Tornem-hi

Vaig a reprendre el blog després del parèntesis electoral. Aquest blog serà el més personal, aquí hi trobareu cuina, aficions i blocades més personals, en l’altre blog: www.jordicartanya.cat hi trobareu l’activitat política que estic fent a l’ajuntament.

Avui us vull deixar algunes receptes d’estiu, fetes amb un dels ingredients estrella i versàtils de l’estiu: El carbassó.

Primera opció: Carbassons farcits.

Cal cercar carbassons de mida petita, partir-los pel  mig i bullir-los amb aigua lleugerament salada. Cal vigilar que no quedin massa fets, els heu de treure del foc quan estiguin al dente.

Mentre bullen cal que prepareu un sofregit amb all, ceba i tomaca. Quan el tingueu casi fet cal afegir-hi la vianda que vulgueu: botifarra negra, xoris vermell, cansalada, trinxat, sobrassada.... poseu-hi el que vulgueu, això si tot tallat petit. Un cop la vianda s’hagi sofregit afegiu un gotet de vi blanc.

Agafeu els mitjos carbassons i buideu-los una mica  del mig, els farciu amb el sofregit i cobriu-lo amb formatge. A gratinar i a menjar.

Segona opció: un acompanyament ideal Carbassó a la planxa.

 

Cal tallar-lo a llesques fines, saleu-los  i amb la planxa ben calenta els poseu a coure a banda i banda. Un cop cuits els hi podeu posar un raig d’oli en cru aromatitzat amb orenga. Son ideals per acompanyar un segon o bé d’entrant amb alguna altra verdura a la planxa.

Tercera opció: Lasanya de carbassó.

Amb els carbassons que hem fet a la planxa els posem en capes successives alternant-hi pernil dolç i formatge o bé el que més us agradi, un xic de formatge a sobre i a gratinar-ho.

Quarta opció: Tapes de Carbassó

·         Agafeu carbassó a la planxa i emboliqueu unes gambes iper sobre una mica de sal Maldon

·         Sobre una llesqueta fina de pa lleugerament torrat poseu-hi:

o   Carbassó a la planxa i a sobre uns seitons fregits i un raget d’oli de romaní.

o   Carbassó a la planxa, una capa de formatge de cabra i tapeu-ho amb més carbassó a la planxa.

Pels més agosarats: Flors de carbassó farcides.

Agafeu les flors de carbassó, les netegeu bé amb aigua freda i les farciu amb botifarra negre acabada de fer i carbassó tallat a trossets petits, les arrebosseu amb una barreja de farina, aigua orenga i un polsim de pebre i les fregiu. També les podeu farcir de brandada de bacallà o del que se us acudi.

I ja per acabar un carbassó ben tendre tallat molt finet podeu posar-lo a l’amanida.

Apa doncs que vagi de gust!

Parèntesis electoral

Permeteu-me que durant el període electoral deixi aquest bloc i escrigui al de campanya. Em podeu trobar a www.jordicartanya.cat

Ens seguim veient

L’ ÈTICA DEL PODER

Com més m’endinso en el món de la política i parlo amb els ciutadans més me n’adono de la necessitat d’establir una gran pedagogia en l’ètica del poder.

Actualment quasi bé tothom dóna per fet que la gent busca el benefici propi i això em preocupa, ja que pot arribar a crear la consciència de que el normal és la corrupció i els interessos propis. De fet ja es comença a consolidar aquest pensament, només cal mirar com les eleccions no castiguen els partits involucrats en temes de finançament il·legal  i els polítics que s’han enriquit abusant del poder .

Els polítics i altres persones que són referents econòmics o d’opinió, tenen una gran visibilitat mediàtica i per tant tenen la capacitat  d’influir en la societat,  aquí hi ha la clau del problema. Quan es difon i es generalitza la idea que el model estàndard és el del bé propi en lloc del bé comú.  I aquesta idea va calant a la societat cada cop més.

