Carme Chacón — Barcelona - Corts Generals 2012

CAT >

Carme Chacón: “Ens sobreposarem i sabrem acudir a la cita amb el futur”http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-ens-sobreposarem-i-sabrem-acudir-a-la-cita-amb-el-futur-1http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-ens-sobreposarem-i-sabrem-acudir-a-la-cita-amb-el-futur-1<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/carmediad-0-274-4053-2638.jpg" alt="" /> La cap de llista del PSC, Carme Chacón, ha assegurat avui que “ens sobreposarem, com hem fet en altres ocasions, i sabrem acudir a la cita amb el futur”. En aquest sentit, ha reconegut haver perdut les eleccions a Catalunya i a Espanya, però ha apuntat que el Partit dels Socialistes no se sent "derrotat". Chacón ha fet aquestes declaracions a la seu central del PSC a Barcelona després de conèixer els resultats de les eleccions generals, on ha declarat que “farem de la defensa de l'estat del benestar i les seves fortaleses" la base de la seva política a l'oposició, i ha assegurat que la "lluita" socialista "és ara més necessària que mai". En aquest sentit, ha animat a "traslladar-la a Europa, on es decideix bona part del nostre futur". Tanmateix, la candidata ha agraït a Alfredo Pérez Rubalcaba el seu “esforç i entrega”, i ha declarat que “el futur es conquereix amb esforç però també amb justícia social, perquè per superar la crisi hem de tenir com a eixos salut, educació i prestacions socials”. Amb tot, ha felicitat el Partit Popular per la victòria i ha desitjat que “la seva gestió sigui profitosa pels interessos generals de Catalunya i Espanya”. Mon, 21 Nov 2011 12:56:17 +0100“Pels socialistes catalans, la victòria és aturar la dreta a Espanya”http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/pels-socialistes-catalans-la-victoria-es-aturar-la-dreta-a-espanyahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/pels-socialistes-catalans-la-victoria-es-aturar-la-dreta-a-espanya<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/banner_acte_central-1-93-0-203-64.png" alt="" /> “Els socialistes volem canviar les polítiques europees basades només en ajustos” “Ara el que importa és tenir més Europa” "L'educació i la sanitat són avui el producte interior brut de demà; hi hem d'invertir" Carme Chacón ens rep poques hores abans de marxar cap a Deltebre on la candidata del PSC també porta la seva campanya centrada a aturar el “tsunami blau” del PP a tota Espanya gràcies als vots socialistes que es puguin comptabilitzar a Catalunya. El lema del PSC és esforç i justícia social, però quin és l'esforç que reclama? Què han d'esperar els ciutadans? Les decisions que ara es prenen des d'Europa estan centrades en plans d'ajustaments, i els socialistes volem canviar aquestes decisions perquè el que necessitem són polítiques actives que ens permetin créixer. Per això necessitem ingressos que ens permetin posar en marxa plans d'ocupació i garantir les nostres fortaleses que són la sanitat, l'educació i l'estat del benestar. Qui ha d'aportar aquests ingressos? Els que més tenen; els bancs; després d'haver- los ajudat amb avals, que han retornat pagant interessos, ara els demanem que ens ajudin a crear ocupació amb un impost als passius financers; i a les grans fortunes patrimonials, amb un esforç addicional per part de les 160.000 persones amb més patrimoni d'un total de 24 milions de contribuents. Al ciutadà de classe mitjana no li reclamen un esforç, no apujaran impostos? No. Hem anat amb molt de compte a no gravar més les classes mitjanes que ja han fet prou esforços. Ara estem parlant de bancs, de grans fortunes patrimonials i d'un increment d'un 10% en impostos especials com l'alcohol i el tabac que ens garanteixin nous ingressos. A més a més, és clar, d'aplicar plans de racionalització de la despesa corrent de les administracions. Quan li recriminen per què no ho han fet abans, ens remet als processos canviants que ha tingut aquesta crisi... En pocs mesos hem hagut de canviar perquè la crisi ha tingut diferents fases. Quan va esclatar, estava concentrada sobretot en el sistema financer, després va passar a l'economia real. Llavors és quan vam haver de prendre decisions per reactivar el consum i vam decidir suprimir l'impost de patrimoni. Però llavors la política d'esquerres s'aplica segons bufa el vent? Nosaltres hem garantit en tot moment les nostres fortaleses: la protecció social, la sanitat, l'educació i la resta de serveis socials. Hi ha una anècdota atribuïda a Einstein: un dia va posar un examen i dos dies més tard un altre amb les mateixes preguntes, els alumnes li ho van recriminar. Ell, però, els respon que si bé les preguntes són iguals les respostes ara són diferents. Això és el que ara està passant. S'ha demostrat que, malgrat els plans centrats a ajustar el dèficit, Europa no creix. Cal, per tant, plans de creixement i no privatitzacions ni retallades en sanitat i educació. Retallades, però, que el PSOE i el PSC ja van iniciar? Nosaltres sempre hem defensat que la sanitat és prioritària. Hem construït en 30 anys de democràcia la millor sanitat del món, i no és de rebut que en uns mesos CiU l'hagi fet retrocedir set anys. El tripartit hi va invertir i el govern de Zapatero va aportar 12.500 milions d'euros addicionals a les comunitats autònomes per a sanitat. I amb les negociacions amb les farmacèutiques hem estalviat 5.000 milions d'euros en medicaments. Els socialistes no deixarem tan fàcilment que la dreta aprofiti aquesta crisi per retallar allò on no toca. A Europa ja es parla de governs tecnòcrates per sortir de la crisi. Un polític com afronta aquesta situació i com creu que el ciutadà la rep? Cal més lideratge polític que mai. El problema d'avui amb la prima de risc és que els mercats intenten saber quins seran els plans d'ajuts d'aquests nous tecnòcrates que tenim a Grècia i Itàlia, persones –vull recordar– que no han estat escollides directament pel ciutadà. Ara cal que de forma imminent el BCE compri bons en el mercat secundari per emetre un missatge clar: que garantirà fins a l'ultim euro amb què els mercats pretenen especular. La raó d'aquesta especulació és la manca de determinació dels líders europeus no només per prendre decisions, sinó també per executar-les amb rapidesa. Per això, necessitem un canvi i la resposta no és que la dreta governi Espanya, sinó que els socialistes també governin Alemanya, França i Europa. Cal que Europa la governin els europeistes. Els socialistes hem de ser més forts que mai i més quan sabem que no podrem sortir d'aquesta crisi sense Europa. Què pesa més en el seu programa l'eix dreta-esquerra o la relació Catalunya-Espanya? Sempre hi ha hagut un equilibri. Avui és evident que la prioritat es diu ocupació, sortir de la crisi, crear llocs de treball i evitar que la dreta aprofiti aquesta crisi per debilitar les nostres fortaleses com la sanitat i l'educació. Vull recordar que l'educació d'avui és el producte interior brut de demà, i que hem de canviar el model productiu. El 20-N no ens juguem només quatre anys de govern sinó el model econòmic i social de les properes generacions. A què atribueix que votants del PSC ara es decantin cap al PP? No som un oasi, ni Espanya ni Catalunya. Angela Merkel ha perdut 24 punts en les enquestes, Obama es troba en el pitjor moment, com Cameron o Sarkozy. Hi ha un desgast dels governs perquè la gent pensa que la política no està donant una resposta tan ràpida com voldrien a una crisi tan greu i sobretot perquè Europa no pren decisions. Però en clau interna i pel que fa al futur del PSC no els preocupa que un votant socialista pugui votar ara al PP? Ens preocupa la crisi i les respostes que s'hi donen. El mètode de la dreta és sempre el mateix: s'ofereixen com a solució, però no diuen què faran, ja que començarien les mobilitzacions al carrer, com ja ha dit Cospedal. L'únic que aporta la dreta és retrocés social. Insisteixo, però, que alguna cosa hauran fet vostès quan els seus votants se'n van al PP i, en menor mesura, a ICV. Aquesta crisi està desgastant governs, però l'enquesta de veritat és la de diumenge. Si Catalunya vota socialista com fa quatre anys, podem aturar la dreta i continuar millorant el nostre autogovern i el finançament amb una proposta real. La proposta de pacte fiscal federal va sortir pocs dies després que el president de la Generalitat anunciés el seu pacte fiscal. Es van sentir pressionats per la proposta de CiU? Ho vaig fer en el meu segon discurs com a candidata. Torno a repetir que el 1999 CiU ja ens va enganyar amb la mateixa fórmula: un pacte fiscal que deien que era el millor. Immediatament després s'alien amb el PP i pacten l'acord més car a Catalunya: 240 milions d'euros el primer any, quantitat que hem multiplicat per deu amb 2.421 milions en la liquidació del 2009. Hem trobat un bon camí, real i possible, i volem aprofundir en el model amb la creació de l'agència tributària pròpia, més reconeixement de l'esforç fiscal, i regles clares i transparents entre l'Estat i la Generalitat. Tot això ja es recollia a l'Estatut i no es va arribar a aplicar. Qui va pactar el nou model de finançament i qui l'aprova som els socialistes i a més proposem i aconseguim que es pugui revisar. Això ens permet continuar millorant-lo, que és el que farem el 2013, quan toca. Amb un govern socialista a Madrid és possible el pacte fiscal federal? Evidentment que és possible, és que ja ho ha estat. El millor finançament per a Catalunya té nom i cognom, es diu govern socialista; el pitjor també té nom, la dreta catalana i l'espanyola. Només que el PSC guanyi les eleccions a Catalunya el 20-N, ho consideraran una victòria? El més important és que els vots socialistes a Catalunya puguin aturar la dreta a Espanya. Ho hem demostrat en el passat i ho podem tornar a fer. Per nosaltres la victòria és aturar la dreta a Espanya. Què passaria amb un empat a Catalunya? Jo tinc confiança en Catalunya i si surt a votar aturarem la dreta. Aquesta és la meva principal ocupació. El seu suport a Pere Navarro per liderar el PSC l'ha condicionada posteriorment a l'hora de donar suport a la resta de candidats? He fet “moixaines de míting” a tothom [riu] i he fet l'últim avui mateix a Miquel Iceta. Vam decidir ajornar el progrés del PSC i ara em consta que tinc tot el partit concentrat a explicar el nostre projecte. Uns resultats negatius per als socialistes on l'acosten més, al PSC o al PSOE? Primer tenim el Congrés del PSC, i jo vull participar-hi activament. El del PSOE és al març. Aposta per avançar-lo? Tot al seu temps, això ho decidirem després de les eleccions. Veu probable d'aquí a uns anys un escenari amb una Catalunya independent i una dona catalana presidint Espanya? El que importa ara és més Europa. Catalunya sempre ha demostrat que està a l'avantguarda i que pot ser el motor per sortir de la crisi. Per tant, veig una Catalunya forta liderant una Espanya també forta a Europa. Amb una presidenta catalana a Espanya? Correspon als militants designar candidats. I la seva mentalitat no és la de discriminar per gènere o procedència. Chacón i la seva confiança en Catalunya En els últims actes electorals, Carme Chacón dedica esforços i no para de recordar que fa quatre anys si no s'haguessin computat els resultats de Catalunya, el president del govern espanyol hauria estat Mariano Rajoy. Ara amb un escenari més complicat, sacsejat i abatut per la crisi, únic culpable, segons la candidata, de la derrota augurada als socialistes, Chacón encara espera que es repeteixi la mateixa jugada. Chacón es compromet a defensar el sistema de sanitat pública i la immersió lingüística Un model productiu innovador, la immersió lingüística, el sistema sanitari públic i avenços per a Catalunya són els compromisos que la candidata del PSC, Carme Chacón, assumeix en aquesta campanya. 18/11/11  Emma Ansola Fri, 18 Nov 2011 14:24:04 +0100Carme Chacón supera Josep Antoni Duran i Lleida en 850 seguidors al Twitter http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-supera-josep-antoni-duran-i-lleida-en-850-seguidors-al-twitter-1http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-supera-josep-antoni-duran-i-lleida-en-850-seguidors-al-twitter-1<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/bantwitt-1-22-0-197-102.jpg" alt="" /> El perfil de <a href="http://twitter.com/carmechacon2011">Twitter de la candidatura del PSC</a> és actiu a la xarxa des de fa menys d’un mes; <a href="http://www.twitter.com/ciuduran2011>">el del cap de llista de CiU</a>, des de fa més d’un any. La candidata del PSC a les properes eleccions generals, Carme Chacón ja supera en 850 seguidors al Twitter el cap de llista de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. @CarmeChacon2011 porta només 28 dies d’activitat, des del 22 d’octubre d’aquest any, mentre que @ciuduran2011 és al twitter des del setembre de 2010. El compte a Twitter de @CarmeChacon2011 ha estat utilitzat durant aquesta campanya per explicar que #noéselmateix votar la dreta que votar l’esquerra. Aquesta eina ha estat combinada amb un seguiment minut a minut a través de <a href="https://twitter.com/#!