I cal celebrar-ho tot i que, com a independentistes, ens faci mal veure que el tsunami blau ha arribat també al País Valencià i a les Illes, i a algunes poblacions importants del principat com Tarragona, on el PP ha estat la força més votada.

Els resultats del 20N demostren que és cert allò que les eleccions es guanyen no pas per mèrits propis sinó pels demèrits dels altres. El Partit Popular no ha guanyat a Espanya pels mèrits propis, ni per tenir un líder carismàtic, ni per les seves propostes polítiques (volgudament ambigües), sinó per la patacada del PSOE. La prova és que el PP només ha guanyat 400 mil vots i en canvi el PSOE n'ha perdut gairebé cinc milions.

CiU va aconseguir vendre's com la força més útil per parar els peus al PP i ha obtingut molt bons resultats a Catalunya, que no es traduiran automàticament en poder ni força de negociació a Madrid, en primer lloc per la majoria absoluta i en segon lloc pel pacte tàcit que té amb el PP a Catalunya. A no ser que canviï de parella de ball, per ara CiU necessita més al PP que el PP a CiU, i això no és una bona notícia per Duran ni per l'indefinit Pacte Fiscal de Mas.
Només ens queda esperar que els diputats catalans no siguin invisibles a Madrid
Per la seva banda ERC ha aconseguit frenar la davallada del cicle electoral i tornar a vèncer les enquestes que la deixaven fora del Congrés. Bosch ha estat a l'alçada i Junqueras consolida el seu lideratge; els 3 diputats són la prova que s'ha fet bé el procés de renovació interna i que comença la remuntada. Un dels reptes de la nova direcció d'Esquerra serà recuperar el vot sobiranista de tots aquells que van votar independència a les consultes populars però que després, a l'hora de les eleccions, o bé es van quedar a casa o bé van votar partits no independentistes. Esquerra encara té molta feina per fer i tant de bo que les matemàtiques post-20N permetin que no s'hagi d'incorporar en un grup mixt massa divers ideològicament i puguin seguir tenint perfil propi com fins ara.

La nit electoral, doncs, ens va deixar alegries (l'espectacular irrupció d'Amaiur, el diputat de Compromís-Equo, un mapa blau però amb dues taques) però també notícies devastadores. Davant de la perspectiva del que ens pot caure al damunt amb un PP amb majoria absoluta, només ens queda esperar que els diputats catalans no siguin invisibles a Madrid.