán una vez más en evidencia que su objetivo es el poder y no resolver los graves problemas económicos y sociales que nos agobian diariamente y de los que ellos y sólo ellos son los culpables.

Esos políticos que aprueban nuevas leyes electorales cuyo único objetico es poner trabas a los partidos que recogemos el voto de la disidencia y cuyo crecimiento aterroriza a una casta de holgazanes, a la defensiva y replegada en sí misma. Éste es el sentido de obligar a recoger el 0,1% de firmas del censo electoral en cada una de las circunscripciones en las que un partido quiera presentarse; además del consiguiente gastos notarial, insignificante para los grandes partidos que viven del erario público, pero gravosos para los que –como el nuestro- vivimos de las cuotas y el sacrificio de nuestros militantes, en su gran mayoría gente trabajadora con dificultades para llegar a fin de mes.

Pero vamos a darles una mala noticia: Plataforma per Catalunya va a lograr las firmas necesarias en Lleida, en Girona, en Tarragona y en Barcelona y presentaremos nuestras candidaturas en las cuatro provincias catalanas. Que nadie lo dude. Esteremos presentes en estos comicios y dedicaremos los próximos cuatro meses a decir calle por calle, pueblo por pueblo y ciudad por ciudad que no hay una nada más inútil que volver a votar a los partidos que con su negligencia han provocado una crisis económica sin paliativos en nuestra historia reciente, a los que con su irresponsabilidad toleraran y fomentan el aluvión migratorio en nuestro país y cuyas consecuencias sociales y demográficas sólo estamos empezando a ver ahora, a los que con su egoísmo y despotismo han convertido la gestión pública en un modo de vida y no en un acto de servicio a la comunidad.

La situación económica, social y política ha llegado a su límite. Es tiempo de cambios radicales y de medidas enérgicas. Es el momento de canalizar el descontento, de organizar la disidencia, de dar forma a la protesta y de traducir en votos la indignación y el descontento. Es la hora de que irrumpan en el hemiciclo voces nuevas, voces como la de Plataforma per Catalunya, el partido de los trabajadores, de los estudiantes, de las amas de casa, de los parados, de los jubilados, de los descontentos, de la gente de bien de este país que el próximo día 20 de noviembre, vamos a darle a la casta política donde más les duele… en las urnas.

lunes, julio 11, 2011

ANGLADA, PxC I EL CORPUS

Article d'opinió publicat al 9 Nou el 8 de juliol de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Em sorprèn molt la carta de la Sra. Maria Pérez García-Baquero que va publicar aquest diari el dia 1 de juliol. En aquesta carta, la Sra. García-Baquero fa una sèrie de declaracions que fereixen la meva persona i els votants de Plataforma per Catalunya (PxC).

Primer de tot, critica que jo professi la fe catòlica i que segueixi la tradició catòlica, per tot seguit criticar la meva assistència a la missa i processó del Corpus de Vic. Després, afirma, de manera gratuïta, que la comunitat cristiana ni accepta ni acull les premisses de PxC i que l’Església d’avui no té cap relació amb les idees d’Anglada. També recorda les paraules del bisbe de Rwanda que parlava de l’harmonia i l’amor de les persones de diferent origen i pensament com si jo no les pogués compartir.

En aquest sentit vull aclarir diverses coses a la Sra. García-Baquero:

Josep Anglada és catòlic practicant i des de petit ha anat a les processons del Corpus de Vic, i ara com a polític (sent dels pocs del consistori de Vic que hi va) no deixarà de fer-ho perquè m’ho digui vostè. Cal recordar que fa poc el papa Benet XVI va convidar els fidels de tot el món a participar en aquesta manifestació pública de fe eucarística que es remunta al segle XII i que aquesta festa forma part de la nostra identitat.

PxC no és un partit catòlic i no tots els seus votants ho són. Però, segons els bisbes i les seves comunicacions, els catòlics han donat el seu vot a formacions polítiques que defensin la vida humana des de la seva concepció fins a la seva mort natural, que defensin la família natural constituïda per home i dona i amb voluntat de permanència, i defensin la llibertat educativa. Doncs bé, tothom pot analitzar els nostres programes electorals i veurà que aquestes premisses formen part de les nostres propostes. No podem dir el mateix de formacions com CiU, PP, PSC, ERC...

PxC és un partit identitari i en el seu discurs polític defensa la nostra pròpia identitat com un bé a protegir. Per això critiquem la immigració descontrolada, que a Catalunya és en molts casos musulmana, perquè pot desvirtuar la nostra identitat o fer-la desaparèixer. La nostra identitat es basa en els nostres costums i tradicions, en el nostre ordenament jurídic i en els nostres valors de civilització cristiana. Això no contradiu que pensem que totes les persones mereixin respecte.

El lema de campanya de les últimes eleccions municipals de PxC resava “primer els de casa”. Com tots sabem, la caritat és personal, i les administracions públiques han de ser justes i ajudar primer els qui han contribuït a generar el nostre estat del benestar. Altre tema és si a nivell personal i si com a catòlics exercim la caritat d’una manera o altra, però cal recordar que com es desprèn de la teologia, que el precepte cristià de la caritat con a virtut, té un ordre, la caritat en les persones; comença per cada un, i en igualtat de condicions estem obligats a estimar més el veí de casa que un desconegut.

Sra. Maria Pérez García-Baquero, ningú és perfecte, vostè sap com a catòlica que diu ser que si existeix el sagrament de la penitència és perquè tots tenim necessitat de freqüentar-lo. Nosaltres no som perfectes i també creiem que les seves crítiques són injustes. Però estem segurs que des de PxC defensem el millor per als vigatans i catalans, que és defensar la nostra pròpia identitat. Vostè en un futur no gaire llunyà també votarà Plataforma per Catalunya.

jueves, julio 07, 2011

PxC: UN PROYECTO ILUSIONANTE PARA TODA ESPAÑA

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal del Ayuntamiento de Vic

Hace tres semanas hice público en este blog la decisión de extender el modelo de PxC al resto del Estado español. En este breve lapso de tiempo, han sido centenares las personas las que se han puesto en contacto con nosotros para involucrase en este nuevo e ilusionante proyecto político, gente que ha manifestado no sólo su intención de votarnos allí donde nos presentemos, no sólo su acuerdo con nuestro programa o la complicidad con nuestras ideas, sino que, dando un paso más, se han ofrecido a trabajar de forma generosa y altruista para que la formación identitaria que estamos creando nuestra formación esté presente en sus municipios y en sus comunidades. Ante todo quiero expresar mi agradecimiento a todos estos voluntarios, sabemos que la lucha política por la defensa de los autóctonos no es tarea fácil, y que requiera de valentía y voluntad.
Todas estas adhesiones recibidas y la ilusión que hemos generado, nos hacen sentir, aún si cabe, mayor responsabilidad a la hora de coger con más fuerza el timón, porque también soy consciente de que sólo en la medida de que se sigan las mismas pautas que nos ha llevado al éxito en Cataluña, se podrán conseguir resultados positivos en el resto de España.