/search?q=%23noeselmateix">http://www.carmechacon.cat/directes</a>, on es publiquen cada dia parts del discurs, fotos, piulades i links d’interès de la xarxa socialista. Fri, 18 Nov 2011 20:02:40 +0100Carme Chacón al Fòrum primera Planahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-al-forum-primera-planahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-al-forum-primera-plana<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/campanya1-5-216-1-609-230.jpg" alt="" /> “Calen persones que pensin que l’interès europeu és l’interès nacional”. És una gran veritat. Ho deia Jacques Delors en una entrevista el divendres passat. Si els europeus haguéssim seguit aquest consell, no ens trobaríem en la greu situació en què estem. Què ha passat per què Delors adverteixi d’aquesta falta d’interès comú entre els països membres? Potser hem oblidat la manera amb què vam construir la Unió Europea, el mètode que ens integra. Aquest mètode, aquest camí, consisteix en cedir i compartir. O com va escriure fa més de 60 anys un dels pares d’Europa, Robert Shuman: “Europa no es farà d’una vegada, ni com una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet “. La interdependència, aquesta solidaritat de fet, és avui una realitat, encara que a vegades no siguem plenament conscients de la seva existència. Avui, 17 països compartim moneda, les nostres empreses poden establir-se en qualsevol lloc de la Unió, i els nostres productes circulen lliurement i sense fronteres des de Lisboa fins a Riga. A més, hem construït un mecanisme de suport als països i regions menys avançats per assolir una cohesió real. El camí de la solidaritat ens ha conduït a la prosperitat, a crear ocupació i un major benestar per a tots els europeus. Aquesta és la victòria de més de cinc dècades de construcció europea. Però aquest èxit té una altra cara: el que succeeix a un país de la Unió ens afecta a tots. Per això Grècia, que representa menys del 5% del PIB de l’Eurozona, és capaç de posar en qüestió l’estabilitat -i fins i tot l’existència- de la Unió Europea, tal com la coneixem. La crisi grega ens està demostrant que ja no és possible actuar sobre els problemes d’un país membre de la Unió de forma aïllada. Viure en una zona econòmica integrada, amb una moneda única i regles comunes, implica que els problemes nacionals deixen de ser-ho per convertir-se en problemes europeus. Per això, les solucions també han de ser europees. Potser creient que en teníem prou amb satisfer l’interès nacional, fa temps que vam deixar de pensar a escala europea. Per això no hem estat capaços de coordinar una resposta conjunta a un problema comú. I aquesta resposta no pot ser igual per als països que necessiten ajustar els seus comptes públics, que per aquells que tenen capacitat per incentivar la demanda interna, el consum i el creixement a escala europea. Per tornar a reprendre el camí del mètode europeu, la recerca de l’interès comú, faré un repàs al què ens ha dut fins aquí, a Europa i a Espanya. Hem d’analitzar els passos que hem donat donar en la direcció equivocada per reconduir el nostre camí i trobar la manera en què tots -i he recalcat el “tots”- tornem a avançar. Però abans, voldria agrair al Fòrum Primera Plana i a El Periódico de Catalunya la seva invitació per estar avui amb vostès. La presència aquí dels diferents candidats que ens presentem a les eleccions contribueix a què els ciutadans coneguin millor les nostres propostes, i puguin valorar quina alternativa convé més als interessos de Catalunya i d’Espanya. Ja fa més de tres anys que el món està patint la pitjor crisi econòmica que hem conegut en vuit dècades. Al 2008, els països de la Unió Europea van respondre als primers efectes de la crisi financera global des d’una perspectiva keynesiana, és a dir, reactivant la demanda. La resposta, per tant, volia frenar el descens de l’activitat econòmica a través de la despesa pública. Gràcies a aquesta intervenció, vam evitar mals majors, encara que el 2009 el PIB va caure un 4,2% a la zona euro. En alguns casos, aquesta despesa pública va ser especialment elevada, perquè no es va destinar únicament a incentivar l’economia o pagar subsidis d’atur: també es va dirigir a recapitalitzar els bancs afectats pels anomenats ”actius tòxics”. Al Regne Unit, el Govern controla actualment un 83% del capital de Royal Bank of Scotland, i un 41% de Lloyds, després d’injectar 66.000 milions de lliures de diner públic a l’octubre de 2008, per salvar-lo. A Alemanya, el banc Hypo Real State ha necessitat diverses tandes d’ajudes públiques, que han suposat un total de 102.000 milions d’euros. Actualment, està participat en un 90% per l’Estat alemany. I fa pocs dies vam conèixer la fallida de Dexia, un banc que ja havia estat rescatat el 2008, i pel qual Bèlgica haurà de pagar 4.000 milions d’euros. A aquesta quantitat cal sumar els 90.000 milions d’euros que aportaran, com a garantia, Bèlgica, França i Luxemburg. En definitiva, aquesta resposta va provocar que, entre els anys 2008 i 2009, els països de l’euro multipliquessin el seu dèficit públic per tres. En aquest punt, m’agradaria insistir en què el dèficit públic no ha estat la causa de la crisi, sinó la seva conseqüència. Perquè, a més de les mesures per frenar l’impacte de la crisi financera, hem patit un fort descens dels ingressos públics. A Espanya, entre 2007 i 2009, les administracions públiques van deixar d’ingressar més de 40.000 milions d’euros, xifra que equival al què ens gastem en protegir els desocupats. Però, al nostre país, l’autèntica preocupació pel que fa al deute no prové de les administracions públiques, sinó de l’endeutament de les famílies i les empreses. Aquest deute, el deute privat, suposa dos terços de tot el que deu Espanya. Així, empreses i particulars deuen gairebé tres vegades el què produïm en un any. En l’última dècada, el deute de les empreses no financeres va créixer l’equivalent al 60% del PIB, mentre que el de les llars espanyoles va augmentar un 37%. En aquest mateix període, el deute del sector públic amb prou feines es va incrementar en un 1% del PIB. El naixement de l’euro és, en part, responsable d’aquest endeutament excessiu. Perquè la moneda única arrenca el 1999 amb un tipus d’interès mig artificialment baix. Això era beneficiós per a països com França i Alemanya, però perjudicava economies com l’espanyola i la italiana. Durant anys, vam créixer impulsats per tipus d’interès nominals negatius. I ara toca tornar tots aquells diners que vam demanar prestats. Aquest és l’escenari que vam haver d’afrontar a la primavera de 2010. Aquell moment ha marcat la manera com la Unió Europea ha anat responent a la crisi. Fins llavors, amb matisos, la resposta havia estat nacional. És cert que el G-20 ja havia elaborat propostes, que la Unió Europea també hi havia contribuït, però fins aquell moment semblava que cada país havia de respondre per ell mateix a la crisi. Però quan una economia que forma part de l’euro s’acosta perillosament a la fallida, la Unió Europea ja no pot quedar-ne al marge. Els vull recordar unes paraules de Romano Prodi, del desembre de 2001, quan era president de la Comissió Europea. Prodi va dir: “Estic segur que l’euro ens obligarà a introduir nous instruments econòmics. Però és políticament impossible proposar-los ara. Algun dia esclatarà una crisi i es crearan aquests nous instruments”. Les paraules de Prodi fa deu anys semblen avui profètiques. Estem comprovant les conseqüències de no haver desenvolupat, des de la creació de la moneda única, una veritable integració econòmica entre els països de l’Eurozona. Si Europa vol recuperar la credibilitat davant del sistema financer mundial, necessita dotar-se d’una estructura cohesionada, amb mecanismes de decisió ràpids i eficaços, per defensar els interessos de tots amb una sola veu. Després de massa inacció durant massa temps, finalment hem vist alguns avenços importants, després de les reunions del Consell Europeu i la cimera de l’Eurozona: Per fi Europa ha pres consciència que Grècia és incapaç de pagar les seves obligacions. És una cosa que portava mesos sobre la taula, però finalment s’han reconegut. Era un pas necessari per començar a solucionar el problema del deute. D’altra banda, després de diverses cimeres i d’un procés complicat, la Unió Europea ja disposa d’una institució específica per defensar l’euro: el Fons Europeu d’Estabilitat Financera. Així es podrà posar en marxa amb més serenitat la necessària reestructuració financera: em refereixo al procés de recapitalització dels bancs derivat primer de les subprime i després de la quitança a Grècia. Però totes aquestes mesures, que són estructurals i necessàries, no serveixen per si soles, com estem comprovant aquests dies en els mercats financers. Necessitem una acció comuna que enviï un senyal clar de fortalesa davant dels especuladors. I en paral·lel, les iniciatives s’han d’acompanyar d’estímuls econòmics. La política de retallades està asfixiant l’economia de tots els països. Necessitem que les economies més potents de la Unió canviïn les seves polítiques. Necessitem que el Banc Central Europeu segueixi baixant els interessos. Necessitem que, des d’Europa, es faci una gran inversió capaç de reactivar l’economia. Necessitem projectes, a nivell europeu, que animin el creixement i la inversió. Un bon exemple són els eixos ferroviaris europeus, dels quals forma part el Corredor Mediterrani. Calen més projectes concrets sobre ocupació o innovació, que ajudin a reactivar l’economia. En resum: els països de l’Eurozona hem de passar d’una agenda d’ajustos, a una agenda de creixement. És cert que els passos que s’han donat, i els que s’han de donar, comporten costos molt elevats. Però, com va dir fa uns dies l’ex president Lula da Silva, molt més elevat seria el cost de no actuar, el cost de la “No Europa”. Un informe elaborat al setembre per la unitat d’anàlisi del banc UBS va fer un exercici: es va plantejar què passaria en termes econòmics si un país de l’Eurozona decidís renunciar a la moneda comuna i tornar a la seva divisa anterior. En el cas d’un país dels considerats perifèrics, com Grècia, Portugal o Irlanda, el cost seria equivalent a una pèrdua del 50% del seu PIB en el primer any. I en el cas d’una economia forta, com Alemanya, seria equivalent a eliminar, de cop, un 20% de la seva riquesa. Fins i tot aquells economistes que consideren aquests càlculs exagerats, coincideixen a assenyalar que, en qualsevol escenari, el resultat seria desastrós: el comerç exterior del país es veuria brutalment interromput, i en el cas de les economies més febles, els deutes contrets en euros pel Govern i les empreses serien impossibles de pagar. En resum, les conseqüències econòmiques i socials serien dramàtiques, només comparables al desastre que suposa una guerra. Per tant, el cost d’una sortida de l’euro supera amb diferència el preu a pagar per aconseguir un sistema viable. Per això, l’actiu més necessari avui a Europa és un lideratge polític eficaç. Necessitem polítics que entenguin la realitat, que tinguin propostes clares i que s’atreveixin a plantejar-les. Només si avancem cap a una major integració política i econòmica a Europa podrem deixar enrere aquesta crisi i mirar amb confiança cap al futur. No hi ha un altre camí. Però anem a la nostra realitat més propera, la de Catalunya i Espanya. Encara que alguns segueixen entestats a dir que aquesta crisi només ens afecta a nosaltres, tots sabem que aquesta crisi és mundial. Això sí: a Espanya, els efectes de la crisi financera internacional s’han vist agreujats per l’alta dependència de la nostra economia del sector immobiliari. Entre 1998 i 2006, el preu del sòl es va multiplicar per cinc. La compra d’habitatge va arribar a suposar el 9,3% del PIB, mentre que al Regne Unit i als Estats Units, dues economies amb una forta bombolla immobiliària, aquesta xifra va ser la meitat. Per això quan va esclatar, la bombolla immobiliària es va endur per davant 1.800.000 llocs de treball, al que s’han sumat un altre milió de llocs de treball perduts per l’efecte de la crisi i, en particular, per la falta de crèdit i la caiguda de la demanda. En total, la crisi ha generat gairebé tres milions de nous aturats. Ara que alguns volen donar la culpa de tots els mals al Govern, convindria recordar que aquest mateix Govern, en altres circumstàncies, també va ser capaç de crear ocupació. Abans que arribés la crisi, amb el PSOE es van crear 2,8 milions de llocs de treball, més per any que amb el PP. I al 2007 vam tenir la taxa d’atur més baixa de la nostra història. Això demostra que l’atur no és conseqüència de que governi el PSOE o el PP. La veritable clau per crear ocupació estable està en canviar el model productiu. Però mentre avancem en aquest canvi, el que és urgent és actuar sobre l’atur. I per això, proposem diverses mesures, algunes d’elles a mig termini, i d’altres de xoc. Entre aquestes últimes, volem que durant 2012 i 2013 les empreses de menys de 50 treballadors que creïn un lloc de treball no hagin de pagar res a la Seguretat Social. És a dir: el primer any