Personalment em molesta que posin a tothom al mateix sac, crec que hi ha molta gent que té principis ètics i es mou per millorar la societat i aportar alguna cosa al món on vivim.

Aquest descrèdit també fa que la ciutadania passi de la política i es quedi a casa, un gran error, ja que està a les seves mans canviar els polítics i l’estil de fer política. Molts cops sents a dir que “la política no m’afecta” o “ jo passo de la política”, i tant si afecta la política als ciutadans! Els polítics defineixen el marc social on ens movem els ciutadans i això ens influeix en el dia a dia.

Donat aquest creixent descrèdit estaria bé que  tots els polítics fessin un esforç de plantejar-se com van per la vida i si el que fan ho fan per benefici propi o no. Cal renovar el compromís de servei a la comunitat que va lligat a la política i així fer-la més propera al ciutadà i més participativa.

Cal que els polítics, els líders d’opinió  i els dirigents econòmics facin  un esforç en practicar amb més ètica i transparència la seva feina.

Sentiments a flor de pell

Ahir vam organitzar un acte per homenatjar les persones que durant aquest 80 anys han treballat a Esquerra i han servit a Valls amb el seu esforç i el seu temps.

Durant les darreres dues setmanes, quan estàvem preparant  la documentació, els escrits, les fotografies, la posada en escena... ja tenia el pressentiment que aquest acte no em deixaria indiferent i la realitat ha superat de llarg el que havia pensat.

De fet al remenar fotografies i la història d’aquests homes que tant han fet per Valls, aquells primers alcaldes dels anys 30, les fotografies de Macià a Valls, les dels companys que van mantenir la flama durant el franquisme i les imatges dels ciutadans de Valls il·lusionats acompanyat els regidors que m’han precedit aquests darrers anys, tot això anava generat dins meu un seguit d’emocions que se’m fan difícils d’explicar. Una barreja d’emoció, de responsabilitat de ser hereu de tots aquests patriotes,  d’il·lusió de formar part d’un partit que tant ha fet pel país durant tants anys...

Judit Casaprima parlant del seu avi

Però ahir, tot va ser molt més intens, veure les netes de Victorià Casaprima emocionades a l’escenari agraint aquest homenatge o tota la família del Joan Guasch " Bondeu" a l’escenari dient que se senten hereus políticament del que el seu pare va representar, son sensacions que fan difícil que no se’t humitegin els ulls.

La família de Joan Guasch

Veure aquells cinc alcaldes de l’època de la república i els que van viure la guerra i el franquisme portant Esquerra al cor, et fa veure el bé que estem ara i el fàcil que ho tenim, avui no hem d’anar a la presó, ni ens afrontem a l’exili, ni a la repressió, podem parlar amb català sense por; tenim altres problemes com a país sense estat, però els que ens posem  en política ho tenim francament més fàcil que els nostres predecessors.

Josep M  Pallàs passant-me el testimoni

Més endavant  el parlament del Jordi Castells reflexionant sobre com s’ha de treballar en clau de poble amb voluntat de servei  i la presentació que el Pep Pallàs feu de mi, per tal de passar-me el testimoni, em van anar situant en un vertigen d’emocions que va acabar a l’hora d’adreçar-me als assistents a l’acte.   

Jo situat a l’escenari emmarcat per l’estelada i precedit d’aquests 80 anys d’història, de les persones  que m’han precedit, del sacrifici per la pàtria i el treball per Valls.... comences a parlar amb una sensació a l’estomac difícil d’explicar. 

Moment final de l'acte cantant els segadors

Tots aquests sentiments es quedaran en el meu cor durant molts anys, us asseguro que ha estat un dels dies que se’t queden gravats a la teva història vital.