No me cansaré de repetir que la clave de nuestro éxito consiste en combinar un lenguaje moderno con un mensaje rotundo, la defensa de los catalanes y españoles autóctonos frente a la tsunami migratorio con la reivindicación de los derechos sociales de nuestros trabajadores y el ataque a la economía especulativa –culpable de la actual crisis- y con la defensa de cualquier forma de identidad propia frente a cualquier forma de centralismo uniformizador.

En estos poco más de veinte días transcurridos desde el inicio de nuestra expansión, se han realizado diversas reuniones de trabajo con representantes de Burgos, Andalucía y Madrid, pronto tendremos nuevos encuentros con gente de Asturias, Extremadura y Murcia y antes del final de verano tengo previsto desplazarme a Castelló y a Zaragoza para dinamizar las estructuras locales. Esta primera fase de nuestra expansión culminará el próximo otoño en una gran convención en Barcelona, en la que se presentará la nueva sigla con la que se actuará fuera de Cataluña y se constituirán las primeras juntas locales del partido.

El calendario está marcado y hay una fecha en rojo: el día de las elecciones generales, aún por determinar por parte de un titubeante gobierno en crisis terminal. La PxC va a presentar candidaturas en las cuatro provincias catalanas. Somos conscientes de que la de lista de Barcelona, que encabezaré yo mismo, puede lograr un escaño en el Parlamento español, es algo al alcance de nuestra mano, por eso pediremos el apoyo total de todos los identitarios de dentro y fuera de Cataluña.

La casa política tiembla, sabe que la entrada de Josep Anglada en el Parlamento supondría un terremoto político sin precedentes en la historia de la democracia española y colocaría a nuestra formación al mismo nivel que cualquier partido convencional en cuanto a medios y presencia mediática.

Por eso son dos procesos que vamos a manejar de forma coordinada y complementaria: la expansión por España y la entrada de PxC en el Parlamento estatal son los dos grandes desafíos a los que nos enfrentamos los identitarios en los próximos meses.
Nunca hemos tenido una oportunidad como ésta y estoy convencido de que con vosotros, con los dirigentes de PxC, y con Josep Anglada, los conseguiremos. No vamos a fallar.

martes, junio 28, 2011

ANGLADA PUNTUALITZA

Article d'opinió publicat al 9 Nou el 23 de juny de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Primer round de la legislatura i ja s’ha vist clar qui marcarà el full de ruta en aquest nou mandat. Cal ser precís i si convé consistent amb l’equip de govern, i per tant, cal una oposició ferma, clara i contundent.

El nou equip de govern format per CiU i el convidat de pedra d’ERC han donat en tot moment en el primer ple una imatge d’inseguretat i de preocupació que de ben segur serà la tònica d’aquests propers quatre anys.

El nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) va votar en contra de la majoria de les propostes de l’equip de govern per estar en contradicció amb els interessos dels ciutadans.

Vam reclamar que els plens se celebressin als vespres per afavorir la feina dels regidors de l’oposició que s’han de guanyar la vida i per facilitar la presencia dels ciutadans. Ens vam oposar també que l’Ajuntament de Vic continués tenint tants enxufats i en especial a l’àrea d’alcaldia, i, per descomptat, vam votar en contra de les retribucions de l’equip de govern.

Unes retribucions que no tenen res d’austeritat, que són exagerades, d’escàndol i excessives. És inadmissible que en temps de crisi regidors de l’equip de govern amb dedicacions parcials, que els permet fer altres feines i tenir altres ingressos privats, ens costin 63.000 euros cada mes i alguns, com és el cas del republicà Joan López, encara se l’hagin apujat.

Però si això ha estat possible ha estat gràcies a la complicitat del Sr. Xavier Tornafoch, d’ICV, i del Sr. Iban Lapeira, de SI, que amb les seves abstencions han permès que l’equip de govern continuï cobrant uns sous d’escàndol.

viernes, junio 17, 2011

PxC: UNA VOZ NECESARIA TAMBIÉN EN ESPAÑA

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal del Ayuntamiento de Vic

Nuevos escenarios invitan a nuevos retos, nuevas situaciones abren nueva opciones, objetivos logrados dan paso a nuevos retos.

Los resultados obtenido por Plataforma per Catalunya en las elecciones municipales marcan un antes y un después definitivo en el panorama político identitario tanto en Catalunya como en el resto de España.

La gran cantidad de adhesiones, muestras de interés, mensajes de apoyo y disponibilidades a integrase en nuestro proyecto recibidas las últimas semanas, nos han obligado a hacer una reflexión pausada y razonada sobre la necesidad de expandir el modelo de PxC al conjunto del Estado español. La decisión está tomada, como publicamos en nuestra web, la Plataforma per Catalunya ya ha iniciado diversos contactos y conversaciones puntuales, el siguiente paso será la presentación pública de la sigla con la que se actuará fuera de Catalunya. Esa presentación será el lanzamiento público del partido político que miles y miles de españoles hartos de la inmigración e indignados con los desmanes de la clase política corrupta y decadente están esperando. Sabemos que nuestra nueva formación irrumpirá con fuerza en las instituciones, que desde ya somos una nueva pesadilla para los corruptos y los vividores y que nuestra entrada en los consistorios municipales, en los Parlamentos autonómicos y en el Parlamento español es sólo cuestión de tiempo y de “savoir faire”.

Ya no hay marcha atrás, la decisión es irrevocable y el camino ya se ha emprendido. Como es habitual en nuestra formación desde el equipo dirigente, que me enorgullezco en presidir, se ha trazado la estrategia, la táctica, el contenido ideológico y político y se han marcado los tiempos de este nuevo reto, que desarrollaremos con seriedad y solidez. Sin movimientos bruscos ni acelerados, pero sí con la constancia y el rigor que son la base necesaria sobre la que construir cualquier cosa duradera en la vida.