de contracte s’estalviaran el 100% de les cotitzacions socials per aquest nou treballador. A partir del segon any, no pagaran el 75%, en el tercer el 50% i en el quart, el 25%. I si es fa un contracte de formació, l’Estat pagarà la Seguretat Social el temps que duri aquest contracte. Així és com facilitarem la contractació; no l’acomiadament, com vol la dreta. Tenim dues tasques diferents. La tasca urgent és protegir els aturats i anar donant-los sortida al món laboral. Però la tasca important és canviar el nostre model productiu perquè no ens torni a passar el que estem vivint. Es tracta de créixer bé, no d’inflar i esclatar. I això significa deixar enrere una economia basada en el consum i l’endeutament, i afavorir una economia basada en la producció. Hem de passar d’una economia dependent de les importacions a una que aposti per les exportacions. Els països escandinaus, Holanda o Alemanya, han seguit aquest model. Gràcies a ell, les seves economies són avui més fortes i solvents, i són països menys proclius a patir bombolles especulatives. Aquest és el nou model productiu que necessitem. I el camí cap a aquest model que proposem passa per quatre objectius: que hi hagi més empreses, que siguin més grans, que siguin més innovadores, i que venguin més fora d’Espanya. Com aconseguir-ho? El primer és facilitar la creació d’empreses. En això hem millorat: avui, a Espanya, es triga 20 dies menys per muntar una empresa que ara fa un any, i els costos de tramitació s’han reduït un 10%. Però hem de continuar escurçant els terminis i els costos. També hem adoptat mesures com: La llei que protegeix als treballadors, que els equipara al règim general de la Seguretat Social i que per primera vegada ha reconegut els seus drets; I la rebaixa de l’Impost de Societats -de 5 punts- per a les pimes. Ara volem continuar per aquest camí: reorientant les desgravacions de l’Impost de Societats perquè afavoreixin principalment les PIMES. I també volem donar suport als emprenedors, amb desgravacions fiscals per a aquells inversors que ajudin a crear nous projectes empresarials. I a més de voler que es constitueixin més empreses, hem d’aconseguir que siguin més grans, perquè és clau per millorar la seva productivitat. La prova és que les nostres companyies de grans dimensions són més eficients que les seves homòlogues europees. Avui, només una cinquena part de les nostres empreses tenen més de 250 treballadors, mentre que a Alemanya aquestes representen més del 40% del teixit empresarial. Amb una proporció d’empreses grans com la que té Alemanya, Espanya augmentaria la seva productivitat en un 30%. El nostre objectiu és que 10.000 empreses que avui són petites, passin a ser mitjanes en els propers anys. Per aconseguir-ho, hem d’incentivar les fusions i les adquisicions, reduir els tràmits administratius, i conscienciar empresaris, autònoms i emprenedors que la dimensió d’una empresa és clau per a la seva competitivitat. Però, a més de ser més productives, les empreses han d’apostar per la investigació i el desenvolupament. Aquest és el camí cap a un millor futur. Per això en els últims cinc anys el Govern ha invertit més que mai en R + D + i. I això ha permès a Espanya assolir la mitjana europea d’inversió pública en R + D + i. Les administracions públiques hem de redoblar els esforços. Per això, volem multiplicar la innovació en totes les empreses mitjançant ajudes fiscals a les que ja tenen experiència, i mitjançant xecs tecnològics a les que estan començant. I també volem incentivar les petites i mitjanes empreses perquè s’associïn en clústers que els permetin crear departaments compartits d’R + D + i. Paral·lelament, reactivarem el crèdit a les empreses, mitjançant la creació d’una agència única per al finançament de l’economia productiva. Aquesta agència agruparia la tasca que realitzen institucions com l’ICO o el CDTI, de manera que podrem focalitzar millor la inversió i establir programes específics per a emprenedors. Només així, si aconseguim més empreses, que siguin més grans i més innovadores, assolirem el nostre quart objectiu: que exportin més. Des que va entrar en vigor la moneda única, el volum de les exportacions d’Espanya respecte al PIB s’ha mantingut estable, al voltant d’un 30%. En aquests mateixos anys, altres països han aconseguit incrementar significativament el seu sector exportador. A Alemanya i Suècia, avui aquest representa gairebé la meitat de la seva economia. L’aposta per l’exportació és clau per no tornar a repetir errors del passat. Evitarà que depenguem en excés d’un únic sector, i ens exigirà una millora constant de la nostra productivitat i la nostra competitivitat. Així tindrem més incentius per innovar, per crear ocupació, i per créixer millor. I, a més, necessitem avançar més en aquells sectors que conformen la nova economia, com, per exemple, la biotecnologia, les tecnologies de la informació, les energies renovables o la indústria aeroespacial. Però per fer possible aquest ambiciós canvi de model productiu, perquè tinguem més empreses, amb més capacitat, que siguin més innovadores, i que venguin més fora d’Espanya, necessitem el sector financer. Les entitats financeres han de ser conscients de què guanyaran més si donen suport a projectes de futur, si aposten pels emprenedors, pels que innoven. No tots aquests projectes acabaran amb èxit, però a la llarga obtindran -i tots obtindrem- majors beneficis, que els que aporta l’especulació amb el deute públic o el suport a operacions immobiliàries de dubtosa rendibilitat. I això serà possible quan es completi el profund procés de reforma delnostre sector financer. Als socialistes catalans, ens preocupa especialment el paper que ha de jugar Catalunya en la sortida de la crisi i l’economia del futur. Nosaltres creiem que Catalunya ha de ser protagonista i motor d’aquest canvi de model productiu, Perquè Catalunya compta amb fortaleses que hem de saber aprofitar: El 25% de la producció industrial d’Espanya prové de Catalunya; Som de lluny, qui més exporta de tota Espanya, el doble que Madrid. Un de cada quatre productes que s’exporten des d’Espanya procedeix de Catalunya; Som líders en sectors com l’automoció, els plàstics, el material elèctric, aparells a pressió, en la indústria farmacèutica i química,… activitats que representen la meitat de les exportacions de l’economia catalana; A aquestes activitats cal sumar un sector generador de gran riquesa: el turisme. Catalunya també és líder en turisme de qualitat; I també tenim un paper molt destacat en els sectors de la nova economia, com biotecnologia, tecnologies de la informació, o energies renovables; Avui disposem de més de 20 centres tecnològics i parcs científics que són referència dins i fora d’Espanya. I això ha estat, també, gràcies al suport dels governs socialistes, que han fet que a Catalunya inverteixi en R + D + i el doble que ara fa quatre anys. El dilluns vaig estar visitant Oryzon Genomics, una empresa biofarmacèutica que es va crear fa deu anys gràcies a la col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el CSIC. Aquesta empresa ha desenvolupat un dels sistemes més avançats d’Europa en biomarcadors que permeten diagnòstics i teràpies personalitzades. Aquest és un exemple que hem de multiplicar. I per això és imprescindible que mantinguem l’impuls que hem donat a les infraestructures. Les tecnològiques, però també les que afecten a les nostres comunicacions. En particular, serà fonamental el Corredor Mediterrani, en el qual ja hem executat 10.000 milions d’euros, i que avui, gràcies al govern socialista, ha estat inclòs a la xarxa prioritària de la UE. Serà una infraestructura bàsica per connectar la nostra capacitat productiva i comercial amb la resta d’Europa. Fins ara, gairebé totes les mercaderies que es mouen en l’arc mediterrani ho fan per carretera. Només un 4% es transporten en ferrocarril, que és més eficient a partir d’una determinada distància. El Corredor Mediterrani farà que les nostres exportacions siguin més competitives. Un exemple: cada cotxe fabricat a Espanya que ara exportem per carretera costaria uns 300 euros menys si fos per ferrocarril. En definitiva, Catalunya està en la millor posició per ser l’avantguarda d’aquest canvi de model productiu dins d’Espanya. Perquè es faci realitat aquest canvi de model productiu, necessitem un marc que ens doni seguretat: em refereixo a l’estat del benestar. L’economia només es recuperarà de manera sostinguda si millorem la nostra cohesió social. Hem d’aconseguir que els ciutadans sentin que tothom té cabuda en aquesta societat. Si oferim a tots la millor cobertura sanitària, educativa i de serveis socials, si retallem les diferències entre els que més tenen i la resta, estarem establint unes bases més sòlides per créixer. Perquè quanta més cohesió existeix en una societat, millor és el seu desenvolupament econòmic. Com menys desigualtat social hi ha, més confiem en els altres. Això explica per què en aquesta crisi, els països amb més justícia social han estat precisament els que millor comportament han registrat. Entre 2007 i 2010, països com Àustria, Finlàndia i Suècia, aquells amb menors diferències socials, són també els que van tenir les millors taxes d’ocupació. Per tant, perseguir una major igualtat d’oportunitats és la millor manera d’harmonitzar creixement i benestar. És el millor camí per aconseguir la societat més pròspera a la qual aspirem. Perquè en tot aquest camí hi ha una veritat que no podem oblidar: recuperar les persones és recuperar l’economia. I per aconseguir aquesta fita, hem de garantir els recursos que mantinguin i millorin el nostre estat del benestar. Per això, també necessitem un model fiscal suficient, equilibrat i just. La política fiscal no és un fi en si mateix, sinó un instrument: els impostos han de gravar els “mals”, i no els ”béns”. Els “béns” són el treball, l’activitat empresarial, l’estalvi o la inversió productiva: tot allò que produeix més riquesa i més benestar. Els “mals” són la pol·lució, l’especulació, el consum excessiu, o la riquesa improductiva: activitats que no generen benestar social, o fins i tot comporten perjudicis per a la societat. Està clar que una política fiscal justa i equilibrada ha d’exercir molta més pressió sobre els “mals” que sobre els ”béns”. Per això proposem noves mesures selectives per afavorir la reactivació econòmica, la creació d’ocupació i garantir un estat del benestar sostenible. Volem demanar esforços als que més tenen i als que han rebut l’ajuda de tota la societat en èpoques de dificultat, com són les entitats financeres. Les nostres propostes es concreten en: Un nou impost sobre les grans fortunes, que estarà lligat al patrimoni i al que s’afegiran les rendes de capital que actualment tributin a un tipus menor del que correspondria. Aquest impost substituirà al nou Impost de Patrimoni quan expiri el 2012. Un impost sobre els passius de les institucions financeres: de manera semblant al que ja existeix a Suècia, Regne Unit, Alemanya, França, Portugal o Àustria. Un impost que no gravaria els fons propis de les institucions financeres, i que implantarem quan hagin finalitzat el seu procés de reestructuració. No podem demanar esforços a la societat si els ciutadans no veuen que contribueix més qui més pot fer-ho. A més, com deia, aquests ingressos són molt necessaris per preservar i millorar l’educació pública, la sanitat pública i els serveis socials. Vull acabar aquesta intervenció com he començat, tornant a la idea de Delors, a la idea de l’interès europeu. A la idea de l’interès comú. Vivim moments crítics. Vivim moments d’incertesa en els mercats i d’angoixa a les llars de milions de persones. I en moments així, és més important que mai pensar en el que ens uneix i el que ens fa més forts. I ho hem de fer per dues raons: En primer lloc, per tirar endavant amb la resta d’Europa, units. Les turbulències financeres que avui patim van néixer quan vam posar l’interès de cada país per sobre de l’europeu. En paraules de Delors, quan vam tornar al ”món europeu dels monstres freds, on cadascú defensa els seus interessos i busca imposar la seva opinió”. Catalunya i Espanya no podran sortir de la crisi sense Europa. I Europa no se’n sortirà si no està unida. En un món on l’eix central es desplaça inexorablement cap al Pacífic, els europeus tindrem alguna cosa a dir només si actuem junts. Separats, el declivi serà inevitable. El veritable interès nacional és també l’interès europeu. No podem oblidar-ho. La segona raó és nostra: catalana i espanyola. La nostra crisi es va originar quan, encegats pel crèdit barat, vam decidir que era millor que cadascú fes diners ràpids a qualsevol preu, abans de construir un futur sòlid per a tots. I ara hi hem de posar de la nostra part. Haurem de fer grans esforços per transformar la nostra economia, però és la millor manera de tornar a la prosperitat i de garantir un millor futur per a tots. Els catalans sabem molt bé el que significa l’esforç, i hem demostrat moltes vegades que sabem sobreposar-nos a les adversitats. En aquest camí no hi ha dreceres. Qui digui el