 

Us deixo alguna foto més de l'acte i també el vídeo " A espatlles de Gegants" dedicat a aquests 80 anys d'Esquerra

Abans de començar l'acte amb els companys de candidatura

La família de Victorià Casaprima

Victorià casaprima al balcó de l'Ajuntament el 1931

Amb els companys de llista aplaudint la intervenció de l'Oriol Junqueras

 

LES FESTES DECENNALS, ORGULLOSOS DE SER VALLENCS!

Aquestes festes Decennals han estat un èxit rotund i incontestable de la ciutat, i la clau de tot plegat ha estat la massiva i entusiasta participació dels ciutadans en tots els actes. Aquests dies feia goig passejar per Valls, la gent omplia els carrers, les cares eren de felicitat i es destil·lava per tot arreu l’orgull de ciutat. La gent se sentia orgullosa de ser de Valls, de pertànyer en aquesta ciutat que ha estat capaç d’estar en el centre de la mirada i en el punt d’atenció de molts ciutadans de Catalunya.

Aquest  és un fet que personalment m’emociona. Estimar Valls i gaudir de la ciutat, vet-aquí que simple i complexa a la vegada, no? Simple perquè ha quedat demostrat que quan ens hi posem de debò som capaços de convertir Valls en una ciutat entusiasta, referent, que col·labora i participa activament, que és motor i que té capacitat de liderar projectes. I complexa perquè massa sovint ens deixem vèncer i portar per una comoditat mal entesa, ens costa d’assumir un paper en la societat local, i ja ens està bé en que ens facin mentre no ens molestin massa.... I llavors acceptem amb resignació el fet que molts ciutadans visquin d’esquena a la ciutat. Insisteixo, la gran lliçó d’aquestes Decennals ha estat fer-nos veure a tots plegats que la tendència es pot capgirar oferint il·lusions col·lectives i activitats que ajudin a sentir-se partícip de la vida de la ciutat .  

Presentació del Lleó la plaça plena de gom a gom

 Han estat molts els actes que han fet possible la participació de la gent; sobretot els actes de carrer vinculats a la cultura popular  sorgits del treball incansable de molts ciutadans vinculats a entitats de cultura popular.  Hi ha hagut una activitat que, al meu parer, ha estat l’estrella d’aquest esperit: la ruta de les Tapes. Sorgida de la iniciativa d’uns ciutadans, ha fet confluir en un punt moltes sinergies: l’activitat comercial, el sortir amb els amics i socialitzar-se amb altres ciutadans amb qui és difícil de coinciir, el sentir-se partícip d’una activitat diferent i pròpia de Valls, conèixer els establiments de la ciutat... I tot això ha portat als ciutadans a sortir al carrer i a gaudir de Valls amb els amics, amb la família o amb la parella

Konig

Café del Teatre

.

La Pèrgola

Cervesia

El Rebost

Casa del Pulpo

Tant de bo aquest esperit de ciutat el puguem mantenir durant altres períodes de l’any i, per què no, que passi a formar part de la nostra forma de viure a Valls. Desitjo no haver d’esperar deu anys per tornar a gaudir d’aquest ambient. Que no s'acabi i que sigui possible està a les nostres mans.

DECENNALS PELS MÉS MENUTS

Us deixo el reportatge del Tac 12 on explico com son els actes de les Decennals per a tota la família.



Han estat casi 18 mesos de treball per quadrar la programació amb 46 companyies i 56 espectacles i activitats diferents amb més de 100 funcions i activitats durant les Decennals.

Ningú té excusa de quedar-se a Casa.

SORTIU AL CARRER I DISFRUTEU DE LES DECENNALS EN FAMÍLIA

Per més informació


http://www.vallsdecennals2011.cat/

SE’NS ACABEN ELS METGES D’ANTES

Aquest mes de gener hem tingut la pèrdua a Valls de dos metges dels de tota la vida, el Dr. Cortijo i el Dr. Bofarull, que s’ajunten a d’altres que ja ens han deixat: el Dr. (Josep Maria) Rodon, Dr. Domènech, Dr. Padró , Dr. Alonso... és el final d’una generació del que denominàvem els metges de casa, d’una altra forma de fer medicina.