Los problemas que afectan a los catalanes no son diferentes a los que afectan al resto de los españoles. Por lo tanto, las respuestas que se darán serán también similares: rechazo a la invasión migratoria, defensa de los derechos de nuestros trabajadores y de las clases populares, denuncia y oposición a las nefastas consecuencias económicas y sociales de la globalización, y lucha sin tregua contra una clase político que se ha convertido en una de las principales pesadilla de los españoles.

Con modestia, pero con realismo, sabemos que la “fórmula PxC” ha logrado sus resultados, y que es la única viable para articular formaciones políticas identitarias con opciones de presencia institucional real. Así que será esa misma fórmula la que apliquemos en el resto de España: mensaje claro y rotundo, presentado de forma moderna y accesible al electorado, sólido liderazgo, rigor en los principios y flexibilidad en las formas, ataque al mundialismo, defensa de la idea de identidad, lo que evidentemente incluye de todas las identidades, lenguas y culturas que forman parte del Estado español, oposición a postura centralistas y jacobinas, fuerte contenido social, rechazo del neoliberalismo y de la economía especulativa, y candidatos enraizados y conocidos en sus localidades .

Ése es el camino, no hay ningún otro.

sábado, mayo 28, 2011

ELECCIONS MUNICIPALS: LA FEINA BEN FETA

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic


Des de diumenge passat, la Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha convertit en l'objectiu informatiu dels mitjans de comunicació catalans, espanyols i europeus.

Són contínues les aparicions en premsa, en pàgines d'internet, fins i tot entrevistes en diaris britànics que s'han fet ressò del nostre vídeo electoral i del gran avanç de la nostra formació en les recents eleccions municipals.

Alguns periodistes parlen de “sorpresa electoral” per referir-se als nostres resultats. Però no, no es tracta d'una sorpresa, més aviat és la confirmació del que ja es va anunciar en les autonòmiques de l'any passat, només que llavors els capritxos de la Llei electoral ens van deixar –injustament- fora del Parlament.

Ara ja res ha pogut parar el “tsunami taronja”, la irrupció en les institucions municipals catalanes és ja un fet. Sorpresa és un substantiu que remiteix al concepte aleatori de l'atzar; en aquest sentit tampoc és propi utilitzar-lo per referir-se al nostre èxit electoral.

Els 67 regidors assolits són fruit d'un esforç polític, ideològic, personal i militant de tots els homes i dones de PxC, als quals tinc l'honor de capitanejar i dirigir. Homes i dones que han sabut despertar la il·lusió i canalitzar el fàstic general que existeix enfront d'una casta política ineficaç i entreguista per passar-se cap al vot de la il·lusió, l'esperança i el sentit comú que representa l'alternativa social i identitària que és PxC.

La reacció de la casta política ha estat la previsible: histèria, menyspreu als ciutadans que han votat lliurement a PxC, i anunci de “cordons sanitaris” per evitar que PxC tingui poder de decisió en qualsevol alcaldia.

El cas més paradigmàtic i patètic és l'anunci de Duran i Lleida de no pactar amb PxC -és a dir, amb la gent de casa- i sí fer-ho amb les sucursals dels partits estatals que només actuen en funció de les seves centrals madrilenyes.

Ja vam anunciar que l'abandonament per part del PSC de la defensa dels interessos dels treballadors catalans, els passaria factura a les urnes, com així ha estat; ara anunciem que les precipitades decisions de Duran i Lleida seran mal rebudes per l'electorat català, i reforçarà a PxC com l'únic partit capaç d'oposar-se realment a la politiqueria dels petits i mesquins interessos i de pensar realment en clau catalana.

Tanmateix no podem deixar que l'actitud de CiU ens sorprengui, ja sabíem que el “cordó sanitari” és una de les primeres reaccions de la casta política davant l'aparició d'alternatives reals al seu poder i la seva prepotència.

Els resultats del diumenge 22 marquen definitivament un abans i un després en la política catalana, la PxC, la força de l'esperança i la il·lusió ha irromput amb força en les institucions municipals.

Per a nosaltres el resultat obtingut és un punt de partida, seguirem treballant amb més entusiasme i amb més energia que mai. Sabem que el nostre ascens és imparable, l'entrada al Parlament català, a l'espanyol i a l'europeu és només qüestió de temps. La casta política ho sap, per això té tanta por.

viernes, abril 15, 2011

CATALUNYA NECESITA MEDIDAS VALIENTES Y CONTUNDENTES.

Artículo de opinión


Josep Anglada i Rius


Presidente de PxC i concejal en el Ayuntament de Vic


Estas últimas semanas diversos incidentes violentos y noticias relacionadas con desarticulación de redes de delincuentes han puesto de manifiesto algo que Plataforma per Cataluña viene denunciando hace años: La estrecha relación que existe entre inmigración la inseguridad ciudadana y la delincuencia. No lo decimos nosotros, simplemente nos atrevemos a poner sobre la mesa lo que las estadísticas y los datos objetivos demuestran cada día.


Sin embargo los sucesos de estos últimos días, tienen una implicación mayor de la que podía parecer en un principio. Las detenciones, las agresiones, las medidas de contención propuestas, significan un grado más en la escalada de la delincuencia con consecuencias inmediatas y futuras de gran calado y gravedad sobre las que conviene una reflexión.


Pocos días después de que una banda de magrebíes agrediera salvajemente al interventor de un tren en Vic, se anunció la creación de una División especial de los Mossos para controlar el transporte de aeropuertos, metros y trenes. No nos oponemos a la medida, pero esto significa que se va a necesitar más dinero público –es decir con el de los ciudadanos catalanes autóctonos- para controlar y evitar el incremento de una violencia ejercida principalmente por inmigrantes.


En definitiva más gasto público por culpa de la inmigración. Si a esto añadimos el “gasto indirecto” que produce la inmigración en personal sanitario, seguridad privada, incremento de las pólizas de seguros, se confirma que la partida de los gastos generales derivados de la inmigración es la primera partida del gasto público, algo intolerable para los catalanes en tiempos de crisis. Lo hemos dicho y lo repetimos una vez más, para la inmigración la única solución es la repatriación. Una solución radical y eficaz para una Catalunya que necesita de medidas valientes y contundentes.


Hay otro aspecto todavía más preocupante que el que acabo de señalar. Los hechos ocurridos, las tendencias observadas y las medidas adoptadas, nos recuerda de forma clara y nítida a la situación que se vive hace desde años en Francia, donde los trenes de cercanías a París, de Marsella o de Lyón, se han convertido en territorio hostil para los franceses autóctonos, y en los que, a partir de cierta hora, sólo viajan bandas de magrebíes que se desplazan por los barrios y ciudades de la periferia de estas ciudades, convertidos en territorios fuera de la ley, donde la policía tiene orden expresa de no entrar, y en los que la única ley válida es la sharia islámica.