contrari, qui prometi fórmules ràpides i màgiques, està enganyant els ciutadans. Com a molt, estarà creant una nova bombolla que, a la llarga, ens empobrirà més. El 20 de novembre ens hi juguem molt. Molt més que quatre anys de Govern. Ens hi juguem la forma en què Catalunya i Espanya construiran el seu futur. Ens hi juguem el nostre benestar i la nostra prosperitat. I ens hi juguem els drets que hem anat conquerint al llarg de més de tres dècades. Sabem que només ho aconseguirem si impulsem el que ens fa més forts: em refereixo a la nostra tenacitat, a la nostra innovació i creativitat, als nostres emprenedors, als nostres treballadors. I protegint sempre la nostra educació, la nostra sanitat, els nostres serveis socials. No podem permetre que la dreta aprofiti la crisi per desballestar el sistema de protecció social i de drets i llibertats que hem construït en aquests 30 anys. No n‘hi ha prou, com diuen alguns, amb fer les coses ”com Déu mana”. No podem prometre miracles. Només ho farem amb esforç i amb justícia social. Moltes gràcies. Barcelona, 16 novembre 2011 Thu, 17 Nov 2011 02:40:22 +0100Una fiscalidad que cree riqueza, trabajo e inversión productiva y penalice patrimonios improductivos, la especulación o la contaminaciónhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/una-fiscalitat-que-crei-riquesa-treball-i-inversio-productiva-i-penalitzi-patrimonis-improductius-lespeculacio-o-la-contaminaciohttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/una-fiscalitat-que-crei-riquesa-treball-i-inversio-productiva-i-penalitzi-patrimonis-improductius-lespeculacio-o-la-contaminacio Por ello: · Haremos que las desgravaciones del impuesto de sociedades beneficien más a las pequeñas y medianas empresas, y no sólo a las grandes. · Crear un nuevo impuestos sobre las transacciones especulativas, y pediremos un esfuerzo adicional a los bancos, para promover el empleo de los más jóvenes, para combatir el paro juvenil. · Por ello, también, hemos recuperado el impuesto sobre grandes fortunas patrimoniales, al que se han opuesto PP y CiU. Y crearemos un nuevo impuesto sobre el patrimonio, de manera que los grandes patrimonios, no las clases medias como ocurría antes, aporten más. Fri, 11 Nov 2011 02:19:19 +0100Mesures per la millora de l'educació superior i universitàriahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mesures-per-la-millora-de-leducacio-superior-i-universitariahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mesures-per-la-millora-de-leducacio-superior-i-universitaria - Estendre les mesures d'equitat i reconeixement del rendiment acadèmic: beques salari per estudiants a temps complet i préstecs renda a tota l'Educació Superior ; mobilitat, i transformar els préstecs en beques com a incentiu al rendiment acadèmic excel·lent. - Aconseguir el 2% del PIB en despesa total en Educació Superior i un 30% d'estudiants universitaris amb beca o ajut a l'estudi. - Facilitar la dedicació dels estudiants a temps parcial, per compatibilitzar estudi i treball, mitjançant la figura reglada de l'estudiant dual amb la declaració voluntària de dedicació a temps parcial. - Facilitar a les universitats la creació d'unitats d'inserció laboral i gestió de les pràctiques universitàries externes, els acords amb els que ofereixen la feina i la col·laboració entre universitats, administracions, institucions i empreses. - Incentivar la mobilitat dins la geografia espanyola com a resultat de la diferenciació i especialització de l'oferta acadèmica i per garantir l'accés a les opcions d'estudi dels estudiants tant de grau com de màster. Millorar encara més els programes de mobilitats europea i internacional per incentivar l'empleabilitat internacional. Fri, 11 Nov 2011 03:17:52 +0100Por una educación pública y de calidadhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/propostes-per-a-una-escola-millorhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/propostes-per-a-una-escola-millor • Avanzar en la escolarización equilibrada del alumnado sin discriminación, tanto en los centros de titularidad pública como en los privados concertados, donde todos los centros tengan los mismos derechos y deberes, garantizando el acceso a la educación en condiciones de equidad. Se trata de garantizar una escolarización sin exclusiones, haciendo realidad el carácter complementario de las dos redes escolares desde el respeto a la singularidad de cada centro. • Exigir y hacer cumplir las leyes que permitan el libre acceso a la educación gratuita. La educación gratuita es el instrumento que integra los centros públicos y los centros privados concertados, para garantizar la igualdad de oportunidades. • Que la integración lingüística continúe siendo la base de la integración escolar. Sólo desde el conocimiento del que es propio es posible abrirse a las otras realidades y reconocer las singularidades. Nos opondremos firmemente a cualquier propuesta educativa que implique la separación del alumnado en centros y en grupos por razones derivadas de su lengua habitual. • Priorizar la modernización del sistema educativo sobre tres ejes: autonomía, dirección y evaluación. El objetivo para una nueva educación del siglo XXI debe ser el de dotar con el máximo de instrumentos y recursos los centros y, al mismo tiempo, fomentar el compromiso de las familias en la educación de sus hijos, así como del resto de la sociedad económica, civil y cultural. • Impulsar planes educativos de zona para avanzar en la mejora de resultados educativos, en la corrección de las desigualdades de origen y abordar con garantías de éxito la integración escolar del alumnado con necesidades educativas específicas. • Incrementar los perfiles técnicos de estudios profesionalizadores de FP que nos demandan los nuevos sectores económicos. Promoveremos los convenios con las empresas para la adaptación de la ofrecida a cada entorno, y profundizar en la eficiencia y eficacia de los recursos que movilizan. • Un nuevo impulso de las TIC: del aula de informática a la informática en el aula. Los usos del apoyo digital pone a disposición de profesores y alumnos más recursos metodológicos, herramientas muy dinámicas y flexibles, para la evaluación y el seguimiento del alumno y para la atención a la diversidad, y abrir nuevas posibilidades para comunicarse con las familias y con los propios alumnos. Fri, 11 Nov 2011 11:46:34 +0100El debat en xifreshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/el-debat-en-xifreshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/el-debat-en-xifres<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/mg_3263_bis-392-285-1695-1043.jpg" alt="" /> En conseqüència amb la nostra voluntat de transparència i rigor, en aquest espai us oferim les xifres que la nostra candidata, Carme Chacón, utilitzarà durant el debat. A diferència d'altres, que neguen dades passades i amaguen les seves idees de futur, nosaltres defensem la feina feta i la compartim a la xarxa. Fri, 11 Nov 2011 18:02:47 +0100Medidas para financiar el sistema de saludhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mesures-per-financar-el-sistema-de-saluthttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mesures-per-financar-el-sistema-de-salut - Impulsar un acuerdo entre Gobierno y CCAA para conseguir que se destinen a pagar a proveedores 3.000 de los 8.000 millones de euros adicionales que cada año recibirán desde 2012 con el nuevo sistema de financiación autonómica. - Subir los impuestos del alcohol y el tabaco por la repercusión que estos hábitos tienen en el gasto sanitario . Con la subida de un 10% de la fiscalidad en el tabaco y el alcohol, se calcula que se pueden recaudar 1.000 millones de euros más al año. - Eliminación de los beneficios fiscales sobre las primas de seguros de asistencia sanitaria y enfermedad, lo que permitirá disponer de 319 millones de euros. - Reforzar los ingresos con el traslado "a terceros" de pacientes extranjeros, mutuas y aseguradoras del coste de determinados actos médicos que ahora asume el Sistema Nacional de Salud, como los accidentes deportivos y los de tránsito. Con esta medida se estima que se pueden ingresar 700 millones anuales. Thu, 10 Nov 2011 17:24:58 +0100Impulsaremos los derechos civiles y las libertades fundamentales de las personas en Cataluña y Españahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/continuarem-impulsant-els-drets-civils-i-les-llibertats-fonamentals-de-les-persones-a-catalunya-i-espanyahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/continuarem-impulsant-els-drets-civils-i-les-llibertats-fonamentals-de-les-persones-a-catalunya-i-espanya Garantizar la presencia de mujeres en los consejos de administración de las Grandes empresas para conseguir una representación equilibrada de los dos sexos. El progresivo incremento responderá a un plan de ocho años evaluable que deberá alcanzar el 20% de mujeres en los consejos de administración en los cuatro primeros años y un 20% adicional en los cuatro siguientes. Para ESTO haremos un plazo de 8 años evaluar, en que los empresas deberán Assolada el 20% de mujeres en los consejos de administración a los 4 primeros años y un 20% adicional a los 4 Siguientes. Asimismo, estableceremos incentivos que fomenten la presencia proporcionada de mujeres en los consejos de administración y en puestos directivos de todas las empresas. --- Incentivar la Aprobación y Aplicación de los planes de igualdad para empresas e instituciones que prevé la ley de igualdad, por lo que es reduzca la discriminación salarial por Razón de Sexo que hoy sigan sufriendo los dones. Esto será exigible como requisito de acceso a las Ayudas Públicas. --- El aumento de la tasa de natalidad en España es imprescindible para mantener el Estado de bienestar del futuro. Impulsaremos medida que permitan LOS Trabajadores, y principalmente a las Trabajador, no tener que elegir entre la vida personal, laboral y familiar, priorizando una y postergando la otra. Nuestra apuesta por la corresponsabilidad, el apoyo a las familias y la extensión de la red de escuelas infantiles son imprescindibles para la definitiva incorporación de las mujeres al ámbito laboral. Con Medidas para extender la red de escuelas infantiles de 0 a 3 años, o promoviendo un pacto que permitió la racionalización en los horarios laborales. Thu, 10 Nov 2011 22:19:59 +0100Garantizar los servicios públicos con nuevos ingresoshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/garantir-els-serveis-publics-amb-nous-ingressoshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/garantir-els-serveis-publics-amb-nous-ingressos Aportando 8.000 millones de euros finalistas para pagar nuestra sanidad. -Subiendo los impuestos especiales del tabaco y el alcohol un 10%. -Acabando con los beneficios fiscales de las empresas que contratan seguros privados. -Cobrando los países de origen de las personas que vienen a hacer turismo sanitario en nuestro país. Wed, 09 Nov 2011 02:23:43 +0100Facilitarem la contractació, especialment a les PIMEShttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/facilitarem-la-contractacio-especialment-a-les-pymeshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/facilitarem-la-contractacio-especialment-a-les-pymes -El que proposem els socialistes és fer costat a les empreses amb dificultats, i especialment les PIME. Per això, el Govern cobrirà un any el 100% de les cotitzacions de les empreses amb menys de 50 treballadors que contractin empleats. I aquesta deducció es mantindrà els 3 anys següents, reduïda un 25% cada exercici. També ens proposem ajudar les PIMEs que inverteixen en R+D amb xecs tecnològics i facilitar-los la transferència de la recerca. Wed, 09 Nov 2011 02:30:59 +0100Carme Chacón: "Sóc d'una família enamorada de Felipe González i Iñaki Gabilondo"http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-soc-duna-familia-enamorada-de-felipe-gonzalez-i-inaki-gabilondohttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/carme-chacon-soc-duna-familia-enamorada-de-felipe-gonzalez-i-inaki-gabilondo<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/chacon_om-2-94-900-616.jpg" alt="" /> M'ha citat a mitja tarda de dijous al bar de l'Hotel Abba Garden d'Esplugues. Ve de casa i se'n va a l'acte d'inici de campanya. Arriba amb cotxe oficial, amb escortes que l'acompanyen des de l'any 2000. Tot el segle XXI vigilada. Ells es queden a la porta i ella entra tota sola. Ni més ni menys que una dona de 40 anys que, en les distàncies curtes, lluita per no semblar ministra de Defensa. Que et diu: "Que bé que et veig". Que et diu: "No et perdis això de tenir fills". Que et pregunta, t'escolta, et toca el braç, que sap com fer-ho perquè et pensis que l'important ets tu. Llàstima que a la tele no estigui igual de relaxada que en aquesta barra de bar. S'acosten tres directius d'empreses farmacèutiques a parlar-li dels problemes del sector. Se'ls escolta amb atenció i els acaba donant la seva adreça electrònica i el seu telèfon mòbil. Encaixa la mà a tots els empleats de l'hotel. No se li escapa cap detall ni sembla que tingui cap pressa per començar la conversa enregistrada. Dura 34' 18". A continuació, les millors jugades. 