Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia. Mostrar tots els missatges

divendres 22 d’abril de 2011

L’ ÈTICA DEL PODER


Com més m’endinso en el món de la política i parlo amb els ciutadans més me n’adono de la necessitat d’establir una gran pedagogia en l’ètica del poder.
Actualment quasi bé tothom dóna per fet que la gent busca el benefici propi i això em preocupa, ja que pot arribar a crear la consciència de que el normal és la corrupció i els interessos propis. De fet ja es comença a consolidar aquest pensament, només cal mirar com les eleccions no castiguen els partits involucrats en temes de finançament il·legal  i els polítics que s’han enriquit abusant del poder .
Els polítics i altres persones que són referents econòmics o d’opinió, tenen una gran visibilitat mediàtica i per tant tenen la capacitat  d’influir en la societat,  aquí hi ha la clau del problema. Quan es difon i es generalitza la idea que el model estàndard és el del bé propi en lloc del bé comú.  I aquesta idea va calant a la societat cada cop més.
Personalment em molesta que posin a tothom al mateix sac, crec que hi ha molta gent que té principis ètics i es mou per millorar la societat i aportar alguna cosa al món on vivim.


Aquest descrèdit també fa que la ciutadania passi de la política i es quedi a casa, un gran error, ja que està a les seves mans canviar els polítics i l’estil de fer política. Molts cops sents a dir que “la política no m’afecta” o “ jo passo de la política”, i tant si afecta la política als ciutadans! Els polítics defineixen el marc social on ens movem els ciutadans i això ens influeix en el dia a dia.
Donat aquest creixent descrèdit estaria bé que  tots els polítics fessin un esforç de plantejar-se com van per la vida i si el que fan ho fan per benefici propi o no. Cal renovar el compromís de servei a la comunitat que va lligat a la política i així fer-la més propera al ciutadà i més participativa.
Cal que els polítics, els líders d’opinió  i els dirigents econòmics facin  un esforç en practicar amb més ètica i transparència la seva feina.

dimarts 12 d’octubre de 2010

Quantes veritats en tan poc temps

Aquest dijous passat la comissió d’actes religiosos de les Decennals va començar el cicle Diàlegs.  Amb un format de conferència entrevista, el Francesc Domènech entrevistava l’Arcadi Oliveres.
Va ser una  sessió d’aquelles que t’obren el ulls a moltes coses, si bé a vegades sembla que el pessimisme ens colpegi i que no hi hagi solució, veiem que nosaltres també podem fer moltes  coses: com bé deia, “ el moment més fosc del dia és just abans de que surti el Sol”; per tant , encara que ho vegem complicat no podem claudicar.
Va fer una repassada per molts temes que ens afecten tant a nivell local com a nivell global. Parlar de com superar la crisi i de com superar la pobresa al món semblen veritables tòtems que només estan a les mans del poderosos i del governs dels països, però amb aquella naturalitat d’un bon carnisser  que va obrint la peça de carn per deixar totes les parts al descobert ens va mostrar les vergonyes de la nostra societat  i ens va donar pistes del que podem fer nosaltres, ja que els governs no ho faran perquè són els primers interessats que no hi hagi cap canvi.
El primer que hem de fer és informar-nos bé, contrastar les dades, i avui en dia gràcies a les xarxes d’internet podem tenir informació de diverses fonts i després actuar amb consciència. Ens en dóna exemples que van des del més proper, comprar la llet de les cooperatives catalanes i no la de altres marques que no paguen preus justos als productors fins a les grans multinacionals (Nike, Coca Cola, Nestlé), que compren la matèria primera  a un preu irrisori i ens el venen caríssim. Què podem fer? Dons comprar productes de comerç just (un parell d’enllaços http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=277  , http://www.e-comerciojusto.org/es/ ) , perquè el que nosaltres paguem arribi a qui produeix i no als intermediaris. I això és igualment aplicable als productors de cafè d’Etiòpia o els de cacau d’Equador que als productors de mandarines i arròs del delta de l’Ebre o els de fruits secs de l’Alt Camp.
http://www.justiciaipau.org
 

També a l’hora d’invertir els diners d’estalvi  els podem posar en alguna de les grans entitats financeres que utilitza els diners per a inversions  poc clares: indústria armamentística, paradisos fiscals, operacions especulatives..., o bé podem invertir en entitats de banca ètica : Fiare http://www.proyectofiare.com/ o bé COOP57  http://bit.ly/aa9cn3

A nivell de la crisi també ens va donar receptes: si tots treballem menys, hi haurà gent que podrà tenir accés al món del treball i aleshores baixarà l’atur. De fet no anem a descobrir res: això va ser el que es propugnava a França a l’època de Lionel Jospin  i ho va posar en marxa ja fa uns quants anys, i a Alemanya també s’aplica. Amb la famosa jornada laboral de 35 hores per a tothom en lloc de la de 40 hores, per cada set persones actives es crea un nou lloc de treball.

I moltes altres coses que ens va explicar! Crec que sempre que es tingui l’oportunitat d’escoltar-lo s’hauria d’aprofitar. 


Ja ho deia, el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.