Son esas zonas “calientes” en las que regularmente se organizan violentos altercados que el gobierno de Sarkozy sólo puede solucionar derivando más y más dinero público para que los inmigrantes-invasores sigan viviendo de la ayuda pública sin trabajar. Y esto es el peligro al que nos empezamos a enfrentar hoy, en una Catalunya cada vez más invadida, Vic, Manlleu y otros puntos de la comarca de Osona corren el peligro de convertirse en zonas controladas por la violencia inmigrante.


El ejemplo francés es claro y cercano, que nadie diga que no estamos advertidos.

viernes, marzo 18, 2011

VIC NECESSITA UN CANVI

Artícle d'opinió publicat a la revaista Vic.cat el març de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

És elemental de que Vic necessita un canvi, i el proper 22 de maig les vigatanes i els vigatans tindrem l’oportunitat de fer realitat aquest esperat i desitjat canvi que necessita la nostra ciutat.
Si Plataforma per Catalunya obté la confiança de la gent de Vic, posarem ordre i endreça a l'Ajuntament, acabarem amb els enxufismes i acabarem amb els favoritismes. PxC mirarà primer pels de casa.

De la mateixa manera que el passat 28 de novembre el poble de Catalunya va fer fora el tripartit que tan malament va governar la Generalitat durant els últims vuit anys, els vigatans també tindrem l’oportunitat de fer fora el tripartit que tant malament ha governat la nostra ciutat aquest últims quatre anys.

Serà ara quan els partits culpables de la política catastròfica en matèria d'immigració, tant a Vic com en altres ciutats, faran servir la demagògia i la fal•làcia per intentar evitar l'inevitable, l'ascens de Plataforma per Catalunya a la ciutat de Vic en aquestes properes eleccions municipals.

La política duta a terme pel tripartit que ens han governat aquest últims quatre anys a Vic, ha estat un despropòsit en el que la hipocresia s’ha combinat amb la ignorància i amb el mal gastar.
Cal recordar que la insostenible situació que viu avui Vic, amb milers d'euros destinats als de fora, s'ha gestat durant aquest últims quatre anys amb un govern format per CiU, PSC i ERC i això ha estat fruit de la seva nefasta gestió, per tant, són els culpables dels mals que pateix avui la nostra ciutat.

Els vigatans, el proper 22 de maig, solament tindrem dues opcions:”la dels partits que han afavorit la immigració i són culpables de la nefasta situació actual que viu Vic, i la Plataforma per Catalunya, la formació “dels de casa” que defensa única i exclusivament els drets dels catalans de casa, avui arraconats per una classe política traïdora i decadent”.

Plataforma per Catalunya només pretenem defensar-nos com a vigatans i europeus, i posar ordre i endreça a l'Ajuntament que tan malament ho ha fet en aquest darrers quatre anys.
El 22 de maig tenim doncs entre tots l’oportunitat de retornat el sentit comú a l’Ajuntament de la nostra estimada ciutat.

sábado, marzo 12, 2011

PUIG, ENTRE LA MENTIDA I EL MAQUILLATGE

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El dia 7 d’aquest mes el conseller d’Interior ens va presentar als ciutadans el “registre de fets penals coneguts a Catalunya”. Feia dies que no veia tanta falsedat, mitges veritats, omissions i mentides descarades.

Anem per pams. El conseller ens diu que el total de la delinqüència ha baixat a Catalunya un 1,42%. Com pot ser tan agosarat, amb un miserable 1,42%, de dir quelcom així?, sobretot quan l’informe no parla per a res de la “xifra negra” (la diferència entre els delictes registrats i els que han succeït en realitat). Una xifra que dia a dia, i es pot demostrar perquè hi ha estudis, no para de pujar davant el desencant i l’escepticisme d’una gran part del poble que ja no denuncia petits o no tan petits robatoris per no parlar dels furts.

Continuem llegint i ens adonem que l’informe ens dóna per l’any 2010 un total de 545.370 fets delictius. No trobem per cap lloc els delictes de tràfic de drogues, les falsificacions de documents i d’altres. On són? Evidentment i encara que no apareguin, sí que hi són, el que passa és que les xifres són tan escandaloses que no s’atreveixen a publicar-les i per això no fa falta més que veure molts dels nostres barris autèntics “zocos” de venda de drogues, això sí, no es queixaran a la conselleria perquè aquí sí que estan els immigrants plenament integrats.

El que sí que veiem a l’informe és l’augment brutal de robatoris, atracaments a joieries, assassinats i delictes de furts, tot això davant la impotència generalitzada de la policia que té que mossegar-se els punys de ràbia i estar alhora més atenta a les sancions internes dels propis comandaments i alguns jutges políticament correctes que dels delinqüents.

Pocs dies després i davant d’aquest desastre mal dissimulat, el propi conseller explica que un dels seus remeis estrella és que les comissaries de la Guàrdia Urbana i Policia Nacional de Barcelona obrin a la nit per donar més “sensació” de seguretat. Tros de suro!, per no dir quelcom pitjor, així sembla que tot és qüestió de “sensacions”. Ja n’hi ha prou d’enganyar a la bona gent d’aquest país. A més a més, no sap que precisament algunes de les comissaries de la urbana a Barcelona tanquen a la nit per optimitzar recursos i tindre més agents al carrer?

Continuant el serial ens trobem al diari les declaracions de l’encarregada del departament de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona (com es nota que ja porten diferents collars), que li recrimina al conseller la rebaixa de 200 mossos de la pròxima promoció per Barcelona. Senyora regidora Escarp, es pensa que 200 mossos inexperts poden significar quelcom a Barcelona?, però és que la qüestió és tirar-se la porqueria els uns contra els altres. Aquests són el nostres polítics avui, justament els que hem de fer fora com més aviat millor o ja no quedarà res en peu.

Un darrer apunt, volem reduir la delinqüència el 60% en un any?, repatriació immediata de tots el immigrants delinqüents, a la primera de canvi, automàticament i sense apel·lació.

lunes, febrero 21, 2011

L’ALCALDESSA DE SALT LI VEU LES ORELLES AL LLOP.

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Ves per on, l’alcaldessa de Salt proposa un pla perquè els municipis dels voltants acullin a les seves escoles a part dels alumnes estrangers del seu poble, sembla que l’excusa és que té por que el municipi es converteixi “en un gueto”. Com si no ho fos ja.