4' "Capitán, mande firmes" "Riuràs si t'explico el dia que vaig prendre possessió del ministeri de Defensa. Portava talons i la meva obsessió era no caure. Anava per aquell paviment irregular del pati i pensava: «Carme, tota la vida estudiant només per mirar de no caure en un instant com aquest». Hi havia tants mitjans nacionals i internacionals... Era molt conscient de la importància del moment. Com que sóc molt previsora i estudiosa, el dia abans vaig estar mirant-me la presa de possessió de l'anterior ministre de Defensa de dalt a baix". "Sabia perfectament el que havia de fer i m'havia treballat molt el discurs. Només em feien patir els talons. Poder passar revista sense caure allà, al davant de tothom. La veritat és que a les forces armades se'm va rebre amb molta normalitat. Crec que em va anar molt bé començar de zero. Recordo quan em va trucar el José Luis per oferir-me el càrrec. El primer que vaig fer va ser llegir-me el Manual del soldado. Me'n vaig amarar i hi vaig arribar sabent què volien dir totes les estrelles. No estic segura que tots els ministres homes anteriors s'ho sabessin". 9' Una nena "inviable" "Vaig ser una de les nenes blaves. Nenes que en teoria no podien sobreviure. La meva mare em va tenir amb 18 anys i jo vaig néixer amb una cardiopatia. Vaig estar mesos a la incubadora. Als meus pares els van dir que jo era «inviable», que no s'encarinyessin amb mi. L'avantatge és que és una malaltia que ni millora ni empitjora i, en canvi, els avenços mèdics van a mil per hora. Sé que tinc el cor al revés, però sobretot sé que la medicina d'aquest país m'ha permès viure i ser mare. Durant molt temps vaig pensar que no podria tenir fills". "Quan vaig decidir ser mare, era un embaràs de risc. Però vaig estar molt controlada en tot moment. M'havien dit que no era una malaltia hereditària i, tot i així, quan va néixer el Miquel el primer que vaig demanar és pel cor. Estava perfecte. Tinc molta gratitud als meus pares, que em van educar com una nena sana, i al doctor Petit, el meu metge de tota la vida. No té nom la feina que fan els metges d'aquest país. Ara m'he adonat que podia donar un cop de mà a les famílies que tenen nens amb cardiopatia. Si no, ho vius molt privadament. També hi ha un presentador de TV3, Carles Prats, que ho té i ho ha fet públic. Potser pot ajudar veure que el Carles o jo tenim vides estressants i tirem endavant". 15' El Felipe i l'Iñaki "El míting que més m'ha emocionat és el del Palau Sant Jordi de fa quatre anys. Jo estava embarassada però em trobava fantàsticament bé. És que aquella campanya va ser molt bonica. Estava ple a vessar, hi havia molt entusiasme, gent que no em coneixia i m'havia fet un pitet per al Miquel. Em queien les llàgrimes amb aquelles dones que havien estat dies fent ganxet per a una persona que no coneixien. En aquell míting també hi havia el Felipe. El Felipe s'estima molt Catalunya i aquí sempre se l'ha tractat molt bé. Jo és que sóc d'una família enamorada de Felipe González i d'Iñaki Gabilondo. Quan els ho dic se'n riuen, però és veritat. Aquesta campanya és diferent. Sé que no generem el mateix entusiasme. Per això encara sento més responsabilitat". 23' Joventut robada "El meu avi no em va votar mai. Estava orgullós de la seva néta, però no em votava. Era un anarquista català que va viure la Lleva del Biberó, el camp de concentració i l'exili. Tot un personatge. Crec que em dedico a la política per una frase que em va dir un dia: «La història d'aquest país em va robar la joventut». La política és una vocació. No cal que estiguis en un partit, però sobretot és important no viure només per a un mateix". 29' El 20-N del 1975 "Ui, jo era molt petita. Tenia quatre anys, però recordo casa meva i el cava. Segurament el Punset et diria que no és possible que una nena de quatre anys pugui recordar-ho. I deu tenir raó l'Eduard. Però tinc aquesta imatge. Potser de tantes vegades que m'ho han explicat". 33' Dilema final "Si em veuràs abans de presidenta del govern o deixant la política? No ho sé. La vida et marca les coses. La vida són fites. Pot passar una cosa i l'altra. No sé fins a quin punt em faig entendre". Foto: Diari ARA Mon, 07 Nov 2011 10:04:46 +0100AGENDA CAMPANYA PSC DIMARTS 8 DE NOVEMBREhttp://www.carmechacon.cat/ca/premsa/agenda-campanya-psc-dimarts-8-de-novembrehttp://www.carmechacon.cat/ca/premsa/agenda-campanya-psc-dimarts-8-de-novembre<img src="http://www.carmechacon.cat/files/thumbs/altfeatured/convo-9-6-0-386-221.jpg" alt="" /> MATÍ: REUNIÓ AMB LA TAULA DEL TERCER SECTOR Demà dimarts 8 de novembre, la candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, visitarà la seu de la Taula del Tercer Sector acompanyada pels número dos i quatre de la candidatura, Daniel Fernández i Esperança Esteve, i per la diputada al Parlament Eva Granados. A les 12:00 hores, la premsa gràfica podrà prendre imatges de la reunió, i a les 12:30 hores Carme Chacón atendrà els mitjans de comunicació a la sala de reunions. ATENCIÓ: AL MATÍ NO HI HAURÀ BUS DE CAMPANYA VESPRE: MÍTING AMB CARME CHACÓN I FRANCESC VALLÈS A REUS Aquest dimarts 8 de novembre, a partir de les 19:00 hores de la tarda, tindrà lloc un acte polític a Reus que comptarà amb la presència de la candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, i el cap de llista per Tarragona, Francesc Vallès. El míting tindrà lloc a la Pista d’Hoquei del Club Natació Reus Ploms . EL BUS DE CAMPANYA SORTIRÀ DE LA SEU DEL PSC A LES 16:45 HORES DE LA TARDA Informació pràctica: - Hi haurà línies XDSI i WI-FI per retransmetre cròniques - L’acte es podrà seguir també a través de webtv a <a href="http://www.carmechacon.cat">www.carmechacon.cat</a> i <a href="http://www.socialistes.cat">www.socialistes.cat</a> Mon, 07 Nov 2011 16:29:18 +0100Redistribuir els recursos orientats a la R + D + i empresarial, principalment a les PIMES, i afavorir la creació de clústers d'innovacióhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/redistribuir-els-recursos-orientats-a-la-r-d-i-empresarial-per-tal-que-es-concentrin-principalment-a-les-pimeshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/redistribuir-els-recursos-orientats-a-la-r-d-i-empresarial-per-tal-que-es-concentrin-principalment-a-les-pimes Les nostres propostes: - Potenciar la creació de clústers perquè aquelles empreses que no tenen unes dimensions suficients com per disposar -per elles mateixes-, d’un departament d'R + D + i, puguin col·laborar amb altres empreses en aquest àmbit. - Duplicarem el nombre d’empreses innovadores, a través de mantenir i ampliar l’estratègia amb l’Estat, les CCAA, els Ajuntaments, les empreses i el món educatiu - Amb ajudes a les pimes que prioritzin la recerca i la innovació - Potenciarem que tota empresa tingui departament de R+D+I Resultats en els darrers darrers 7 anys: Produïm la quarta part de tota la recerca de l’Estat, el 2,5% de l’OCDE i 0,87% mundial. Som la Comunitat amb més empreses innovadores d’Espanya i tenim 50.000 investigadors. Destinàvem el 1,6% del PIB a recerca. A nivell espanyol, els recursos públics destinats a I+D+i civil són 2.7 vegades més alts que al 2004  Thu, 03 Nov 2011 15:12:59 +0100Establecer un programa de "cheques tecnológicos" a distribuir entre las empresas que se inicien en los programas de I + Dhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/establir-un-programa-de-xecs-tecnologics-a-distribuir-entre-les-empreses-que-siniciin-en-els-programes-dr-d-ihttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/establir-un-programa-de-xecs-tecnologics-a-distribuir-entre-les-empreses-que-siniciin-en-els-programes-dr-d-i El cheque tecnológico tiene como principal destinatario las pymes y está planteado para ayudar a satisfacer sus necesidades en materia de innovación y servicios tecnológicos. Se configura como un medio ágil y flexible que permite que las pequeñas y medianas empresas no familiarizadas con la realización interna o la contratación externa de I + D + i puedan iniciarse en la adquisición de servicios tecnológicos ofrecidos por centros que tienen experiencia en la prestación de servicios a este tipo de empresas. Esto les permitirá experimentar nuevas posibilidades de adquirir conocimiento aplicable posteriormente al desarrollo de su actividad, así como acceder progresivamente a nuevas formas de gestión y métodos de trabajo que prevean la complementariedad necesaria para desarrollar estrategias de innovación entre, por un lado , los recursos internos de que pueden disponer las pymes, y, por otra parte, los recursos externos que ofrece un sistema de innovación avanzado. Thu, 03 Nov 2011 15:20:07 +0100Invertirem en les infraestructures catalanes el percentatge equivalent al pes de Catalunya en el conjunt del PIB espanyolhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mantindrem-vigent-la-disposicio-addicional-tercera-de-lestatut-durant-tota-la-propera-legislaturahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/mantindrem-vigent-la-disposicio-addicional-tercera-de-lestatut-durant-tota-la-propera-legislatura Compromís amb Catalunya i les seves infraestructures en els propers quatre anys: Proposem al nostre programa, que la Generalitat assumeixi la titularitat i la gestió de tota la xarxa viària i ferroviària catalana i que l’Estat mantingui la titularitat i la gestió únicament d’aquelles infraestructures que avui ja són de la seva competència i estan incorporades a les Xarxes Transeuropees. Dient això, a més de les carreteres, estem pensant en les infraestructures de ferrocarril. De manera que, per exemple, una cop desenvolupat el Corredor Mediterrani per a mercaderies i viatgers, la resta de vies de ferrocarril siguin de titularitat de la Generalitat. Creiem que és de sentit comú que les rodalies i els serveis de mitja Distància siguin serveis autonòmics i que les CCAA que els volen els han de poder gestionar íntegrament, escollint-ne, si s’escau, l’operador. És a dir, la competència sobre aquests serveis, com ja té avui la Generalitat, perquè ja vàrem fer aquest traspàs, i la competència sobre la infraestructura específica. Això significa canvis de lleis i resoldre les diferències que es produiran per la separació entre l’administrador d’Infraestructures i el regulador del tràfic. Thu, 27 Oct 2011 13:47:02 +0200Propuestas electoraleshttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/propostes-electorals-3http://www.carmechacon.cat/ca/noticia/propostes-electorals-3 Mon, 24 Oct 2011 00:09:03 +0200b.3 Reforma constitucionalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/reforma-constitucionalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/reforma-constitucional Trabajaremos para conseguir dos modificaciones fundamentales de la Constitución Española con la voluntad de fortalecer el carácter federal de España. • Reforzar y explicitar la estructura federal del Estado, principalmente a través de la reforma del Senado para constituirlo como auténtica cámara de representación de los entes con autonomía política, las comunidades autónomas, con el refuerzo de sus funciones, competencias y representatividad. • La incorporación de la Unión Europea como un nivel más de gobierno. Fri, 14 Oct 2011 00:29:37 +0200b.2 Ambición nacional y recuperación del Estatutohttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/ambicio-nacional-i-recuperacio-de-l-estatuthttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/ambicio-nacional-i-recuperacio-de-l-estatut Los socialistas nos sentimos comprometidos con la ambición y las potencialidades del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Por eso defenderemos, desplegaremos y recuperaremos todo el Estatuto votado por los catalanes y catalanas. Estos años han servido para demostrar que el Estatuto es la principal herramienta para defender el autogobierno y los intereses del país y de su gente. No renunciaremos nunca a mejorar y aumentar nuestro autogobierno, pero queremos hacer y hacemos nuestro camino de compromiso, pacto y acuerdo que el Estatuto ha iniciado. Nos comprometemos firmemente con la recuperación de todo el Estatuto votado por los catalanes. Y esta recuperación tiene que pasar, entre otros ámbitos, porque: • Las leyes estatales correspondientes incluyan las nuevas funciones del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y del Consejo de Justicia de Cataluña, el recurso para la protección de los derechos estatutarios, y las nuevas competencias de la Generalitat sobre la Administración de Justicia, y también las disposiciones para hacer efectiva la participación de la Generalitat en la elección de miembros del Consejo General del Poder Judicial. • La participación en instituciones y organismos de toma de decisión estatal, sin necesidad de reducir esta posibilidad a aquellos que tiene un carácter consultivo. • La potenciación y regulación de los instrumentos de cooperación horizontal como la Conferencia de Presidentes. El PSC quiere subrayar la importancia de reforzar todos aquellos mecanismos que permitan potenciar la riqueza lingüística del Estado. Por ello, y