Com bé sabeu, una forma de fer que la conec en primera persona pel meu pare.  Evidentment que el món canvia, evoluciona i millora, ara tenim més tècnica, més proves, més certesa diagnòstica i millors tractaments, però hi ha una part molt important en la cura de les malalties que rau en un mateix, en el petit metge que tenim dins del cos que ens ajuda a vèncer les malalties, i perquè aquest petit metge treballi li fa falta confiança, suport, amabilitat, bones paraules, empatia i estimació; i en aquest aspectes aquella generació de metges si que n’eren experts.

Molts d’aquests metges deien que només escoltant s'havien guarit moltes persones. Avui dia, amb les ràtios i criteris d'eficiència i gestió del temps això és més que una missió impossible. Però abans es valorava molt anar a cal metge, explicar els problemes, compartir-los amb secret professional (gairebé com un capellà), i amb una mena de conxorxa que s'establia entre el pacient i el doctor es resolien i sanaven molts mals...

Aquests dies m’han vingut un seguit de paraules que avui ja no s’usen: “aconduït”, “iguala”, paraules que definien la relació “comercial” amb el metge; l’aconduït era el cap de família i tots els seus eren clients privats del metge al que pagaven una iguala, una quantitat fixa mensual o anual que dóna dret a totes les visites necessàries i a l’hora que fos, recordo que en els anys 70  eren de 200 pessetes al mes.

Era una forma de fer medicina en que les hores comptaven poc, sempre disposats a atendre els malats, o a anar a visitar algun dels “aconduïts”a casa seva, seure al costat del llit i visitar el malalt amb la confiança de molts anys de coneixença, donant aquells ànims necessaris per activar la voluntat de curar-se.  Per contra el temps del metge pels de casa era un luxe, poques hores disponibles per la família i jo que era el petit recordo molt poques tardes amb el pare i poc temps a casa, suposo que com molts altres en aquella època.

Crec que aquesta forma de fer va marcar una època i la gent se’n sentia agraïda, la prova és que els dies dels enterraments les esglésies es van fer petites. Un estil de treball no marcat tant per la productivitat i la tecnologia, on primava la vocació pel treball i el servei a les persones; tant de bo l’aprenguéssim tots d’aquesta manera de treballar i l’apliquéssim en el nostre dia a dia, segur que Valls ho notaria.

Tard o d’hora a Valls haurem de fer alguna cosa per recordar aquestes persones que amb el seu treball diari tant van fer per millorar la qualitat de vida i l’harmonia de la ciutat.

2011: a Valls se’ns gira feina

Sempre  que comencem un nou any ens omplim de propòsits i il·lusions. Aquest 2011 ja porta un factor il·lusionador sota el braç, les Festes Decennals, una setmana festiva plena d’activitats per a tothom que pretén que els vallencs surtin al carrer i participin dels actes.

Aquestes Decennals de ben segur que seran un moment d’orgull ciutadà. Són dies d’altes despeses (entrades, vestuari...), però també poden ser dies de solidaritat. Per això des de Càritas i la Comissió d’Actes Religiosos de les Decennals s’ha creat  el projecte anomenat “Vides compartides”, que pretén facilitar habitatge a qui més ho necessita. Tant de bo aquest encertat projecte rebi el màxim de suport possible de tots plegats, perquè la cohesió social ha de ser un dels màxims valors de la ciutat, ara més que mai.

Per saber-ne mes del projecte podeu clicar  http://www.candela2011.cat/projecte.html

Podeu col·laborar fent aportacions al compte 2100 0952 40 0200003500.