Estem segurs que la senyora Iolanda Pineda, no pot pensar que el fet que a totes les escoles de la seva població els immigrants ocupin més del 50% i fins i tot a algunes el 75% de les places, sigui cap problema. Per això, per la seva tranquil·litat li recordem les declaracions de la comunitat educativa que afirma que aquest “overbooking” no afecta al rendiment escolar. ¡ I un be negre !

Per altra banda prop de 50 famílies de Salt porten els seus fills a escoles de municipis propers per falta de places, ja que aquestes estan reservades per als immigrants. Serà per això o serà perquè ja no aguanten més i aquesta és una excusa políticament més correcte ?. La veritat és que porten els seus fills a col·legis de fora de Salt perquè al menys no n’hi ha tants.

La ingrata reacció del pobles dels voltants al seu pla, Vilablareix, Santa Bàrbara, Fornells i fins i tot la pròpia Girona ha sigut clara, s’hi oposen de totes totes, al·legant que el problema és de Salt. Perdó, han dit problema ? Vaja, uns altres a qui també se´ls hi veu el llautó, i per cert que la consellera d’ensenyament Irene Rigau també ha dit no. No ens podem imaginar la intolerància i malícia que es desprèn d’aquestes negatives que priven als pobles dels voltants de tanta riquesa multicultural com aportaria el repartiment dels estrangers.

Parlem clar senyora Pineda, ja no sap per on ensortir-se’n, la situació se li ha anat de las mans ja fa molt temps. No es preocupi, tenim la solució per arreglar el problema, li recomanen una altra reunió amb el representant dels immigrants, aquell dels últims aldarulls, sí dona sí, aquell que tenia un munt de detencions, compte, vigili la seva bossa mentrestant.

El llop ja arriba, el coneixerà vostè al dia següent de les eleccions.

jueves, febrero 17, 2011

EL FRACÀS DEL RETORN VOLUNTARI D’IMMIGRANTS

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Els darrers dies els diaris ens donen la noticia d’aquest fracassat, mai fermament intentat, pla de retorn d’immigrants a casa seva. En el termini de dos anys el total dels que han marxat són el mateixos que entren al nostre país en dues setmanes, i això que a més a més se’ls ha donat diners per marxar i fins i tot en alguns casos se’ls hi ha buscat feina als seus països.

Aquestes dades no són en realitat cap noticia, algú s’esperava quelcom diferent ?. No ens cansarem de repetir-ho, venen a quedar-se i si no se’ls obliga no marxaran mai. Qui marxaria d’una terra a on per més malament que estigui sempre estarà molt millor que als seu país ?.

Diguem-ho clarament, els estrangers ja sigui conscient o inconscientment ens estan envaint i els invasors no acostumen a marxar per les bones, ben al contrari, els invasors arriben, es queden i s’imposen. Imposen les seves costums, imposen les seves lleis, imposen en definitiva la seva forma de viure i entendre el món. I perquè ho fan ? doncs senzillament perquè poden. La seva fortalesa és la nostra feblesa.

Davant d’aquesta situació, aquí i avui, només estem nosaltres, els homes i dones de Plataforma per Catalunya. Aquesta és la nostra gran tasca i tenim que fer que la nostra veu s’escolti fins l’últim racó de Catalunya i més enllà.

Despertem als nostres compatriotes per defendre la nostra identitat com a catalans, espanyols i europeus. No serà fàcil. La casta política podrida i els seus amos, els que no surten quasi mai a les pantalles ni mitjans de comunicació intentaran impedir-nos com sigui els futurs èxits. Avui amb el silenci i quant no puguin ignorar-nos més ens calumniaran sense cap escrúpol.

El nostre deure està molt clar, continuar endavant perquè sabem que el que ens hi va és ni més ni menys que la supervivència del nostre poble.

Aquestes són les regles, juguem-hi fort, perquè no podem perdre.

domingo, febrero 13, 2011

EL NUEVO REGLAMENTO DE LA LEY DE EXTRANJERÍA O “PAPELES PARA TODOS”

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El gobierno se ha embarcado en la tremenda labor de erradicar de una vez por toda la presencia de inmigrantes ilegales, la forma y manera en que lo harán, según el borrador del nuevo reglamento de la ley de extranjería, es darles la regularización a todos.

Esta y no otra lectura es la que se desprende de una somera lectura del mismo, veamos algunas de las mejores guindas.

Se pretende regularizar a todos los padres de niños nacidos en España, estos hijos nacidos en nuestro país, que contempla el “iuris solis”, son administrativamente españoles, con lo cual sus padres ya no eran expulsados pero seguían siendo ilegales, con la aplicación del reglamento se les otorgará la residencia. Esta medida será una extensión del nefasto arraigo social y laboral, ampliándolo a lo familiar.

A las mujeres inmigrantes ilegales que aun y cuando tengan abierto expediente de expulsión denuncien maltrato de género, si, hemos oído bien ¡que denuncien!, no se habla de condena posterior, basta con la denuncia y el simple informe del fiscal, lo que se da en el 80% de las denuncias y se les dará permiso de residencia por cinco años inicialmente, tanto a ellas como a sus hijos. En un tipo delictivo donde los propios juristas reconocen un muy alto índice de fraude esta medida no conllevará más que la conversión del mismo en una forma más de obtener papeles. Todo ello sin olvidar las ayudas a las que hoy por hoy ya tienen derecho casi por el simple hecho de denunciar y que cerca del 50 % del total de estas son interpuestas por inmigrantes.

Las prostitutas o, en acepción políticamente correcta, “trabajadoras del sexo” que denuncien a sus respectivos “chulos” o quizás deberíamos decir “empresarios del sexo”, obtendrán también la residencia automática por cinco años, y si bien no se trata en absoluto, aquí y ahora, de negar la existencia de esta lacra, no es esta la forma de enfocar el problema, están más que documentados los casos de denuncias en las que posteriormente algunas de esta mujeres, ya con su residencia asegurada, simplemente se establecen por su cuenta.

Este borrador que nos tememos se aprobará por borreguil unanimidad, no podemos desde “Plataforma per Catalunya” por menos que calificarlo de vergüenza y burla a nuestra sociedad. Se dan todas las facilidades a los inmigrantes para su legalización y vivir del cuento, es decir con nuestros impuestos, todo ello en aras de lo políticamente correcto y la descarada búsqueda de bolsas de votantes ahora que los mal llamados socialistas de este país ven como se acaba el chollo.