en la misma línea, uno de los ámbitos en los que la labor de recuperación del Estatuto refrendado por la ciudadanía se tiene que hacer más evidente es el de la lengua. Hace falta, en este sentido: • Apostar por hacer posible el ejercicio del derecho a relacionarse por escrito en catalán con los órganos constitucionales y jurisdiccionales de ámbito estatal y la acreditación del conocimiento adecuado y suficiente de las lenguas oficiales por parte de los jueces, los fiscales, los notarios, los registradores de la propiedad y mercantiles, los encargados del Registro Civil y el personal al servicio de la Administración de Justicia. Por otro lado, la sentencia del Tribunal Constitucional al recurso presentado por el Partido Popular contra el Estatuto de Autonomía de Cataluña, más allá de la indignación que provocó en muchos ciudadanos, puso en evidencia la anomalía del hecho que un tribunal pueda pronunciarse sobre la constitucionalidad de una norma cuando ésta ha sido refrendada por la ciudadanía. Efectivamente, expresada por la voluntad de los ciudadanos sobre el conjunto de un texto, la afectación de la norma pone en crisis como mínimo el sentido de la expresión de la voluntad popular. Por tanto, proponemos: • La reforma de las reglas del juego del Tribunal Constitucional para evitar que, en el futuro, pueda volver a suceder lo mismo, de manera que el Tribunal Constitucional nunca se pueda pronunciar sobre la constitucionalidad de una norma después de haber sido refrendada. Fri, 14 Oct 2011 00:32:20 +0200b.1 Hacia un nuevo pacto fiscal federalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/cap-a-un-nou-pacte-fiscal-federalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/cap-a-un-nou-pacte-fiscal-federal Con el acuerdo de financiación conseguido en el mes de julio de 2009 nuestro autogobierno dio un paso firme y decisivo para concretar y consolidar las previsiones de nuestro Estatuto. Fue, seguramente, uno de los avances más importantes desde su aprobación. Un paso, que a pesar de haber sido fruto de una intensa y larga negociación, es la prueba más evidente de la utilidad de nuestro Estatuto como instrumento para el progreso de nuestras aspiraciones colectivas. Conseguimos un buen acuerdo. Un acuerdo que satisfizo las razones de justicia, necesidad y legalidad que Cataluña reclamaba y que supone el mejor sistema de financiación que Cataluña ha tenido nunca en su historia. Un modelo que una vez liquidado el primer ejercicio del año 2009, sabemos que ha superado los resultados previstos en el momento de su formalización y que, por tanto, nos situaba en una mejor posición para superar las dificultades de la crisis económica, asegurar las necesidades sociales de los más de siete millones de catalanes y preparar Cataluña para hacer frente a los retos del futuro. El PSC ha demostrado que es capaz de ofrecer el mejor pacto fiscal para Cataluña. Un pacto real que supone un salto cualitativo y cuantitativo respecto a modelos anteriores y que, por primera vez en la historia, deja a Cataluña significativamente por encima de la media en recursos por habitante , implica más participación en los principales impuestos, limita la solidaridad reconociendo nuestro esfuerzo fiscal y es transparente con lo que aporta y recibe cada uno. Es un buen modelo, que ha desbordado el anterior acuerdo de financiación pactado en el año 2001 entre CiU y PP, multiplicando por diez los rendimientos obtenidos . Quizás por ello el éxito conseguido no quiso ser compartido por ninguna de estas dos fuerzas políticas. Ciertamente, CiU no quiso participar de este gran pacto fiscal. Decidió quedarse al margen, votar en contra en el Congreso de los Diputados y darlo por amortizado desde el primer día en que entró en vigor. No reconoce la paternidad y mucho menos los beneficios. Ha preferido, en cambio, enredar y confundir a los ciudadanos poniendo en el imaginario colectivo, el espejismo de un pacto fiscal o concierto económico que supere el actual modelo. En una estrategia que lleva a la frustración ciudadana, ha sido capaz, incluso, de utilizar indistintamente ambos términos como si fuesen sinónimos. Y, además, lo ha hecho sin concretar ni en qué consiste, ni cómo, ni con qué apoyos políticos cuenta para mejorarlo. En el marco de las relaciones Cataluña-España, uno de los temas que generan más interés y que más preocupan a la ciudadanía de Cataluña es la mejora del actual modelo de financiación. Por este motivo, más allá de las cifras conseguidas, uno de los elementos importantes de la negociación, fue garantizar una evolución correcta y justa del sistema. Y precisamente, por eso nos encargamos de introducir mecanismos de actualización, a diferencia del modelo anterior, a partir del año 2013. Los avances en la mejora del modelo por tanto, sólo pueden venir desde la apuesta por una Cataluña plena en un marco de una España verdaderamente federal que defienda mejoras en nuestro autogobierno y en las necesarias adaptaciones para un buen encaje Cataluña-España. Esta es nuestra propuesta política frente al proyecto independentista, que no defendemos ni desde un punto de vista social, ni económico, ni político, dentro del contexto europeo. Y esta clarificación entre voluntad de encaje o independencia es necesaria para huir de las ambigüedades, porque cuando hablamos de modelo de financiación o de pacto fiscal tenemos que diferenciar muy bien entre las posibilidades que genera un pacto para “quedarse”, frente a un pacto para “irse”. Si el pacto fiscal de CiU es la primera estación para la independencia, las dudas sobre que una fuerza política como el PP pueda ser parte de este pacto a dos, son más evidentes que nunca. Nosotros, no queremos contribuir al engaño de quien está planteando un nuevo modelo de financiación como la solución a todos los problemas, como el antídoto contra los recortes, el paro o la crisis. De la misma manera en 2007, sin crisis y sin déficit teníamos todos los argumentos para defender un nuevo y mejor acuerdo de financiación, hoy pretender que con “la llave de la caja” no tendríamos problemas es despreciar a las otras economías de nuestro entorno, que a pesar de tenerla, también tienen crisis y déficit. La defensa del autogobierno se tiene que diferenciar de cómo, para qué y para quién se utiliza este autogobierno. Un tema es hablar del modelo de financiación y otro diferente es hablar de las elecciones de política económica de un gobierno. Intentar confundirlas equivale a confundir a nuestros ciudadanos. Y sobre todo, teniendo presente que Cataluña sólo puede conseguir mejorarlo con la complicidad y los votos del conjunto del socialismo español. Un partido que ha demostrado su compromiso con Cataluña y su voluntad de autogobierno. CiU, en cambio, propone pactar su denominado pacto fiscal con el Partido Popular, un partido que no ha defendido nunca, ni defenderá, las mejoras en nuestro autogobierno. Nuestra propuesta La bondad del actual modelo viene reafirmada por los datos de liquidación definitivas del primer año de aplicación y por el hecho de que se revisa cada cinco años, es decir, que se puede ajustar y modificar sin iniciar una vez más negociaciones que seguro que son difíciles y de resultados inciertos. Tiene mucho más sentido modificar un pacto que cuenta ya con un esqueleto federal y legal y tiene el aval del Estatuto, que comenzar de cero sin garantías y con muchas incertidumbres, como pretende CiU. Nuestra propuesta, por tanto, es la defensa de un pacto que ha conseguido 3.687 millones de euros más para Cataluña y que se tendrá que revisar en el 2013 , en la línea de profundizar en su carácter federal. Por ello, planteamos una propuesta de revisión de la actual modelo de financiación para avanzar hacia un nuevo pacto real y federal a partir de la profundización en cuatro grandes ámbitos de actuación : 1. Más bilateralidad. Caja compartida. Constitución inmediata del Consorcio Tributario, con participación de la Agencia Tributaria de Cataluña y la Agencia Estatal de Administración Tributaria. En el futuro, este consorcio se tendría que transformar en la Administración Tributaria de Cataluña. 2. Más justicia. Mejor reconocimiento del esfuerzo fiscal. La futura revisión del modelo actual tiene que garantizar que no se altere en ningún caso la posición de Cataluña en la ordenación de rentas per cápita entre las Comunidades Autónomas antes de aplicar los mecanismos de nivelación y de solidaridad. 3. Más garantías. Cada año las cuentas claras. Incorporar en el nuevo modelo de aplicación del principio de lealtad institucional. 4. Mejores resultados. Convergencia de los modelos El nuevo modelo tendrá que prever los mecanismos que garantice el proceso gradual de convergencia de resultados entre los diferentes modelos de financiación. Fri, 14 Oct 2011 00:38:19 +0200B. LA ESPAÑA QUE QUEREMOS: LA APUESTA FEDERAL. EL PSC COMO PARTIDO FEDERALIZADORhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/b-lespanya-que-volem-laposta-federal-el-psc-com-a-partit-federadorhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/b-lespanya-que-volem-laposta-federal-el-psc-com-a-partit-federador Cultura federal, más cultura y calidad democrática Con la llegada de la democracia, España pasó progresivamente de ser un Estado unitario a un Estado descentralizado formado por Comunidades Autónomas con elevadas capacidades legislativas y de gestión. En esta dirección la aprobación de un nuevo Estatuto de Autonomía para Cataluña en el año 2006 ha supuesto un salto cualitativo en nuestro autogobierno, a la vez que ha supuesto la renovación de un acuerdo de convivencia con el resto de España. En definitiva, ha permitido avanzar en una concepción federal del Estado. Al mismo tiempo, nuestro país ha ido integrándose en las instituciones europeas que se han convertido ya en un nivel de gobierno adicional. En un mundo cada vez más interrelacionado y heterogéneo se aprecia más el valor de la gobernabilidad supraestatal. El protagonismo de la UE en el diseño de políticas de gran impacto para los ciudadanos es ya un hecho irrefutable. De hecho, la Unión Europea toma decisiones que afectan, hoy, a más del 80% de la legislación de Cataluña y España, que generan repercusiones directas en el conjunto del territorio y de la población, y cada vez incide más directamente en la gobernabilidad económica y financiera, así como en la elaboración de los presupuestos nacionales. Rechazar el proyecto europeísta y la Unión Europea por sus políticas regresivas y neoliberales no puede ser una solución. Los y las socialistas, a pesar de ser muy críticos con el actual desarrollo de la Unión Europea, creemos que es un ámbito de gobernabilidad necesario para afrontar muchos retos mundiales que no pueden tener respuesta sólo en el ámbito local, y por ello pensamos que hay que mantener una participación activa en las instituciones comunitarias para hacer posible otra Europa más progresista y cercana a la ciudadanía y a sus territorios, y que es fundamental conceder más importancia a la pedagogía sobre la Unión Europea, su historia y sus valores europeos. Las políticas socialdemócratas tienen que ser las que marquen el futuro de la Unión Europea y para ello hace falta más implicación. Nuestra apuesta, como socialistas, para una Unión fuerte también viene de lejos. Los daños que la globalización puede suscitar como el aumento de las desigualdades, la exclusión o la precariedad no son males ajenos a nosotros, sino al contrario, es el motor y la razón de ser de un partido socialdemócrata europeo. La izquierda tiene que contribuir a reforzar los mecanismos de gobernabilidad política, económica y financiera supranacional a nivel mundial, con el objetivo de gobernar la globalización y reducir progresivamente las injusticias que ésta genera. Trabajar por la justicia social para dar forma a un nuevo modelo de crecimiento económico será un eje fundamental de nuestra acción de gobierno. A escala local, los Ayuntamientos ya hace mucho tiempo que sobrepasaron sus competencias mínimas para dar respuesta a los problemas de los ciudadanos. La correlación competencial y financiera no ha sido abordada seriamente. Simultáneamente hemos mantenido las diputaciones provinciales, ahora con perspectiva de transformación en Consejos de Veguerías, y hemos creado otros entes locales como son las comarcas. Más de 30 años después, el sector público en su conjunto no ha sido repensado en su integridad, ni completada su adaptación a esta realidad multinivel, donde diferentes administraciones públicas conviven y comparten competencias y todas han de tener como último horizonte el servicio al ciudadano. Nuestra sociedad no es homogénea y no lo será. Esta complejidad, donde los problemas a los que nos enfrentamos son globales, requiere de respuestas de la misma dimensión. El enfoque estrictamente estatal que hacemos las fuerzas políticas y sobre todo los medios de comunicación evitando la complejidad de los asuntos internacionales ofrece una imagen falsa de la realidad. Los principios que tienen que operar en este nuevosescenario son: la eficiencia