Ball de la Primera a les Festes Decennals

Enguany també serà un any de reptes de ciutat: hem de fer front als problemes socials i econòmics derivats de la crisi, però també hem d’encarar molts temes pendents de fa massa temps, com planificar el futur urbanístic de Valls. Això vol dir definir clarament quin model de Valls volem pel futur i prendre decisions amb valentia política, entre altres coses, per dinamitzar el teixit comercial i per fer una bona promoció de la ciutat, dues assignatures pendents de la ciutat.

I valentia no és, precisament, escudar-se en informes per no actuar, com ha passat amb la distribució escolar de l’alumnat o amb l’Escola Municipal de Música: no tant per la despesa inútil que comporten aquests estudis, sinó sobretot perquè tots sabem quins són els problemes i les solucions en aquest sentit, seria bo de valdre’s de l’opinió qualificada dels professionals de Valls mateix.  El temps va passant i, a Valls, alguns problemes s’eternitzen. Valentia és tenir uns objectius clars, saber trobar la complicitat de tothom perquè tothom s’impliqui d’alguna manera en els objectius i, sobretot, actuar per millorar la realitat.

Res, que sembla que aquest 2011 a Valls se’ns gira feina, i tots estem convidats a participar-hi per tenir una ciutat millor.

ROSCOS DE VI

Aquesta és una d’aquelles tradicions familiars que m’agraden. Es una tradició fruit del mestissatge cultural, a casa de la meva dona es feien els roscos de vi i d’ou per Nadal i el dia de Nadal es desitjaven bon Nadal al dematí amb uns roscos i una mica d’anís que el pater familiae s’encarregava de portar al llit a l’hora que despertava tota la família. D’ells en vaig aprendre i ara ja forma part de la nostra tradició familiar.

Quan s’apropa el Nadal hem d’estar pendents de quan donen l’oli nou a Picamoixons, aquest any una mica més tard del costum, va ser  aquest divendres passat. I ja tens a la família cap a Picamoixons ahir al vespre, que avui s’havien de fer els roscos per Nadal. Avui hem fet vuit quilos i mig de roscos per casa, la família i els amics. 

A casa nostra i per extensió a la família, el Nadal arriba amb els roscos.

I ara us explicaré com els hem fet, la formula és per fer uns 8 kg de roscos, feu-ne la reducció vosaltres mateixos.

Ingredients:

• 1l d’oli de Picamoixons.
• 1l de vi blanc de Capçanes.
• 50cc d’anís.
• Un parell de grapats de matafaluga.
• 1’5 kg de sucre.
• 4 kg de farina.
• Un sobre de llevat.

 El dia abans heu de posar 1l d’oli a la paella i quan estigui bastant calent apagueu el foc i tireu-hi els dos grapats de llavors d’anís.

Pimpinella anisum

L’endemà al matí moleu el sucre ben fi, agafeu un quilo de sucre i el desfeu amb el vi blanc.

Després heu de agafar  un gibrell de ceràmica,  “el lebrillo” com diuen a ca els sogres, i  posar-hi el gotet d’anís, l’oli, el llevat i aneu-hi posant la farina fins que la massa no s’enganxi als dits.

Amassant primer amb la màquina

Un cop feta la massa es posa sobre el marbre i arriba l’hora de treballar-la amb força amb els punys i les mans , és el moment bo per deixar esplaiar-se els adolescents atonyinant la massa.

Desfugant-se amb la massa

Un cop la massa està apunt cal estirar-la i amb l’ajut d’un parell de gots fer la forma dels roscos, us poso una foto perquè ho veieu.

Els roscos els fregirem amb oli de Picamoixons i després els posem a escórrer un cop escorreguts els arrebossem amb el sucre mòlt, aquesta operació és l’anomenat “embarrado con azúcar”.

Passant per sucre els roscos

També els podem coure al forn i després es suquen en anís i es passen pel sucre mòlt.

Roscos al forn

Per anís i per sucre

Un cop acabat tot el procés els deixeu reposar unes hores perquè s’assequin una mica, després els podeu guardar amb capses i duren ben bè un parell de mesos.