Desde Plataforma per Catalunya no nos cansaremos de repetirlo, un inmigrante que ha entrado ilegalmente en nuestra tierra siempre será un ilegal y cualquier reglamento o ley por el que haya sido supuestamente legalizado no tendrá, llegado el día, validez alguna.
.

miércoles, febrero 09, 2011

EL PARTIT POPULAR VOL MÉS IMMIGRANTS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Diumenge passat, el diari El Mundo va publicar una llarga entrevista a Mariano Rajoy, en la qual l'aspirant a President del Govern, donava per fi a conèixer el seu programa econòmic. Les declaracions de l'etern aspirant confirmen el que molts ja sabíem: el PP no té programa econòmic, els plantejaments de Rajoy no van ser més que mesures de maquillatge i una nova aposta per un model ultraliberal basat en el turisme i l'especulació immobiliària, exactament el mateix model que va instaurar José María Aznar, model que va ser la gènesi de l'actual crisi, i model que va provocar la massiva arribada d'immigrants usats com a mà d'obra barata per les patronals de l'hostaleria i la construcció. Perquè, convé recordar-ho amb freqüència, va ser José María Aznar i el PP els que van obrir les portes de l'Estat espanyol a la invasió migratòria.

L'aspirant a president del Govern, també es va referir –de passada- a la qüestió migratòria, dient que els immigrants haurien de signar un “contracte d'integració”. Patètica proposta: no es necessiten més immigrants, vinguin o no amb contracte, el que es necessita és impedir que n’arribi cap més, expulsar als que estan en situació il·legal, i repatriar als aturats de llarga durada per a què el seu lloc de treball sigui ocupat per treballadors autòctons en atur. Per qui tingués algun dubte, ja sabem el que proposa el PP per als propers anys: més immigrants, i com una imatge val més que mil paraules, Rajoy va decidir aparèixer fotografiat en la versió digital del rotatiu madrileny, al costat d'un immigrant sud-americà; és l'aposta del PP, la nostra l'és pels autòctons.

El que anuncia Rajoy no és més que el que ja està complint el PP en les Comunitats Autònomes en les quals governa. Per posar un nou exemple, citarem les declaracions d'Angélica Such, consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, en les quals reconeixia que les ajudes socials en aquesta comunitat s'han triplicat en els dos últims anys, ajudes destinades principalment a immigrants.

No obstant això el PPC té la descaradura d'intentar presentar-se en les municipals catalanes com el partit anti-immigració. La seva hipocresia sembla no tenir límits, ni tema que se li resisteixi, Alicia Sánchez-Camacho deia l'altre dia que era innecessari traduir al valencià les intervencions en el Senat perquè és la mateixa llengua que el català, mentre a la Comunitat Valenciana els seus coreligionaris del PP han desmantellat tots els repetidors de TV3, i han mostrat un odi visceral a Catalunya i el català. Aquest és l'estil del PPC, la mentida i la fal·làcia constant.

jueves, febrero 03, 2011

UNA MICA DE SENY ENTRE TANTA USURA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

L’audiència provincial de Navarra ha dictat una sentència en la que estableix que “devolver a un banco un piso hipotecado es suficiente para saldar la deuda contraida aunque el inmueble haya perdido valor por la crisis”.

Tot un cas de seny en un país que és el regne del bancs. Per si fos poc, la sentencia entra en la “responsabilidad insoslayable” del sistema financer i la banca en l’actual situació econòmica.

Des de Plataforma per Catalunya no podem per menys que reconèixer que es tracta d’una sentència valenta i que s’enfronta a l’actual sistema que permet continuar exigint el pagament de la diferencia entre el que el banc n’ha tret de la subhasta y el prestem inicial.

No oblidem que l’escalada de preus de la vivenda i l’especulació amb el sòl, com un nou “pelotazo a la socialista”, va ésser directament injectada en societat per les entitats financeres augmentant els % dels préstecs al 100% del cost del pis i fins i tot, encoratjat per la mateixa entitat, ens torbem casos de fins el 120% del valor. Tot això sense entrar en préstecs a immigrants, víctimes també en aquest cas d’usura, que no teníem feina fixa i que en conseqüència no oferíem garanties de retorn del préstec. Tant si val, a la “bona època” tot valia per augmentar el crèdits. Ara en tocarà al poble pagar la desfeta.

El més trist d’aquest afer és que hagi tingut que ser un jutjat qui ha posat el dit a la llaga enfront el silenci culpable dels governants, però és que ja se sap, estan massa ocupats amb la nova llei d’igualtat i altres afers. A més a més i podem afegir que no és gaire assenyat buscar-te problemes amb els que manen, perquè ja se sap que “qui paga mana”, això ho tenen molt clar el components de la casta podrida que en desgoverna.

miércoles, enero 19, 2011

LOS SUCESOS DE SALT Y LA FALACIA DE LA INTEGRACIÓN

Artículo de opinión publicado en Alertadigital

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Los incalificables episodios de violencia que han protagonizado bandas organizadas de inmigrantes en Salt hacen añicos la falacia de la integración y la multiculturalidad. Lo venimos repitiendo hace tiempo: las sociedades multiétnicas se convierten en multiconflictivas: Salt es la enésima prueba de que tenemos razón.

Hay que reaccionar rápidamente y con valentía, hay que hacer el despliegue policial necesario para asegurar la tranquilidad de toda la población de Salt, hay que identificar rápidamente a los agresores y a los organizadores de los disturbios, si como todo apunta se trata de inmigrantes, dComo presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.eben ser expulsados inmediatamente del Estado español.

Como presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.

Sirva como ejemplo la alcaldesa socialista de Salt, Iolanda Pineda, que en los disturbios acaecidos en Salt hace casi un año se puso del lado de los inmigrantes, castigando cualquier reacción de los ciudadanos de su municipio, calificándola de “xenófoba”. Esta misma señora que entonces se fotografió sonriente con el delincuente reincidente y entonces portavoz de los inmigrantes, Marad-El-Hassan, no está capacitada para seguir al frente del Ayuntamiento de Salt.

El único antídoto efectivo será la entrada de PxC en los consistorios catalanes” y la única solución al despropósito que están sufriendo los habitantes de Salt es que el candidato de PxC, Jordi Bonet, se convierta en su alcalde el próximo mes de mayo.

NO AL VOT DELS IMMIGRANTS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Per a Plataforma per Catalunya (PxC), el fet que els immigrants puguin votar en les eleccions municipals del 22 de maig, desvirtuarà greument el sentit de la nostra democràcia.