en la escasez y el saneamiento de la economía , la búsqueda de la unión y la suma ante la incertidumbre , el debate y el diálogo, la cohesión y la capacidad de acuerdo . Por ello nos tenemos que dirigir hacia un sistema institucional y social fundamentado en la cultura federal y una mayor internacionalización, guiado por los principios de la cooperación, la coordinación y la subsidiariedad, el acuerdo y la acción multiregonal y multinivel, porque los retos y los desafíos lo son. Este sistema es el que mejor responde a la España y a la Europa real y al nuevo orden mundial. Por ello es tan importante el fortalecimiento de la legitimidad democrática de Europa y de sus instituciones. Es primordial la promoción de una Unión Política Europea más integracionista, para dar apoyo a los gobiernos europeos a la hora de dar respuesta a los problemas globales. El federalismo, pues, no es sólo una teoría política, ni una propuesta de entramado institucional. Es el momento de tomar una concepción federal como algo ideológico, como un auténtico ideario político, como una manera de entender el mundo, con más necesidad que nunca de defender y transmitir valores federales, de respeto a la diferencia, de tratar “al otro” como a un igual. En el PSC hace muchos años que lo defendemos, para España y para Europa, y reafirmamos nuestro compromiso europeísta e internacionalista, conscientes de que no hay un proyecto de progreso para España al margen de las propuestas de gobernabilidad europea y global. En el PSC creemos en una Europa federal como creemos en una España federal. Y la verdadera apuesta por el federalismo, en España, tiene que hacer posible el objetivo de la doble afirmación de Cataluña y España, ante aquellos que creen que sólo se puede afirmar Cataluña fuera de España y de aquellos otros que piensan que sólo se puede afirmar España negando y excluyendo a Cataluña. Se trata, de hecho, de un objetivo que ya acompañó la Transición y que inspiró el propio pacto constitucional. Para el PSC, pues, el federalismo tiene que permitir fundamentar de manera inequívoca la integración de Cataluña en España en el reconocimiento de su personalidad nacional y de su autogobierno. En definitiva, tiene que hacer posibles las aspiraciones nacionales de Cataluña en España y en Europa frente al independentismo y el nacionalismo centralista español. El PSC tiene que ser el partido federalizador, el partido que impulse y lidere la propuesta federal del PSOE, y la apuesta decidida para la construcción de una verdadera España federal. En la concepción de la organización territorial, en la aproximación a las relaciones y negociaciones entre gobiernos, en el diseño de un pacto fiscal y federal, y en las reformas institucionales necesarias que visualicen esta cultura y ambición federal. El federalismo es una propuesta para el presente y para el futuro inmediato. La única aproximación viable para esta realidad compleja e indefectiblemente interconectada. Es asimismo, la más coherente con los valores socialistas. Sólo con la defensa honesta de un planteamiento federal , podremos transformar la realidad y conseguir que esta cultura política sea compartida también con la ciudadanía. Con todo, el cambio más substancial y palpable corresponde a la ciudadanía, que ya no se ve a ella misma como un sujeto pasivo. Los ciudadanos reclaman, con fuerza, más participación en la toma de decisiones y la transparencia en la gestión para tener un auténtico rendimiento de cuentas. Los ciudadanos reclaman reducir las cargas administrativas a aquellas que sean estrictamente necesarias y estén justificadas por el interés general y exigen toda la transparencia y la máxima claridad sobre las actuaciones que se realizan con fondos públicos y, por tanto, con sus impuestos. Hay que abordar esta labor por su propia influencia en la legitimidad de la democracia y del sistema político-institucional. Solamente saldremos de la crisis con un proyecto de fortalecimiento de la ciudadanía y de regeneración política. El mundo confió sólo en los avances tecnológicos y en los expertos que, ya hace tiempo que sabemos que no es infalible: tenemos cenizas volcánicas que paralizan todo el tráfico aéreo, centrales nucleares arrasadas por tsunamis o una economía voluble e imprevisible supuestamente en manos de los mejores economistas, banqueros y empresarios del mundo. La política vuelve a ser reclamada para dar respuestas. Pero sólo lo podrá hacer si es capaz de sumar los diferentes niveles de gobierno y lo hace con el conjunto de la ciudadanía. La implicación de todos es imprescindible. Ahora bien, la política no puede ser sólo la gestión de los males posibles, de las amenazas que nos atenazan, la gestión de los miedos. El PSC quiere ofrecer nuevos imaginarios, nuevos horizontes de deseos y de sueños, proyectos que todos juntos podremos conseguir y esto pasa por trabajar por la justicia social y por la igualdad de oportunidades de todos los ciudadanos. No habrá buenos gobiernos, ni calidad democrática, si no hay una buena ciudadanía y una ciudadanía de calidad. El reconocimiento por parte del sector público de las propias limitaciones, y la petición de corresponsabilidad es un acto de honestidad necesario. En un mundo donde las desigualdades son menores se vive mejor, es un mundo más justo y más feliz. Somos un partido político progresista y de izquierdas que quiere promover cambios para la mejora de la vida de las personas, cambios que requerirán una nueva mentalidad. El federalismo para los ciudadanos encarna este proyecto, porque potencia la política, la democracia y la cooperación. La democracia representativa es y tiene que continuar siendo el principal instrumento de participación y de toma de decisiones que tiene nuestro sistema, pero esto no es obstáculo para ir más allá en algunos ámbitos o para repensar en profundidad la relación entre la Administración y el ciudadano. Que la Administración Pública está al servicio del ciudadano es solamente una frase hecha. La insuficiente transparencia de la actuación pública y las excesivas limitaciones a la participación de la ciudadanía son también realidades que hemos ido cambiando en estos últimos años y que nos comprometemos a seguir cambiando de manera más contundente. La administración pública es el instrumento que tienen los gobiernos para mantener y gestionar una sociedad ordenada, así como la manera de hacer realidad nuestros valores de igualdad de oportunidades y justicia social. Los socialistas queremos que los avances lleguen a todos y cada uno de los ciudadanos a través de una administración ágil y que les comporte tan sólo el mínimo de cargas imprescindibles. Una administración que exija rendimientos, innovación y pro actividad a sus trabajadores y organizaciones. Y también una Administración que sea eje tractor de la transformación del modelo productivo para salir reforzados y en las mejores condiciones de la crisis económica. Fri, 14 Oct 2011 00:43:14 +0200a.6 Energía y sostenibilidad ambientalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/energia-i-sostenibilitat-ambientalhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/energia-i-sostenibilitat-ambiental Los socialistas siempre hemos defendido valores que dan sentido a nuestros proyectos personales y colectivos: la libertad, la igualdad de oportunidades y la solidaridad que se han expresado en lo que se ha conocido como los pilares del bienestar: educación, salud y servicios sociales para todos. Con estas garantías, en las últimas décadas nos dimos cuenta de que no bastaba, porque el desarrollo industrial que tantas ventajas ha comportado también fue acompañado de un deterioro del aire, el suelo, el agua y la diversidad biológica. Se han transformado y destruido ecosistemas y el uso de recursos naturales –sobre todo combustibles fósiles y nucleares contaminantes y acabados- supera los que el propio planeta dispone o puede generar. Así, la crisis actual no es tan sólo financiera, sino también de modelos productivos y de consumo insostenibles que tenemos que cambiar. Añadamos el consumo desordenado y excesivo de suelo y de agua, la proliferación de residuos de todo tipo sin tratar y la fabricación de alimentos sin suficientes garantías que requieren de una nueva concepción de la vida y de la organización social. Todos estos problemas aún no se han resuelto. Más aún, las políticas neoliberales que han venido no dándole importancia en el pasado continua ahora anteponiendo en demasiadas ocasiones el beneficio económico por encima de la seguridad y la salud de los ciudadanos. Es por ello que hay que avanzar, como hemos hecho desde el año 2004, en una política ambientalmente ambiciosa y a la vez responsable, que incorpore el desarrollo sostenible en sus dimensiones ambiental, social y económica; los valores de la responsabilidad; el equilibrio en las relaciones con la naturaleza; el ahorro, la medida y la eficiencia en el uso de los recursos; un cambio del modelo productivo para aprovechar sectores y actividades sostenibles; la investigación de nuevas formas de consumo, producción y transporte; una reforma del sistema financiero y fiscal que tenga en cuenta las repercusiones de las actividades productivas en el medio y encaminada a substituir las actividades insostenibles y la investigación en nuevos productos sin impacto en la salud y en la conservación del planeta. Por todo ello proponemos: • Impulsar el aumento de las energías renovables promoviendo la creación de un tejido industrial competitivo sobre la denominada economía verde, con un importante potencial de exportación, internacionalización y creación de empleo. Impulsar una política industrial encaminada al desarrollo de todas las tecnologías vinculadas a las energías renovables. Una política encaminada a fomentar nuevos productos y que apueste por un nuevo modelo de negocio en el sector energético que aproveche las oportunidades de los nuevos mercados. Nos comprometemos a crear un fondo público del clima y la energía para financiar este cambio de modelo. • Establecer un objetivo de un 33% de energías renovables para el 2020. • Establecer un modelo regulatorio transparente, sólido, estable y predictible en el futuro que garantice el precio de venta sin modificaciones en un período largo de tiempo que dé seguridad a las inversiones a largo plazo que requiere el sistema energético. • Reformar la actual Ley de la Energía para adecuar los modelos energéticos a los nuevos retos y objetivos del siglo XXI . • Establecer indicadores de precios transparentes y previsibles para que el sector privado afronte las inversiones de un cambio de modelo energético. • Mantener los objetivos de reducción de las emisiones de CO2 para no perder la carrera de las nuevas tecnologías. • Completar una red de transporte que conecte el sur del mediterráneo y el norte de Europa. Ampliar la capacidad REE de integrar más renovables. Crear innovación en la gestión de redes. Abordar el desarrollo de la energía eólica marina y otras tecnologías a partir de programas que facilite la obtención de licencias. • Substituir progresivamente la energía nuclear, con el compromiso que las centrales nucleares ubicadas en Cataluña dejen de operar no más allá del año 2027, lo que implica el cierre escalonado de los reactores una vez cumplan los 40 años de vida útil para los que fueron diseñados. • Aplicar estrictamente los resultados de las pruebas de estrés en las centrales nucleares en la implementación de las medidas de seguridad, de forma que la renovación de las licencias de operación por parte del Gobierno, teniendo en cuenta la edad del parque nuclear español, sea por cinco años. • Establecer un impuesto a la energía nuclear de 0,0037 euros Kwh, por generar residuos. • Resolver definitivamente el almacenaje de los residuos de alta actividad. • Racionalización y eficiencia energética: hacer que las redes de transporte, distribución y comercialización de energía sean más inteligentes y permitan la generación distribuida y la optimización de la gestión de la misma mediante la gestión integrada de la demanda, eficiencia energética, gestión y acumulación . • Revisar y establecer sistemas de fiscalidad ecológica y social que permitan gravar actividades que tienen efectos negativos sobre el medio ambiente, incentivando las externalidades positivas, sociales y ambientales. • Gestión del agua: trabajaremos para una gestión sostenible que se fundamente en el principio de que el agua es un bien limitado y en la gestión del agua con políticas de control de la demanda y no de aumento de la oferta. Continuar con las políticas de impulso de un consumo responsable y ahorrador, la reutilización y la desalinización y haremos una gestión integrada de los recursos de las propias cuencas, sin recurrir a trasvases entre cuencas hidrográficas, siguiendo así los principios de lo que se ha venido en denominar la Nueva Cultura del Agua y cumpliendo estrictamente la directiva europea 2.000/60/CE por la que se establece un marco comunitario de actuación en la política de aguas y la ley 11/2005 de 22 de junio, por la que se