I si voleu seguir la tradició cal llevar-se abans que ningú el dia de Nadal i despertar a la família amb un plat amb un parell de roscos i una copeta d’anís pels grans  i als petits de mistela.

BON NADAL

UNA DECISIÓ VALENTA

Avui Joan Puigcercós ha decidit no presentar-se com a president d’Esquerra Republicana al proper congrés.  Ha fet honor a l’eslògan de la campanya al Parlament GENT VALENTA.

És evident que la davallada d’ERC va ser important i avui al Consell Nacional s’ha tancat una etapa que ha donat molts motius perquè aquesta davallada es produís:  les lluites internes. Un cop acabat el passat congrés,  on es va manifestar que dins d’ERC hi ha moltes formes de pensar,  no es va saber tancar bé, recosint el partit entre totes les sensibilitats i formes de pensar per rellançar el partit. Finalment aquest motiu junt amb d’altres van passar factura electoral.

S’ha après dels errors del passat i ara el Joan Puigcercós pren una decisió valenta: liderar el partit fins el congrés  i no presentar-se per garantir el relleu generacional i alhora conduir-lo en aquests moments difícils.  Ha dit que treballarà per aconseguir una candidatura sòlida i unitària de cara al congrés  “perquè s'acabin aquests accents, aquestes famílies i aquests instints” i també ha dit que “diversitat és perfectament compatible amb la cohesió i la solidesa”

Esquerra és l’únic partit assembleari on les decisions es prenen per votació de TOTS els militants, i tots els vots valen el mateix. Aquest fet diferencial i de democràcia interna on es publicita tot el que es fa i es dóna transparència a les decisions dels militants, sembla que topa amb la ciutadania poc amiga del soroll i les discrepàncies. 

Que prima més l’estètica o l’ètica?  Sembla que ens agraden les coses ben embolicades,  polides i que entrin pels ulls sense tenir en compte què hi ha dins del paquet,  més que les caixes de vidre transparent per veure que hi ha a dins.

Espero que algun dia es reconegui l’esforç de democràcia interna que fa que ERC sigui un partit diferent i no un més dels partits, per això és el meu partit. Un partit transparent en les decisions internes, en el seu finançament i en la seva aposta de país.

TOTS JUNTS PODEM FER GRANS COSES

ERC i el Museu Casteller de Valls

Actuació a Valls el segle passat

A Valls, parlar del Museu Casteller vol dir remuntar-se al passat. Quan se’n començava a parlar, molts encara anàvem amb pantalons curts; era quan l’alcalde de Valls era Pau Nuet. En aquell moment ja hi va haver discrepàncies amb la ubicació, i de ben segur que molts, els de més edat, recordareu la polèmica amb Can Segarra, per si s’enderrocava i s’hi havia de fer el Museu.

El que podia haver estat un eix vertebrador de la societat vallenca, fent-lo un objectiu comú, il·lusionador i amb potencialitat per a la ciutat, s’ha transformat en una discussió constant i en un joc de despropòsits que s’han allargat in eternum.

Divendres passat es va fer la reunió del Consorci del Museu Casteller per presentar el projecte bàsic, presidida pel conseller Tresserras, l’únic conseller que ha cregut honestament en el projecte i l’únic que ha fet realitat el compromís adquirit a principis de legislatura. Per tant, sembla que ens anem apropant a fer realitat aquest projecte.

 

Vista exterior de futur museu

Vista del vestíbul del futur Museu

Arribat a aquest punt, però, des d’ERC de Valls volem fer unes quantes consideracions.

·         Des de sempre hem defensat la ubicació del Museu a l’edifici de la plaça dels Quarters. De fet, quan el Jordi de Bofarull va ser regidor de Cultura i va impulsar el pla d’equipaments culturals de Valls, el Ple va acordar, amb el suport de CiU, situar el Museu en aquell indret, després d'un llarg treball de consens al qual van arribar els agents socials, els experts i els partits polítics de Valls (un emplaçament, per cert, amb que CiU es va presentar a les eleccions).

