El resultat de les eleccions del 20-N deixa Mariano Rajoy en una situació de força al front del seu partit. Una força que li pot servir per aturar els possibles intents de persones com José María Aznar que, fins ara, no han amagat el seu desig de seguir influint en les decisions de Rajoy.

Com que la normativa espanyola estableix un llarg període de dies per a tot el procés de canvi de poders, ja han sortit veus que suggereixen que mentre duri aquest procés hi hauria d’haver una cohabitació, ‘de facto’, entre Zapatero i Rajoy, de manera que les decisions que hagi de prendre l’actual president, sobretot en el marc de la crisi econòmica, siguin fruit del diàleg entre ell i Rajoy.

Pel que fa als socialistes, Rubalcaba, en acceptar la seva derrota, va dir que demanaria a Rodríguez Zapatero, com a secretari general del PSOE, que convoqui un congrés ordinari per fer front a la dramàtica situació provocada per la derrota. L’endemà mateix, Zapatero va anunciar que el congrés se celebraria al febrer. Ara cal veure si Rubalcaba canvia el seu plantejament de fa uns dies, quan va dir que el seu projecte era per a quatre anys, i serà convenient estar atents a Eduardo Madina, el jove socialista basc en el que molts veuen el futur líder del PSOE.

Euskadi ha estat (junt amb Catalunya) l’única comunitat en què els populars no han estat els guanyadors. Això de per sí ja és significatiu, però la significació es veu augmentada pel fet que els aberzales d’Amaiur han estat els guanyadors electorals, seguits del PNB, mentre que els socialistes han perdut la meitat dels seus vots.

Tot i tractar-se d’unes eleccions espanyoles, sens dubte els resultats deixaran empremta en la política basca. El lehendakari, Patxi López, del PSE-PSOE, segurament començarà a rebre pressions molt fortes dels sectors nacionalistes per tal que convoqui eleccions anticipades. I està per veure quina serà ara la postura del PP basc, que fins ara ha estat donant suport al Govern de López, tot i que des de fora. Podria ser que l’ajuda a López li vingués de part del PNB, que pot desitjar refredar una mica l’ambient d’eufòria dels abertzales d’Amaiur allargant una mica la data de les eleccions.

Pel que fa al conjunt d’ Espanya, Izquierda Unida ha estat, després del PP, la gran triomfadora de la jornada electoral. Tenia un diputat (Llamazares) i ara en té vuit. Per cert, un d’ells és l’antic líder, Llamazares, que va ser desterrat a Astúries i que, malgrat les dificultats, ha aconsseguit el seu escó . El d’IU ha estat un augment molt substancial aconseguit molt probablement pels vots d’alguns socialistes empipats amb el seu partit, però també per la recuperació del vot de molts antics votants d’IU i el PCE que, en passades eleccions van optar pel PSOE. La UPyD de Rosa Díez ha crescut en relació a l’anterior legislatura (han passat d’un a cinc diputats), tot i que ho ha fet d’una manera sensiblement inferior que IU. Dels cinc diputats d’UPyD, quatre són de Madrid i el restant és l’actor Toni Cantó, que es presentava per València.

Opinió relacionada: Les moltes raons de la debacle del PSC