modifica la ley 10/2001 de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional. En esta línea, remarcamos nuestra oposición a cualquier nuevo trasvase de la cuenca del Ebro. También apostamos por reducir la presión sobre los acuíferos subterráneos, evitando la sobreexplotación de sus recursos. También reforzaremos los controles de los vertidos contaminantes, a la vez que continuaremos mejorando los procesos de depuración de las aguas residuales tanto de origen industrial como urbano. Fri, 14 Oct 2011 00:49:55 +0200a.5 Políticas de viviendahttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/politiques-dhabitatgehttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/politiques-dhabitatge La grave situación de familias y de personas a causa del endeudamiento La actual situación de crisis económica afecta de manera especial al ejercicio del derecho a la vivienda a un número considerable de ciudadanos y de ciudadanas de Cataluña y de España, debido a la pérdida de su vivienda habitual por la falta de empleo y la reducción de la renta familiar. Más de 50.000 ejecuciones hipotecarias en Cataluña y 350.000 en el conjunto de España, según los datos del Consejo General del Poder Judicial, definen el difícil panorama para un sector importante de la ciudadanía. Corresponde a los socialistas dar respuesta a la demanda ciudadana sobre el conflicto de las hipotecas desde tres ámbitos: el fomento de la política de alquiler social para aquellas personas que quieran acceder a una vivienda digna; la instrumentalización de mecanismos de mediación entre los usuarios y las entidades bancarias, que permitan la continuidad de uso de la vivienda en caso de dificultades para hacer frente a la hipoteca y, por último, la promoción de nuevas medidas para mejorar las condiciones para el deudor en el proceso de ejecución hipotecaria. Por otro lado, la propuesta política de los socialistas tiene que incluir el fomento del crédito responsable, un rol más estricto de los organismos públicos de control del consumo hipotecario y la necesaria regulación del sobreendeudamiento de las familias y de las personas, principal causa de la fractura social que ha desvelado la crisis. Las prioridades políticas sobre la vivienda en un marco de contención presupuestaria Las nuevas políticas de vivienda han de centrarse en la resolución de cuatro temas básicos: la reducción del stock de viviendas vacías, la mejora de las condiciones del parque construido y el fomento de la vivienda de alquiler como elemento clave para el acceso a la vivienda de las nuevas familias y/o los jóvenes en proceso de emancipación, a los contingentes de nuevos trabajadores, etc., y la preservación y preparación de las reservas de suelo público para las futuras políticas de vivienda, combatiendo la especulación y la corrupción que pueden generar las intenciones liberalizadoras de la derecha del PP y de CiU. Un amplio marco de intervención en el ámbito urbano Esta política de mejora de las condiciones de acceso a la vivienda tiene que encajar en una política más amplia de política urbana que incluya la mejora integral de los barrios de nuestras ciudades, tomando como referente la acción del Gobierno de Cataluña en esta materia a partir de la aprobación de la ley de barrios y la puesta en marcha de sus siete convocatorias, la preservación y ampliación de las reservas de suelo para nuevas necesidades de vivienda social en los nuevos crecimientos y el estímulo a la rehabilitación del parque construido de viviendas, en especial, para garantizar la accesibilidad y la eficiencia energética, y como generador de actividad económica y de empleo. Un esfuerzo de concertación con las administraciones autonómicas y locales Habrá que dotarse de mecanismos ágiles para consensuar estas políticas con las administraciones autonómicas y locales. Es inconcebible una acción de intervención integral en barrios sin el consenso con el mundo municipal. Por otro lado, en un momento económicamente difícil para las haciendas locales y autonómicas, la aportación de fondos estatales puede hacer viables un número importante de intervenciones de gran valor social, económico y territorial. Por ello proponemos: • La profundización en la política de fomento del alquiler. Ampliar y fomentar las políticas que favorezcan el alquiler, como instrumento básico de las políticas públicas para el acceso a la vivienda, y a destinar la mayoría de recursos de los planes públicos de vivienda. • La aprobación de una nueva legislación hipotecaria y contra el sobreendeudamiento de las personas y de las familias. Nos dotaremos de una nueva regulación para mejorar la situación de las personas afectadas: dotación de un fondo para garantizar el acceso a la vivienda de alquiler: legislación sobre la mediación con las entidades financieras para mantener el usufructo temporal de la vivienda por parte del deudor y modificación de la legislación hipotecaria, de enjuiciamiento civil, etc., para establecer nuevas condiciones de la ejecución hipotecaria con mayor protección para el consumidor; garantizar la independencia del procedimiento de tasaciones de los intereses financieros, etc. • La revisión de régimen hipotecario para equilibrar las posiciones de las partes, regulando la dación en pago como forma de liquidación de la deuda. En cualquier caso daremos prioridad a la conservación de la vivienda familiar y reforzaremos el sistema de regulación de los embargos hipotecarios para asegurar protección a las familias. • La atención de los abusos sufridos por tantas familias como consecuencia de la burbuja inmobiliaria, y que ahora no pueden hacer frente al pago de su vivienda a través de un trato integral de la insolvencia del consumidor; incentivaremos la existencia de la opción de la dación en pago para nuevas hipotecas para permitir que las familias puedan acogerse a esta opción si así lo desean. • El impulso de una política pública de intervención integral en barrios. Impulsar una política estatal, coordinada con las CC.AA. y los ayuntamientos, para llevar a cabo proyectos de intervención integral en barrios y áreas que necesitan atención especial. Dotarse de un fondo público específico. • La dinamización del mercado de la vivienda. Estimular mediante diversas medidas la reducción del parque de viviendas vacías, de forma concertada con las CC.AA. y los ayuntamientos. • La mejora del parque construido, fomento de la eco-rehabilitación y reactivación del sector de la construcción. Destinar un porcentaje mayoritario de los recursos del Plan Estatal de la Vivienda al fomento de la rehabilitación de viviendas, en especial para incrementar su accesibilidad y reducir la pobreza energética, mejorando la calidad del parque ya existente y apostando por la revalorización residencial de la ciudad construida. Fri, 14 Oct 2011 00:55:41 +0200a.4 Inversión en infraestructuras: la garantía de nuestra competitividadhttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/inversio-en-infraestructures-la-garantia-de-la-nostra-competitivitathttp://www.carmechacon.cat/ca/noticia/inversio-en-infraestructures-la-garantia-de-la-nostra-competitivitat La inversión en infraestructuras es esencial porque contribuye a la dinamización económica de un país, y a la generación de empleo mientras se realiza su construcción; por tanto, es clave para la recuperación económica, especialmente en momentos de crisis. Las infraestructuras son importantes también porque vertebran un territorio, lo cohesionan social y territorialmente porque garantizan la movilidad de sus ciudadanos y mejoran su competitividad en el ámbito industrial, turístico, logístico, etc. Los socialistas lo sabemos mejor que nadie, y por eso en los últimos años hemos invertido en Cataluña como nunca antes en la historia. El déficit de infraestructuras del transporte viario y ferroviario en Cataluña ha sido especialmente grave debido a la configuración del modelo de España radial que imperó durante demasiado tiempo. En los últimos años, gracias al Estatuto y al impulso decidido del Gobierno socialista en España y de los gobiernos progresistas en la Generalitat se ha superado este agravio histórico mediante diversos acuerdos básicos que determinan cuáles son las inversiones necesarias para Cataluña y su programación para los próximos años. La gravedad de la crisis económica ha provocado que algunas de estas infraestructuras e inversiones se hayan ralentizado o paralizado. Priorizaremos, por tanto, la ejecución de aquellas infraestructuras programadas y planificadas, de acuerdo con los principios de sostenibilidad ambiental, económica y social y, especialmente, de aquellas que beneficien la movilidad colectiva de personas y mercancías. Es por ello que en los próximos años hace falta un impulso definitivo a la red ferroviaria. En este ámbito priorizaremos: • La apuesta por un modelo de infraestructuras en red. La concepción moderna del sistema de transporte se fundamenta en el funcionamiento en red frente a un modelo radial históricamente implantado en España. Garantizaremos un modelo mucho más eficiente e intermodal. • La apuesta por un modelo descentralizado de las redes de transporte viarias y ferroviarias. La implementación del modelo en red comporta el papel que tienen que llevar a cabo las diferentes administraciones. Por tanto, articularemos los mecanismos necesarios para determinar que sólo correspondan al Estado la titularidad y gestión de aquellas carreteras y vías de ferrocarril que forman parte de las redes transeuropeas del transporte. La titularidad del resto de vías, según su funcionalidad, corresponderá a la Generalitat de Cataluña o a los ayuntamientos. Por ello proponemos un nuevo modelo de planificación integrada, una nueva distribución de responsabilidades y un sistema de cooperación eficiente entre las diferentes administraciones. • El impulso al desarrollo de redes de conexión que enlacen los grandes núcleos de población, centros productivos y nuestros puertos con Europa, como elemento imprescindible de dinamización económica y de competitividad de nuestra industria. En este sentido, nuestra gran apuesta para la próxima legislatura es continuar con la construcción del corredor mediterráneo, desde Algeciras hasta la frontera francesa, con la unión de los puertos de Tarragona y Barcelona. El gobierno actual ha corregido el olvido de este corredor durante los años de Gobierno del PP con el apoyo de CiU y ha invertido 3.800 millones de euros. Continuaremos con su ejecución e impulsaremos su inclusión en la red básica transeuropea del transporte. • La apuesta para facilitar las conexiones de los puertos de Cataluña y otros grandes centros productivos con el ferrocarril de ancho UIC, utilizando mecanismos de colaboración público-privada para agilizar el desarrollo de estas infraestructuras estratégicas y fundamentales para la recuperación económica. • La aplicación de una política de incentivos fiscales para aquellas empresas que ejecuten inversiones ferroviarias que tengan interés público para fomentar la colaboración privada en la modernización de la red. • Garantizar el marco adecuado de financiación que permita mantener el nivel de inversiones actuales del Estado de Cataluña que prevé el Estatuto a través de los instrumentos normativos más adecuados . • Continuar mejorando las infraestructuras de movilidad cotidiana que afectan a los desplazamientos diarios de la gran mayoría de los ciudadanos mejorando principalmente la red de Cercanías, mejorando las estaciones, modernizando las vías, las catenarias y la señalización. • Liberalizar el transporte de personas y mercancías por ferrocarril en aquellos servicios de transporte que no sean catalogados como obligaciones de servicio público, como son las Cercanías. Garantizaremos que la Generalitat pueda llevar a cabo plenamente sus competencias sobre el servicio de Cercanías y media distancia. Y también garantizaremos que esta competencia sea financiada por el Estado de la misma manera que se financia el autobús o el metro en las grandes ciudades. • La apuesta por la introducción de la Euroviñeta aprobada por la UE, ya que, aunque su implantación no es obligatoria, será necesaria para no perjudicar al sector del transporte de nuestro país respecto a nuestros vecinos en términos de competitividad. Una parte de los recursos recaudados tendrá que revertir al sector, para su modernización e innovación, y otra al mantenimiento de la red de carreteras estatales y autonómicas. • Una vez conseguido el objetivo de que el aeropuerto de Barcelona sea gestionado de manera individualizada y autónoma y en el que las instituciones catalanas tienen un papel determinante, completaremos el modelo consiguiendo también, una gestión individualizada y autónoma de los aeropuertos de Girona, Reus y Sabadell. Fri, 14 Oct 2011 00:58:49 +0200

Carme Chacón al:
Facebook
Twitter
Youtube

ELECCIONS GENERALS 2011

SOCIALISTES

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) — Nicaragua 75-77 — 08029 Barcelona. Tel: 93 495 54 00 — www.socialistes.cat — Avís Legal — Publicació digital controlada per Nielsen/OJD