Colocació de la pancarta al Narcís Oller del Futur Museu

·         El Consorci del Museu Casteller  estableix el finançament del Museu: 50% Generalitat, 25% Diputació i 25% Ajuntament de Valls.

·         El pressupost global pot rondar el 10 milions d’euros.

·         Quan pren possessió el conseller Tresserras, fixa com un dels seus compromisos de legislatura la construcció del Museu Casteller a Valls. Els pactes són els següents:

o   El Departament  de Cultura i Mitjans de Comunicació tindrà la responsabilitat del projecte arquitectònic i museogràfic.

o   La Coordinadora de Colles i els tècnics vetllaran per la museologia, la recerca de peces, etc.

o    L’Ajuntament de Valls decidirà l’emplaçament i en serà el responsable.

Reunió del Conseller Tresserras amb el Regidor Jordi Bofarull

·         Quan el pacte de la sociovergència a l’Ajuntament de Valls decideix fer l’ARE de Ruanes i vincula al projecte el museu casteller per fer-lo més digerible, ERC de Valls ens hi oposem rotundament.

·         A diferència de com havien actuat anteriorment els grups locals de CiU i el PSC, que havien fet passar els interessos de partit davant els interessos de ciutat posant pals a les rodes al projecte del Museu Casteller quan no eren a l'Ajuntament i governaven la Generalitat, ERC de Valls va actuar amb ètica i amb sentit de ciutat, tot procurant que el projecte no s'aturés i pogués tirar endavant d’una vegada. Al mateix temps, el grup municipal va treballar a la ciutat per canviar l'emplaçament de Ruanes, que creiem que és un gran error però que és el volgut per CiU i PSC, que tenen majoria a Valls.  

La decisió no va ser fàcil, però en el món de la política municipal s’ha de procurar prendre decisions que siguin profitoses pel futur de Valls, encara que això suposi aparcar les opinions de partit.

A dia d’avui les coses estan de la següent forma:

La Generalitat ha fet la feina: ha escollit l’arquitecte, ha supervisat el projecte museístic, ja té el projecte bàsic redactat i d’aquí a un mes el projecte executiu estarà acabat.

L’Ajuntament de Valls encara no té els terrenys en propietat i a hores d’ara  només té un acord amb un particular perquè quan es faci la parcel·lació del terreny cedeixi aquest terreny a canvi d’una parcel·lació diferent de la prevista inicialment. Si l’Ajuntament hagués fet la feina a temps, el Museu ja estaria en marxa.

Estat actual dels terrenys

Des d’Esquerra de Valls creiem que cal explicar les coses i que cadascú assumeixi la seva responsabilitat en la feina de tirar endavant el Museu Casteller, i podem dir amb orgull que ara és més a prop que mai gràcies al treball del conseller Joan Manuel Tresserras, que ha complert el seu compromís de fer el Museu Casteller. A hores d’ara no només s’hauria col·locat la primera pedra, sinó que les obres ja haurien començat si l’Ajuntament de Valls hagués fet la seva feina i tingués la propietat dels terrenys.

Tant de bo que l’èxit aconseguit amb el nomenament dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat sigui el preludi d’un altre èxit per a la ciutat: la construcció del Museu Casteller.

Vídeo oficial de la candidatura dels Castells a Patrimoni de la Unesco

Us deixo uns quants links amb més informació:

• Dossier del projecte bàsic del Museu casteller:    http://bit.ly/9bhf6f
• Cronologia del projecte:  http://bit.ly/a2tNcq
• Projecte Museològic:  http://www.tinet.cat/~muscast/projecte.htm
• Vídeo del projecte de Museu: http://bit.ly/9nFAIA