Des de PxC manifestem que aquestes eleccions tindran una novetat important. Per primera vegada els immigrants extracomunitaris tindran dret de vot. Aquesta nefasta mesura desvirtua greument el sentit de la democràcia, perquè el poder de decisió ja no residirà en el poble, sinó que serà compartit amb una població aliena que no pertany en cap concepte a la nostra comunitat.

Malauradament, aquesta nova situació provocarà una “caça del vot immigrant” per part dels partits polítics de sempre. De tal manera que el perill real no seran els partits creats pels propis immigrants, que en tot cas aconseguiran resultats minoritaris. Sinó que el problema serà que CiU, PSC, PP, ERC o ICV oferiran més i més avantatges als immigrants per tal d'aconseguir els seus vots a qualsevol preu.

Això és el que ha passat a la resta d’Europa i el que passarà a Catalunya. És en aquest sentit que el panorama polític català quedarà més nítid. D'una banda, els partits de sempre a la recerca del vot estranger, per una altra banda, només PxC que seguirà dient que primer i abans de res el nostre poble i la nostra gent, sense cap concessió als que han vingut de fora i han de tornar als seus països d'origen al més aviat posible, segons el nostre programa.

martes, enero 11, 2011

LAS VERDADES CIFRAS DE LA INMIGRACION EN CATALUNYA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

He leído este fin de semana en “el periódico” que la sanidad pública tiene un déficit anual de 1000 millones de euros. La noticia no es, desgraciadamente, ninguna novedad. Al parecer y según “los expertos” la única solución pasa por el copago, es decir, hacernos pagar las visitas a los autóctonos ¡ por supuesto ¡. una vez más nada nuevo bajo el sol. Ya sabemos quienes crean este déficit que aumenta año tras año.

Sin embargo, de la atenta lectura del artículo se pueden extraer las cifras reales de la inmigración en Catalunya, algo casi imposible de conocer por los cauces normales dada la opacidad gubernamental. Uno de los gráficos que reproduce la noticia lo acredita con diáfana claridad, cifra en 7.640.000 la población con tarjeta sanitaria, frente a 7.510.000 de población censada.

Calculemos, si la población autóctona de Catalunya, en la más optimista de las previsiones , es de seis millones, la misma desde hace 15 años, y así debe ser cuando el crecimiento de la misma es de cero, nos encontramos con un aumento, población censada, de 1.510.000, sin embargo y según la misma noticia resulta que la población real, establecida por poseedores de tarjeta sanitaria ( recordemos que su obtención es universal y extensiva a todos, incluidos los ilegales ) asciende en 130.000 personas más, evidentemente en este caso hablamos de inmigrantes no censados.

En conclusión, la población total de Catalunya es a día de hoy de 7.640.000. La operación es muy sencilla, restemos los “sis millones” de autóctonos y obtendremos las cifras reales de la inmigración, 1.640.000 entre legales e ilegales. La cifra obtenida, el 21´5 % queda muy lejos de los intentos maquilladores que nos ofrece el “govern” con la clara intención de enmascarar la realidad.

Desde Pxc queremos alertar, en un plazo de diez años, aun y cuando no entre ni uno más en nuestra tierra, y sin contar sus altas tasas de natalidad, toda esta pléyade de individuos serán….. “catalanes” con nacionalidad española y derecho voto.

Únicamente un cambio de política radical puede salvarnos de esta hecatombe y solo un partido está en condiciones de ofrecerla, Plataforma per Catalunya.

Es la hora de las repatriaciones.

domingo, enero 02, 2011

NOUS CATALANS, MOUS MUSULMANS

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

A Plataforma per Catalunya (PxC) ens entristeix que el primer nadó de Catalunya, i també el primer nadó de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, siguin d'origen marroquí.

El primer dia de l'Any Nou coneixíem la identitat del primer nadó català de l'any, que es diu Jasmine, ha nascut a Mataró i és el cinquè fill de Fatiha i Mohamed, per descomptat d'origen marroquí, el nadó i els seus pares han rebut la visita del Conseller de Salut, Boi Ruiz, que els ha promès ajudes en abundància malgrat no rebre ja el xec bebè de 2.500 euros de ZP.

A més, el primer bebè de la província de Tarragona és un nen, Belkhir, de família marroquina, que va néixer a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el primer nounat de l'any a la província de Lleida és Kaasem i ha nascut a l'Hospital Arnau de Vilanova. Kaasem és el tercer fill d'una família d'origen algerià.

A Osona no podíem ser menys, i el primer nadó de l'any es diu Desmon, de pares d'origen de Ghana.

Tan sols el primer nen nascut a la província de Girona no serà musulmà, es diu Ivan, de Santa Coloma de Farners i ha nascut a l'Hospital Sant Jaume de Calella. El part ha estat natural i el nen ha pesat 3.340 gr.

Des PxC volem donar la benvinguda a aquest món a Ivan i donar-li la nostra més sincera enhorabona als seus pares i familiars.

Aquesta notícia, que per a alguns pot resultar simbòlica és molt aclaridora del que està passant a les maternitats de Catalunya dia rere dia. No cal ser molt espavilat per comprovar que la identitat catalana corre un seriós perill si tot continua igual, la població musulmana creix a un ritme molt superior a l'autòctona i això ens portarà sens dubte unes conseqüències nefastes per a la nostra cultura i identitat.

Des de PxC volem donar un toc d'atenció al nou govern d'Artur Mas perquè prengui nota i incentivi i ajudi a la família autòctona i tradicional, malgrat que poca cosa esperem d'un líder que s'ha dedicat durant la campanya electoral a celebrar mítings exclusius per a immigrants i ha imprès el seu programa en àrab a fi i efecte d’esgarrapar quatre vots.

sábado, diciembre 25, 2010

CATALUNYA AMENAÇADA. LA CLASSE POLÍTICA, CÒMPLICE.

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

“El Govern no valora l'ascens de l'islamisme radical”, va ser la irresponsable declaració del exconseller Nadal , davant la situació revelada per Wikipedia. Quatre anys de gestió del Tripartit no podrien tancar-se més que amb una frase d'aquest tipus. Podria servir d'epitafi.

I és que, efectivament, Catalunya està amenaçada per l'islamisme, en totes les seves múltiples manifestacions, de les quals el terrorisme és la més cridanera, però, potser no la més perillosa.
Les forces policials han donat la prova d'estar preparades per detectar i avortar qualsevol acció del terrorisme islàmic. Per contra ningú ha donat proves d'estar preparat per a l'amenaça demogràfica que suposa la creixent presència d'immigrants islàmics i extraeuropeus a Catalunya.

En la legislatura que ara comença uns 400.000 immigrants procedents en la seva majoria de països musulmans, que van a obtenir la “nacionalitat” espanyola i s'instal·laran definitivament a Catalunya com a “ciutadans” de ple dret. El nou Govern convergent no va a ser només incapaç de parar aquest procés sinó que va a ser el còmplice de l'arribada de més i més immigrants durant els propers quatre anys, tal com van anunciar durant la passada campanya electoral el ja President, Artur Mas i el pluritránsfuga, Àngel Colom.

Només Plataforma per Catalunya ha denunciat des del primer moment amb claredat i rotunditat aquests problemes i només Plataforma per Catalunya ha proposat les solucions dràstiques i contundents que són necessàries davant d’amenaces d'aquest calibre.

Per això Plataforma per Catalunya s'ha convertit en el primer objectiu mediàtic de la classe política catalana, alguns de que els seus més tristes grisos representants, van sofrir manifests atacs d'histèria la nit electoral del passat 28 de novembre, quan la nostra formació va irrompre de forma definitiva en el panorama polític català.

Les élites polítiques catalanes han descobert en la PxC l'única i real amenaça per al seu sistema de prebendes, influències i traïció als interessos del poble català. Per això usaran constantment dues armes contra nosaltres: el plagi i la diabolització.

Del plagi s'encarrega el PP, la dosi del qual d'hipocresia i fal·làcia sobrepassa qualsevol límit imaginable. El PP és el responsable d'obrir la porta a la immigració en l'Estat espanyol, i de desenvolupar, avui dia, les polítiques més permissives amb els immigrants al País Valencià i la Comunitat de Madrid. A Catalunya es dedica a dir tot el contrari del que fa quan gestiona poder real.

En aquest tàcit repartiment de papers, l'esquerra benpensant serà l'encarregada de fustigar a la PxC amb les típiques acusacions de “racisme” i “xenofòbia”, termes cada vegada més buits i amb els quals s'intenta amagar que som l'únic partit que defensa els interessos dels catalans autòctons per sobre dels quals no són d'aquí.

Últimament hem detectat un tercer element, el cor fantasmal de ressentits i enans morals que aprofiten les seves frustracions personals i la seva incapacitat política per llançar acusacions contra el qual fins a ahir era el seu partit. Patètic espectacle de gent que no mereix més comentari que el silenci de la nostra ignorància.

Aquí estem i estarem per voluntat de servei al poble de Catalunya, per sobre de plagiadores, inquisidors i petits ressentits marginals. Plataforma per Catalunya complirà el seu compromís amb la nostra gent fins a les últimes conseqüències

martes, noviembre 30, 2010

75.321 VOTS ENS DONEN VEU A CATALUNYA

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Només els capritxos de la Llei d'Hont i de l'aritmètica electoral expliquen que la Plataforma per Catalunya (PxC) amb 75.321 vots hagi quedat fora del Parlament, mentre que Laporta obtingui 4 diputats amb 102.197 paperetes. Una llei injusta que en aquest cas, ha perjudicat greument a les desenes de milers de catalans que han dipositat la seva confiança en les candidatures de la PxC

Just o injust, la veritat és que la nostra formació no tindrà cap escó a l'hemicicle català, però de la mateixa manera és cert i indiscutible que aquesta quantitat de vots ens va permetre estar present en el debat polític català, representant a un important sector de la nostra societat.

Després de les eleccions del diumenge, PxC no tindrà vot, però sí veu al nostre país.

És el nostre costum ser clars i rotunds així que ho direm clarament: la propera legislatura serà dramàtica per a Catalunya. La partitocràcia és experta en generar miratges momentanis que li permetin una còmoda alternança en la qual sembla que tot canvia, per a què res canviï en realitat, és el vell aforisme que mai perd vigència.

La victòria de CiU s'ha degut principalment al fàstic que ha provocat el desastrós Tripartit, CiU ha sabut jugar a encantador de serps presentant-se com l'alternativa vàlida, la seva maquinària propagandística ha fet oblidar que CiU té un ampli curriculum d'estafes i ineficiència durant els 20 anys que va governar aquest país; molt ens temem que en pocs mesos els seus “vicis” tornaran a aflorar i l'esperança que han posat en ells milions de catalans, es vegi de nou frustrada

En qüestió migratòria –és a dir a l'efecte de la invasió que pateix Catalunya- els propers quatre anys seran nefasts. La postura de CiU ja la sabem, almenys en això han estat sincers, els seus actes electorals han estat decorats per banderes pakistaneses i dones amb vels, i per dissipar qualsevol dubte, Àngel Colom, ha declarat en repetides ocasions que Catalunya necessitarà 1.300.000 immigrants més en els propers anys. És a dir, CiU vol contribuir al fet que Catalunya desaparegui per convertir-se en un territori neutre habitat per gent de fora d'Europa.

Insistim, CiU ha estat sincera en aquesta qüestió. El més significatiu serà l'enorme decepció i sensació de frau que experimentaran tots els que van votar el PP creient que era un partit antiinmigració. No ho és, és tot el contrari. És més que probable que el 2012 Mariano Rajoy arribi a la Moncloa i llavors s'aplicarà la política migratòria del PP a tot l'Estat, i la política del PP ja sabem quina és, la mateixa que practiquen a les comunitats Madrid i al País Valencià, on governen: portes obertes als immigrants i tolerància amb la islamització. És més, en aquesta legislatura entre mig i un milió de musulmans i immigrants de diversos orígens residents a Catalunya, rebran –en concepte d'arrelament- la nacionalitat espanyola. Seran entre mig i un milió de vots més que podran decidir qualsevol elecció a Catalunya, i estem segurs que ni Alicia Sánchez-Camacho, ni el PPC, ni el PP espanyol, voldran prescindir d'ells. Aleshores el PP entrarà a la caça del vot immigrant, sens cap dubte.

Per això ens hagués agradat tenir parlamentaris autonòmics en aquesta legislatura, per pal·liar el desastre que s'acosta. No els tenim, però sí tenim veu i legitimitat, veu i legitimitat suficient per seguir dient durant els propers quatre anys: primer els de casa , Catalunya per als catalans. Enfront de la immigració: l'única solució és la repatriació.

No ens cansarem de repetir-ho. És el nostre inexcusable compromís amb el poble de Catalunya.